CAÍN és una peça “neotrash” protagonitzada pel cos, la paraula i el moviment d’un sol intèrpret en escena. És una esbroncada altiva sobre la frustració, la creació i el Redbull.
Caín és un pobre assassí, un degenerat, un símbol que se’n riu de l’auto-ficció. A partir del mite, es pregunta a l’entorn de la relació que hi ha entre l’ancestralitat (la tragèdia, el teatre, la repetició) i la contemporaneïtat (la “trashèdia”, la performance, les rentadores).
El mal estructura el món, el dolor és el bastó del poder. Si no se’n parla, la violència es perpetua. Plorar i riure són dues cares del mateix fenomen: la comprensió, és a dir, la comunicació, és a dir, el contagi. La fugida de la solitud és un acte públic i alhora íntim. Volem deixar de sentir-nos tan sols.
Nina Orsini s’aixeca dels vestigis de trashèdia AP-7, una companyia de teatre formada entre l’infern i l’autopista que busca tensar l’estètica de l’escena per tal d’acostar el ganivet afilat a la mirada de l’espectador.
Amb la companyia de Rita Capella i Margarit, Quim Palmada Belda i Eduard Olesti, Nina Orsini és això: una bomba sense esclatar a l’autopista entre Barcelona i Fortià, com un cadàver que fuma albirant l’albada.
