El que estàs llegint és la història del naixement d’una manera de fer les coses.
La història del naixement d’una manera de veure el món.
Perquè els que van escriure la història van decidir no explicar les seves pròpies derrotes.
La història de com en el desert més àrid del planeta, entre jaciments miners, pobles fantasmes i novel·les de l’oest, es van establir les bases de la totpoderosa indústria de l’art contemporani.
Però sobretot, és la història de les famílies que van fer de la barbàrie una part més de la seva vida. Cossos que lluny de fugir van decidir quedar-se i fer del desert més dur del planeta el seu últim refugi possible.
3 personatges, una dona i dos homes, transformen davant dels nostres ulls la sala d’un museu d’art contemporani en un tros del desert d’Atacama. Mentre es mouen i creen veuen passar sobre els seus cossos la història del desert que han decidit habitar. El relat de com aquest tros del món ha estat bressol de riqueses i barbàries durant segles, de com ha estat explotada fins al cansament un cop i un altre, i de com aquesta història que neix en el més profund d’Atacama s’estén per tot el món de la mà de les grans fortunes que controlen l’art contemporani, la indústria armamentista i les finances mundials. Són només ells tres al mig del no-res però no estan sols ja que tot el desert colpeja amb força sobre ells. El perquè hi ha gent que decideix muntar la seva llar en el lloc més inhòspit del planeta és el que hem vingut a llegir, veure i escoltar.
Txalo Toloza-Fernández (Antofagasta 1975)
A mig camí entre la creació audiovisual, la performance i l’activisme, Txalo Toloza-Fernández ha optat per abraçar el segell d’inclassificable, sabent que en no situar-se sota una etiqueta clara posa les coses encara més complicades. I de pas es dóna una excusa per fer el que desitja sense gaire preocupació. Membre de la Sauna International, de la companyia de Roger Bernat i col·laborador habitual de la performer Sònia Gómez, aquest és el seu tercer treball de la mà de la coreògrafa navarresa Laida Azkona.
Laida Azkona Goñi (Pamplona 1981)
Es forma com a ballarina i coreògrafa a Pamplona, Anglaterra, Àustria i Nova York.
Treballa com a ballarina i també dirigeix els seus propis projectes escènics amb un interès especial en el moviment.
En els últims anys ha col·laborat amb les companyies Wee / Scavetta Company (Oslo), In this Section – Juschka Weigel (Berlín), Sens Production – Noemí Lafrance (Nova York) i Cia. Bebeto Cidra (Barcelona) entre d’altres. Les seves dues últimes creacions individuals són Mu-To (excavar un túnel hasta China) i Ciento Volando. La seva última peça estrenada és Títulos para una aproximación al ruido.
Laida és a més directora artística del Festival Inmediaciones.