«Ah! Una cosa més. Aquesta és l’entrada a La Ciutat per la porta del darrere (o l’accés des de dalt, baixant en caiguda lliure a través d’una claraboia). Són versions d’un lloc vist o escoltat i (re)construït amb fragments; un record vague, una imaginació. La Ciutat és tot allò que li passa pel cap a algú que la pensa… a estones. Per tant, La Ciutat és sempre, sempre subjectiva, sovint accessòria i, amb sort, comuna.»
La Ciudad reuneix nou espectadors/es i a una performer asseguts/des al voltant d’una superfície que es podria reconèixer com una taula, però que aviat esdevindrà una pantalla; un espai comú que rep, emana i creua informació. La Ciudad procura un entorn d’intimitat construïda per dialogar, des d’un grup de públic reduït i gràcies a la confiança del pacte escènic, amb la ciutat exterior, real o inventada (no vindrà d’aquí). Sempre des d’una mirada subjectiva i sense ànim d’universalitzar, es repassarà allò que per a la narradora i performer són punts d’interès: rastres, detalls, empremtes… Tot el que passa desapercebut, tot allò residual o accessori, tot el que, en aparença, manca d’interès, tot el que mereix un focus tènue i veu baixa.
Verónica Navas Ramírez (Barcelona, 1986): cap a les arts en viu amb l’audiovisual, l’escriptura i el còmic a collibè. Amb focus sobre el documental, el site-specific, el field recording, l’urbanisme, la paraula, l’estatus de l’espectador, el gènere. Des de la mirada subjectiva, el rastre, el detall, l’accessori, l’empremta, l’íntim.
Fora d’escena m’activo en comunicació teatral, guió audiovisual i processos col·lectius d’acompanyament artístic i aprenentatge en entorns educatius. A les XXSS soc @dichodepaso.
