Fin del mundo B és una coreografia construïda sobre una partitura o patró zero. En ella encaro una nova manera de treballar amb el moviment, tornant al principi, buscant una nova superfície amb la que arribar a un altre fi i comportament, no només per tenir-sentir-produir un treball determinadament meu, també per renovar la meva capacitat d’inventar i construir amb efímers moviments abstractes. Potser buscant un nou estil o, simplement, un altre cos sense ball conegut.
Aquest treball s’ha pogut realitzar gràcies a la col·laboració de La Poderosa, Festival Sâlmon i La Granja (Tenerife).
Documento/a – Expuesto en el culo de un desgraciado. Les imatges d’un boig, un masoquista i un artista conceptual, em serveixen de justificació per parlar d’inspiració i apropiació, de l’estètica o patró d’una desgràcia que, reflectida fora de context, ofereix un bonic quadre, plaer fetitxe o acció. L’últim que dic a la peça, que no és el final del que faig, “Aunque yo sea pobre mi pensamiento es burgués, bueno, casi burgués, y esto es así porque un coreógrafo no puede ser proletario”.
Carmelo Salazar viu i treballa a Barcelona. És coreògraf des del 1992 i des d’aleshores ha dut a terme un gran número de projectes principalment centrats en la investigació i revolució de la dansa. Durant més de 15 anys ha sigut codirector de La Porta, on la seva tasca com a comissari ha obtingut, entre d’altres, el Premio Nacional de Danza i el Premi Ciutat de Barcelona. Codirector del festival de dansa LP en les seves tres edicions i fundador de Teatron, comunitat online d’arts vives. Des del 2001 desenvolupa una profunda investigació pedagògica i treballa en eines d’escriptura i pràctiques de creació. Ha realitzat diversos treballs de videodansa i videoart. Actualment combina la seva activitat de coreògraf amb la pedagogia i la creació de pel·lícules d’estudi.
