Tots tenim un proverbi, amagat en algun lloc, al qual ens aferrem i suposadament ens guia cap a la felicitat. Normés que hi ha una petita diferència entre aquest proverbi i… la vida.
El títol està inspirat en una sèrie de dibuixos de l’artista Alain Huck sota el títol: “vite soyeux heureux, il le faut, je le veux” (Ràpid siguem feliços. Fa falta, ho vull).
La peça explora aquesta diferència. Aquesta noció de dualitat. Les nostres emocions i la nostra raó, el nostre esperit i el nostre cos, el nostre ésser social i el nostre ésser salvatge, el masculí i el femení.
Buscar aquest lloc entre els dos, aquest lloc que revela “l’altre” que està en nosaltres.
I si fos justament aquest altre “jo” —aquest “altre” debilitat per haver de ser sempre més eficient, pres per les seves emocions, debilitat per la inseguretat— amb el qual l’accés a la felicitat seria possible? I si les nostres febleses fossin precisament les nostres fortaleses més ferotges?
Valerio Scamuffa, Diplomat a la Manufacture, Haute Ecole de Théâtre de Suisse Romande (HETSR) en 2006. Interessat sobretot pel teatre contemporani i l’escriptura a escena. S’interessa per les formes performatives i la pluridisciplinarietat, sobretot entre l’art plàstic i les arts vives. Com a actor ha treballat regularment a Espanya, amb la companyia L’Alakran d’Oskar Gómez Mata.
En paral·lel a la seva activitat com a actor, inicia una recerca artística més personal. L’any 2013 crea la seva companyia LaScam. Concebuda com processos d’investigació a llarg termini, els espectacles de la companyia es desenvolupen sobre diferents projectes i performances. Cada un d’ells busca forjar vincles entre la psicoanàlisi, la filosofia i la història de l’art. L’espectacle Necesito Lo quiero va ser creat al teatre de l’Arsenic a Lausanne el febrer de 2017 en col·laboració amb l’actriu Olga Onrubia.
