Com explicar un projecte perquè no sigui el relat del que ja va passar, sinó del que està passant i del que podria estar passant? Com convertir un relat en una celebració sostinguda al llarg de tres dies? Com fer del que ja vam viure, de la nostra història, famílies i tribus, un lloc de desconeixement i desig?
Dia 1. Celebrar el pas el temps. L’Antic ha complert 50 anys.
Dia 2. Celebrar la pèrdua de l’origen i les identitats.
Dia 3. Celebrar el que és públic. Desplaçament del Palau de la Música.
Agraïm a totes les persones que ens han inspirat per celebrar el que ja hem viscut, i el que no hem viscut encara, però ens agradaria tornar a viure. I de forma especial agraïm a totes i tots els que ens ajudaran a desarxivar els nostres orígens i les nostres pors, a desarxivar la performance i la teoria, desarxivar la història i des arxivar-nos nosaltres mateixos com a públic. I de forma particular agraïm en aquesta ocasió la col·laboració de Kurt Cobain, Andrés Calamaro i el Palau de la Música, de René Descartes, San Giorgio Agamben, els gnòstics i de el moviment averroista de Leopoldo María Panero, John Berger i tots els morts en general i de el públic en particular. Us esperem.
El capitalisme el fem entre totis. PARTICIPA-HI!
Juan Navarro. Des dels anys 90 treballa amb companyies i directors com Anita Saij, Dance Lab (Copenhagen), La Fura dels Baus, Einstürzende Neubauten (Berlín), Roger Bernat i General Eléctrica (BCN), Sara Molina (Sevilla), Marta Galán (BCN). A partir de l’any 2000 es converteix en aliat habitual de Rodrigo García i La Carnicería Teatro. Entre l’any 2014 i 2017 forma part del projecte Humain Trop Humain al Teatre Nacional de Montpeller, dirigit per Rodrigo García. Col·labora amb artistas com Jan Lawers, Markus Öhrn, Anna Boralho i Joao Galan, Luis Garay, entre d’altres. Ha dirigit Tala, una adaptació de la novel·la homónima de Thomas Bernhard, a més d’espectacles de creació contemporània com Fiestas Populares, Agrio Beso, Baby, Nancy Spungen, Pequeño preludio (Inmortal), No-one is an island, El Bosque, entre d’altres. El desembre de 2019 estrena, En lo alto para siempre, una creació a partir de l’obra de David Foster Wallace.
Óscar Cornago ve del camp de la investigació en Ciències Humanes i Socials. El seu treball, desenvolupat des del Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Madrid, està especialitzat en arts escèniques, estètica, art públic i teoría comparada dels mitjans. Forma part de l’equip d’investigació ARTEA, i és autor de nombroses publicacions; ha impartit cursos i conferències per Llatinoamperia i Europa, i comissariat projectes, trobades i seminaris en col·laboració amb artistas i plataformes de creació al voltant de la idea de teatralitat i comunitat, economía de les practiques artístiques, arxiu i memoria, o relació entre arts i entorns públics.
Entre els seus últims treballs hi trobem «Ensayos de teoría escénica. Teatralidad, público y democracia», o els volums col·lectius com «O teatro como experiência pública», «Hacernos un mundo. Ficciones colectivas» i «Conversar, habitar. Perspectivas críticas sobre la idea de participación.» .
