16-19 i 23-26 de gener

MOS MAIORUM

Gentry

Dijous 16 de gener a les 20:00
Divendres 17 de gener a les 20:00
Dissabte 18 de gener a les 20:00
Diumenge 19 de gener a les 20:00

Dijous 23 de gener a les 20:00
Divendres 24 de gener a les 20:00
Dissabte 25 de gener a les 20:00
Diumenge 26 de gener a les 20:00
Durada: 80 min
Entrades: 12 euros ONLINE // 15 euros TAQUILLA
Comprar
entrades

AQUEST ESPECTACLE LLUM ESTROBOSCÒPICA

Divendres 17: DEBAT POST-FUNCIÓ
a càrrec d’Agost Produccions

Investigadores, creadores i intèrprets: Alba Valldaura/MARÍA GARCÍA VERA, Mariona Naudin, Ireneu Tranis
Dramatúrgia: Marc Villanueva
Mirada externa: Mònica Almirall
Espai escènic: Clàudia Vilà
Disseny de vestuari: Adriana Parra
Imatge i vídeo: Ventura López Kalász
Disseny de so: Guillem Llotje
Cap tècnic: Sergio Roca/ Pol Queralt
Producció: Pau Gómez

Coproducció: Festival GREC 2018, Institut del Teatre

Amb la col.laboració de: La Poderosa, Fabra i Coats, L’Estruch de Sabadell

https://www.mosmaiorum.info/

#mosmaiorum
#gentry
#AnticTeatre
#TeatreDocumental

La gentrificació, aquell procés pel qual els habitants originals d’un barri acaben sent expulsats a causa de la revalorització de la zona, explicat a partir d’un conjunt de testimonis reals reproduïts en escena amb la màxima fidelitat. Fa uns anys, poques persones sabien què significava el terme gentrificació, un neologisme procedent de l’anglès. Avui, però, no pocs veïns de Barcelona han experimentat les conseqüències d’una tendència que, en posar de moda determinades zones de la ciutat, acaba per expulsar els veïns i substituir-los per classes benestants.


Mos Maiorum, un col·lectiu de teatre format el 2015 per Alba Valldaura, Mariona Naudin i Ireneu Tranis, ho fa aplicant una tècnica que ja va fer servir en un muntatge anterior, centrat en la temàtica de la immigració i la frontera sud d’Espanya. Era la tècnica coneguda com a Verbatim, que parteix de testimonis autèntics i els reprodueix, amb les errades, els dubtes i les vacil.lacions propis de la vida real, sobre un escenari. Aquest cop repeteixen la mateixa tècnica, però la fan servir en un espai escènic on hi cap fins i tot el públic, que amb els seus moviments i disposició, adquireix un sentit simbòlic que evoca imatges poètiques d’onades, aglomeracions i carrers, passant així a formar part de la dramatúrgia de l’espectacle.

Subscriviu-vos a la nostra newsletter