Apartar el cos, desplaçar-lo cap a un costat, passar el testimoni del seu protagonisme. El so i la llum com a objectes centrals de l’escena, ja no el cos. L’espai, la seva reverberació i els elements que estan en ell en primer pla, desplaçant el cos a un segon pla. La temporalitat suspesa dels esdeveniments com a mestressa de l’escena i el cos ja no en el centre, el cos a un costat. Un cos que es permet «deixar passar» i que se suspèn en la línia temporal sense resistències.
Una proposta que explora tant les possibilitats narratives com la creació d’ambients que ofereixen el so i la llum; un exercici que planteja un trànsit del sentit visual a l’auditiu i de l’auditiu al visual.
Sandra Gómez. Màster en Producció Artística per la Facultat de Belles arts de València (especialitat en Pensament Contemporani i Cultura Visual). Llicenciada en Art Dramàtic i àmplia formació en dansa contemporània. Des de l’any 2001 treballa de manera conjunta amb Vicente Arlandis en el col·lectiu LOSQUEQUEDAN. Des de l’any 2012 treballa de forma independent en projectes centrats en el cos i el moviment: Tot per l’aire (Bilbao, 2018), Heartbeat (València, 2017), No soy yo (València, 2016) i The love thing piece (Madrid, 2013), entre altres. També participa en projectes d’altres artistes, com Cuerpo gozoso se eleva ligero de Vicente Arlandis (Madrid, 2019) i Estoy pensando en Tortugas de Claudia Faci (Madrid, 2018).
