Inspirada en la frase que es va fer famosa als carrers de París el maig del 68 (Sous les pavés, la plage!) CaboSanRoque presenta una instal·lació sonora interactiva que convida el públic a destruir un quartet de corda de Haydn per crear col·lectivament una nova obra musical. La destrucció, com a metàfora de l’abolició de normes, jerarquies i formes preestablertes. Sona el Quartet de corda No. 66 en Sol major, Opus 77, de Haydn. Caldrà arrasar el quartet de corda (dos violins, viola i violoncel) a pedrades. Cada impacte suposa una modificació mínima, aleatòria, de l’harmonia, el ritme o el timbre d’aquella veu, i amb cada encert ens allunyem una mica més de l’obra original. La destrucció com a forma de progrés i creació col·lectiva.
CABOSANROQUE
És un duo d’artistes sonors –que neix el 2001 com a col·lectiu musical– constructors de sons que s’apliquen a diferents àmbits com instal·lacions sonores, arts escèniques o música, sempre treballant amb el so, les capacitats expressives de la màquina i la seves possibilitats per vehicular emocions. Laia Torrents (llicenciada en Enginyeria Superior industrial per la UPC i estudis superiors de Composició, Harmonia i Arranjaments) i Roger Aixut (llicenciat en Arquitectura, UPC) estan a cavall entre grup de rock experimental, artistes plàstics i performers, desborden les categories gràcies als seus artefactes: matèria i ona, màquines musicals i instruments que fan soroll, objectes en sèrie que es tornen únics en els seus collages mecanicosonors. En quinze anys d’existència han generat una població heteròclita de màquines musicals que viatgen d’una escena a l’altra i han col·laborat amb grans noms de l’escena musical, popular i experimental, de les arts escèniques així com de les arts plàstiques.
Julià Carboneras
Músic i enginyer. Treballa amb la tecnologia com a nexe d’unió de diverses disciplines, sobretot en les arts escèniques. Els seus treballs quasi sempre són a partir de col·laboracions, on aporta els seus coneixements tecnològics com a eina creativa. Ha guanyat diversos premis i beques, entre els quals destaca un premi VIDA d’art i vida artificial de la Fundació Telefónica, el premi a la millor instal·lació ArteMov de Brasil i la beca eMobiLArt (Europe Mobile Lab for Interactive Media Artists).
Cinquena edició del festival INFLUX [vídeo a escena], dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
INFLUX vol potenciar els creadors que utilitzen el vídeo i el món digital com a eina fonamental d’expressió artística en les seves propostes escèniques. Abraça la feina d’artistes visuals, músics, poetes, ballarins, performers o creadors escènics que es mouen en aquests espais fronterers i híbrids. Els protagonistes d’aquesta edició seran Blood Quartet, TAMO amb Marlène Joebstl, Vera Livia García & Alessandro Olla i CaboSanRoque.
INFLUX vol ser una plataforma estable que doni projecció als creadors locals vinculats a la ciutat de Barcelona i per extensió a Catalunya, però també oberta a artistes d’altres llocs. Vol contribuir a oferir una visió polièdrica sobre la diversitat de la creació contemporània.
Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu principal la promoció d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival d’arts escèniques audiovisuals INFLUX: www.influxfestival.org.
Una altra branca és la documentació videogràfica d’actes culturals vinculats sobretot amb la música i la poesia experimentals. L’any 2012 posa en marxa el projecte SUMMA per convertir aquest patrimoni audiovisual (més de 1000 gravacions) en un arxiu videogràfic online d’accés públic: www.summa-hvt.org.
