Opus cero és una entrevista de Carmen Aldama a Ibrahim Bah, Bastian Ponce i Maxi Labrador. Quatre persones i un àngel. Una entrevista és, per vinculació etimològica, veure-hi amb prou feines. Entreveure, com a través d’una boira, sense gairebé poder distingir un objecte o un subjecte. Això és Opus cero. “Qui, si jo cridés, m’escoltaria des dels ordres celestials? I fins i tot en el cas que un àngel m’acollís de sobte i em portés vora el seu cor: jo periria per la seva més potent existència. Perquè allò bell no és res més que l’inici del terrible, just allò que nosaltres encara podem suportar, i l’admirem tant perquè ell, indiferent, menysprea destruir-nos”— Rainer Maria Rilke.
Ben Attia (Granada, 1991) es d’origen magrebí i està actualment establert a Algeciras, Cadis. Com a gestor cultural, ha liderat projectes com Sostener lo que se cae, per a la recuperació del Teatre Cervantes de Tànger; l’espai Laboratorio inestable del Mohín al barri madrileny de Vallecas i l’espai Box Levante – Centro escénico del Estrecho, a Algeciras. Com a intèrpret, ha treballat sota la direcció de Sara Molina durant un llarg període de temps. I com autor, Ben Attia ha estrenat nombrosos treballs. Entre els quals cal mencionar-ne els darrers: Auge y caída de una ciudad (Baelo Claudia, 2023), que va haver de fer front a la censura per part de la Junta d’Andalusia; Opus 1 (Algeciras, 2023), estrenada dins del FIT de Cadis; Opus cero (Madrid, 2024) i Opus Nigrum (Madrid, 2025). Cadascun dels seus treballs reflexa la seva capacitat per a revisar l’imaginari contemporani de la diàspora magrebí des d’una perspectiva singular.
