COMUNICAT
Barcelona, 23 d’abril de 2020
L’ANTIC FA 17 ANYS:
CELEBRAR LA SUPERVIVÈNCIA
Actualització de la situació de l’Antic Teatre durant la crisi sanitària
i amb relació a la pujada del lloguer
Avui, l’Antic Teatre fa 17 anys enmig d’una emergència sociosanitària que se suma a la crisi econòmica i de perdurabilitat del projecte.
Des que es va decretar l’estat d’alarma i fins a la data de finalització prevista, el bar està tancat i la sala ha suspès prop d’una vintena d’esdeveniments.
La propietat de l’immoble ha comunicat oficialment que no renovarà el contracte.
Les converses amb les institucions per salvar l’Antic Teatre s’han congelat, així com l’acord de complicitat i d’intermediació de l’Ajuntament de Barcelona amb altres administracions.
CRISI ECONÒMICA AGREUJADA PER L’AVÍS DE PUJADA DE LLOGUER
Al gener us presentàvem la programació de 2020 en una roda de premsa titulada «Quan el risc no és l’excepció». Vam tocar-hi de mig a mig.
Molts de vosaltres ens vau acompanyar durant una segona roda de premsa, al febrer, durant la qual vam compartir la situació econòmica del projecte i la seva viabilitat i continuïtat, amenaçades per la sobtada proposta de la propietat de l’espai d’apujar un 500% el preu del lloguer (dels 1500 euros actuals a 7500 euros). Com vam explicar llavors, aquesta pujada de preu assegurava una renovació del contracte, vigent ara per ara fins a finals de 2027, però era del tot inassumible tot atenent a la realitat econòmica de l’Antic Teatre. Així, l’operació ens posava al centre de l’especulació i la gentrificació que viu actualment la ciutat de Barcelona.
L’esdeveniment va tenir una amplíssima cobertura mediàtica, amb referències a més de quaranta mitjans de comunicació d’àmbit nacional, estatal i local, i no hi ha dubte que això, sumat al suport de la comunitat artística i veïnal, va enfortir l’Antic per continuar les converses i gestions amb les administracions per tal de contemplar solucions.
Malgrat tot, el suport institucional no s’ha materialitzat mai amb solucions concretes que frenin o reverteixin la situació, i amb la crisi sanitària les negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona han quedat congelades. Considerem que, tan bon punt l’activitat de les administracions hi torni, la represa de les negociacions hauria de ser prioritat, però, ara per ara, no en sabem res.
A més, el fet de fer pública la pujada del lloguer va precipitar una comunicació oficial i taxativa per part de la propietat de l’immoble que dissipava qualsevol expectativa de pròrroga o canvi en les condicions del contracte.
SE SUMA LA CRISI SANITÀRIA
Com vam comunicar públicament durant la roda de premsa del febrer, en l’exercici del 2019 el bar va aportar el 60% dels ingressos totals, la qual cosa apropa l’espai al model l’autofinançament i independència al qual aspira des de la seva fundació.
Tanmateix, des del 14 de març, a causa de les mesures preses per les administracions a conseqüència de la declaració de l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el bar està tancat i, conseqüentment, s’ha suspès el contracte a totes les treballadores mitjançant un ERTO. Així, a banda de les repercussions econòmiques i humanes que suposa frenar radicalment un negoci, l’Antic ha perdut el principal motor econòmic del teatre.
Pel que fa a la sala, des de març s’han cancel·lat temporalment prop d’una trentena d’espectacles i esdeveniments, i això inclou estrenes, espectacles en gira, cicles periòdics o trobades com els del Dia Mundial del Teatre o l’Off Sant Jordi. També, i coincidint amb aquest últim, el multitudinari aniversari de la sala, el 23 d’abril.
Volem incidir sobre un fet: a la cancel·lació de l’activitat de la sala cal sumar la de les gires d’aquells artistes que l’Antic produeix i als quals dona suport; i això inclou els bolos o l’estrena de les peces que s’havien de veure a curt i mitjà termini, atesa la impossibilitat d’accés a les sales d’assaig, als estudis o al material amb què molts professionals preparen la feina.
En aquest sentit, les iaies del projecte artístic-comunitari de l’Antic Teatre no són una excepció: tot i que ja no poden trobar-se presencialment cada setmana per compartir pràctica artística i afectes, i que viuen també el confinament des de casa —algunes d’elles soles—, han trobat la manera d’acompanyar-se des de la distància i de seguir pendents les unes de les altres. El xat de La Bellesa treu foc. Cal trobar la manera.
CONEIXEMENT DE CAUSA I NOU ESCENARI
L’Antic ja ha passat per diversos períodes de crisi. Durant el tancament de l’espai de Verdaguer i Callís a causa de la reforma per a l’obtenció de la llicència, i tot i que el bar romania obert, l’activitat escènica va desplaçar-se a l’Adriantic, espai d’investigació, creació i exhibició actiu fins al 2015.
Llavors, tot i el marc de crisi econòmica mundial, les persones que treballaven a l’Antic van trobar la manera de continuar l’activitat de producció escènica i de trobada en viu. En canvi, ara, i si ens permetem la metàfora, l’escenari ha canviat per a absolutament tothom: treballadores de les arts en viu (des de qualsevol branca, no només la creativa), públics i col·lectius de suport, mitjans de comunicació, administracions… Totes som involuntàriament protagonistes de la impossibilitat de trobar-nos. I les arts vives són, essencialment, un marc de presència compartida. Aquesta és l’essència de la convocatòria i, ara per ara, això és físicament impossible. Es tracta d’un parèntesi o d’un canvi permanent?
Mentre experimentem realment, profundament, què està passant, i aconseguim traduir-ho amb paraules i compartir-ho amb vosaltres, pensem i practiquem com continuar a distància, com a projecte artístic-comunitari, la qualitat de trobada i un espai de temps compartit. I tot això ho fem amb un escenari sociopolític profundament capgirat, però, alhora, sense saber de debò com ha canviat, cap a on ho ha fet, la durada o les conseqüències.
Des de l’Antic Teatre pensem que costarà molt redefinir, des de l’escena contemporània, d’avantguarda i d’investigació, què vol dir «en viu». De moment, sabem que no hi ha cap mena de registre o d’experiència audiovisual que simuli, suplanti o substitueixi en la seva exhibició una de les parts essencials de les arts escèniques: qui comparteix la proposta com a espectador.
Cal entendre que la interacció humana no és un luxe i que el distanciament social és una mesura de repressió per al cos i per a la sensorialitat. Tenim clar que cal lluitar per i, si cal, recuperar el contacte físic, els afectes i els modes d’estar plenament presents.
COM AJUDAR L’ANTIC TEATRE?
Tant si ets una entitat, una sala d’exhibició o un espai cultural, un mitjà de comunicació, una veïna del barri o qualsevol particular que valori i estimi la clara funció artística i social que l’Antic Teatre desenvolupa des del Casc Antic de Barcelona des de l’any 2003.… el teu suport és essencial i ens ajuda a exigir a les administracions que frenin i reverteixin la desaparició d’espais socials i culturals de Barcelona com aquest.
Per això, un instrument valuós són les cartes de suport: adjunta’ns la teva, escriu-nos a comunicacio@anticteatre.com.
Dona’ns suport també via XXSS amb els hashtags #lanticnoestoca i #alanticnitocarlo, i #AnticTeatre, #SocAntic i #CulturaDeBaseBCN.
Aquest és el regal d’aniversari, i de no-aniversari, que us demanem.
Gràcies per ser-hi, cuideu-vos i fins aviat,
Equip de l’Antic Teatre
DESCÀRREGUES I ENLLAÇOS
Descarrega el comunicat en PDF
Esdeveniments i espectacles suspesos durant l’estat d’alarma
Vídeo de la roda de premsa «L’Antic Teatre en perill» (17/02/20)
Referències a mitjans de la roda de premsa «L’Antic Teatre en perill»
CONTACTO
Verónica Navas Ramírez – Responsable de Comunicación de Antic Teatre
comunicacio@anticteatre.com
Antic Teatre – Espai de Creació
www.anticteatre.com
#AnticTeatre #SocAntic #AlAnticNiTocarlo #LAnticNoEsToca
