El xou decadent d’un artista en hores molt molt molt baixes.
Per només 5 euros.
Més barato que un enterro.
Hola senyors i senyores/ i gent que folla el migdia / heu tornat en tropelia / perquè Satanàs us guia. / Heu vingut aquí humilment / a reescoltar mon lament / un lament antic, llunyà / que no cal ni reescalfar / un lament que és una ombra / que vostre certesa escombra / la certesa que les coses / són ací per fer-vos nosa / i que viviu en videojoc / on tot és xatrac-xatroc / que sou el centre sexual / de la realitat habitable / i que al voltant del vostre xacre / hi gira secret insondable. / La certesa que la farfollada / carregosa, acumulable / ha pres gran control total / del vostre trist personatge / La certesa estranya i rara / de que no és vostra, vostra cara / La certesa i greu vertígen / que només cagueu oxígen / La certesa que existiu / perquè no sempre és estiu.
Que un cop vau anar a Massrampinyo / i us van mangar d’or, els pinyos
Que no us plantegeu ni mica / mai res què coi significa.
Vosaltres veniu a fer rissotos / i jo el vostre alé el noto / i quan marxeu a casa / i, allà a la cantonada / busqueu filtre a la butxaca / i us sembla que la merda del contenidor / us vigila / i que té més que vosaltres, vida / jo quedo buit tal que bota / i ploro amb els ous per sota.
Després de passar-se cinc anys voltant Catalunya amb el seu espectacle Roger Pelàez canta SAU, renova forces, repertori i torna a la càrrega com si la gent no estigues d’ell ja fins al capdamunt.
Més emocions.
Més insults.
Més humiliació aliena.
Més escenes tenses d’endevinació, telecinesi i profecia endimoniada.
Roger Pelàez: Precinti’m l’esfínter és l’espectacle del que tothom parla i ningú encara ha vist. Almenys sencer. Amb l’ajuda d’uns pebrots com dues pinyes tropicals i un escorretaronges que funciona amb l’energia energètica del sol, Roger Pelàez fa un espectacle assimilable pels moderns, amable per la gent d’ordre i amb un rerefons de protesta de pati de pessebre que queda, com a menos, decoratiu. Diferents gents progressistes s’hi ha interessat. Com pe’n’xemple : Un fill d’en Samaranch. Gent de la literatura arriscada, compromesa i tartamuda també. Exemple: Quim Monzó. Cineastes de Girona d’aquests que existeixen perquè Girona tingui el seu cupo en el jardí ajardinat de la cultura catalana també. Exemple : Aquest paio que va anar a la documenta i que ja sabeu qui és i jo no recordo com es diu. Sembla Màrius Serra però no és Màrius Serra.
Amics i amigues , repetiu aquest Mantra:
Aquesta democràcia és com unes tisores que tinc a casa, que funcionen molt bé si un NO les ha de fer servir.
Roger Pelàez és dibuixant de còmics barroers, locutor de ràdio groller i cantant xabacà.
Fa molts anys que intenta transcendir a la seva pròpia mort amb una única norma per aconseguir-ho: Esforçant-se tan poc com pugui en cadascuna de les diferents disciplines.
Ho aconseguirà? No ho aconseguirà?
Resulti el que resulti d’aquesta grotesca competició, gaudim de l’espectacle de veure’l mentre se’ns brindi.
