Una investigació que a través de diversos estudis de moviment i discurs independents especula sobre el treball presencial dels intèrprets, dubta del sentit de l’escena, rebutja el retrat autobiogràfic i defuig el concepte d’espectacle. El discurs que es pretén introduir des del cos i la paraula atén a allò particular del treball presencial en l’escena com a intèrprets i artistes, raonant i accionant des de la idea que no tenim o no podem compartir el nostre present contemporani però si una realitat extemporània. Aquesta extemporaneïtat, aquest lloc fora de lloc, és la idea i el camp d’acció on els performers sostenen la impossibilitat d’escapar-se de la història perquè el que fan, també és història.
Carmel Salazar Hernández. Las Palmas de Gran Canaria. Coreògraf, comissari d’arts en viu, performer i pedagog. Des del 1989 fins al 2020, ha viscut i treballat a Barcelona i actualment resideix a Las Palmas de Gran Canària. És coreògraf des del 1992 i des de llavors ha dut a terme un gran nombre de projectes, principalment centrats en la investigació i la revolució de la dansa. Durant més de 15 anys ha estat codirector de La Porta, on la seva tasca com a comissari ha obtingut, entre d’altres, el Premi Nacional de Dansa i el Premi Ciutat de Barcelona. Ha estat codirector del festival de dansa LP durant les tres edicions i cofundador de Teatron, comunitat online d’arts vives. Des de 2001 desenvolupa una investigació pedagògica profunda i treballa en eines d’escriptura i pràctiques de creació, impartint classes i workshops en diferents contextos acadèmics nacionals i internacionals. Ha realitzat diversos treballs de videodansa i videoart. Actualment combina la seva activitat com a coreògraf amb la pedagogia i la creació de pel·lícules d’estudi. Els seus darrers treballs són Fin del mundo B., presentat al festival SÂLMON de Barcelona (2019), i Non show work in minimal ground, al Macba, museu d’art contemporani de Barcelona (2020).
Beatriz Fernández. Ponferrada_Barcelona. Ballarina, coreògrafa, investigadora i curadora. És cofundadora del col·lectiu Las Santas, ha format part de Artas i codirectora artística de La Poderosa, espai de creació i investigació al voltant de la dansa a Barcelona. Llicenciada en Dansa Contemporània i Coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona ampliant els seus estudis al Center for Movement Research (Nova York). Treballa com a intèrpret amb Danat Dansa i col·labora estretament amb el coreògraf Carmelo Salazar participant en nombroses peces com Europea no és una puta o El salón dorado. Ha creat els sols Escorzo, I have a dream i Cuerpo en escena en col·laboració amb Olga Mesa. El 2008 desenvolupa un projecte centrat en la figura de l’intèrpret com a memòria i arxiu viu, que es desplega en dos formats, el document audiovisual, Els que esveuen entre si i una peça escènica, Tres persones, todos los cuerpos. Desenvolupa Muy experimental, un projecte d’investigació que va culminar en la peça escènica este lugar entre. Fa vuit anys desenvolupa una activitat pedagògica de laboratoris d’investigació del cos dirigits a estudiants i ballarins professionals interessats en la construcció de la presència de l’intèrpret en temps real.
>>> Veure TENGO UN PROBLEMA CONTEMPORÁNEO de Carmelo Salazar i Bea Fernández (OBRA COMPLETA)
Per veure el vídeo de l’espectacle complet, sol·liciteu la contrasenya per correu electrònic a anticteatre@anticteatre.com.
Visualització reservada a professionals.
