El que veureu es titula A la recerca de l’animal sense sexe ni cap. També es diu Mai és tard per a la mecanografia, o El dia que vaig somniar que matava a Hegel vaig veure caure, sense punteria, una dent rere una altra al palmell de la meva mà.
Són tres dels molts títols que podria tenir aquest projecte. Cap és l’encertat, cap significa de forma precisa. Són pensament que es retira de pensar i un interès que apunta a allò que no se sap dir, allò que s’inicia sense acabar-se: la paraula no pronunciada, la freqüència inaudible, el text descartat.
Fa temps que ella no entèn una paraula d’allò que diuen aquelles boques enormes, somrients, de dents blanques i brillants. El cansanci és el mateix que el silenci.
Ballaré aquell ritme, cansada escolto millor.
Laida Azkona (Pamplona 1981) viu entre Barcelona i Pamplona i es dedica a les arts vives amb una concepció transdisciplinar. El seu enfocament actual es situa en l’escriptura, entesa com una concepció expandida d’allò creogràfic i de la presència – moviment del cos. Formada a The Rambert School (Londres), a SEAD (Salzburgo) i a The Trisha Brown Company Studio (Nueva York), ha sigut intèrpret de creadors com Francesco Scavetta (Oslo), Juschka Weigel (Berlín) o Noemí Lafrance (Nova York). Cofundadora del col·lectiu Hierbaroja, és també una de les directores artístiques del festival INMEDIACIONES.
>>> Veure LAIDA AZKONA ALGUNOS TÍTULOS PARA UN ACERCAMIENTO AL RUIDO (OBRA COMPLETA)
Per veure el vídeo de l’espectacle complet, sol·liciteu la contrasenya per correu electrònic a anticteatre@anticteatre.com.
Visualització reservada a professionals.
