Un client d’un cafè de Londres es filma a si mateix prenent la primera mossegada d’una torrada d’alvocat preciosament emplatada. El vídeo arriba a Instagram i TikTok, una mossegada traduïda en bytes, unitats d’informació destinades a incitar el desig de contingut, els “m’agrada” i el consum interminable. Mentrestant, a l’altre hemisferi, vastes extensions de terra es desforesten i es converteixen en granges d’alvocats; aigua extreta de les comunitats locals per alimentar els arbres assedegats. Terra i sòl, devorats. La viralitat modela i destrueix paisatges.
“The Kitchen Network” és una performance teatral de Luiza Prado que continua la seva investigació de les infraestructures necropolítiques al voltant de la reproducció, la nutrició i el col·lapse planetari. El projecte s’inspira en els mitjans i l’art alimentari —des de Top Chef fins a Nara Smith, des de Martha Rosler fins a Daniel Spoerri— per disseccionar el desig i la viralitat com a processos clau situats entre la cuina i la pantalla, capaços d’esbossar les infraestructures polítiques que determinen qui viu i qui mor. L’obra se situa dins d’una transició conceptual que desplaça el menjar del regne de la vida al de la mercaderia, obrint un marc crític per examinar la fragmentació de les relacions multiespècies i les relacions amb el territori, així com el seu entrellaç amb l’acumulació de capital. Centrar-se en aquesta transició ofereix un punt d’entrada crític per explorar la fragmentació dels parentius multiespècies i les relacions amb la terra i el territori, i descriu com l’acumulació de capital s’entrellaça amb la mercantilització sistemàtica de les espècies. L’actuació es desenvolupa com el final de l’últim concurs gastronòmic de telerealitat en un planeta en flames, presentat per l’Entitat Eterna (un bot amfitrió d’IA) i tres jutges, entitats mítiques dels contes populars brasilers: Anhangá (foc), Boitatá (aigua) i Curupira (bosc). L’actuació utilitza l’humor i el sarcasme per explorar l’espai metafísic relliscós entre la “bite” (mossegada) i el “byte” com a marcs per analitzar les preocupacions ambientals, teixint el desig i la viralitat com a fils narratius clau. A través de l’humor i el sarcasme, The Kitchen Network adopta el format de concursos de cuina televisats per articular una reflexió ambiental contemporània.
L’esdeveniment que tindrà lloc a l’Antic Teatre de Barcelona el 24 de març de 2026 correspon al quart episodi de la sèrie, que continua i completa la recerca desenvolupada per l’artista tot adaptant-se a cada context específic. El primer episodi, presentat en el marc de Transmediale a Berlín (gener de 2024), va emfatitzar els aspectes tecnològics del projecte. El segon, celebrat a Nottingham (abril de 2024), es va centrar en les cuines de les comunitats migrants. El tercer, presentat al restaurant del Martin Gropius Bau de Berlín (octubre de 2024), va abordar el treball i el moviment a través de l’univers de l’entrepà, un aliment associat als ritmes de treball i els orígens culinaris del qual apunten a tradicions no autòctones.
Per a The Kitchen Network. Episodi 4 a l’Antic Teatre, Prado desenvolupa un guió situat en el context de Barcelona (i, per extensió, del sud d’Europa), abordant alguns dels problemes més urgents de la regió, com ara fenòmens climàtics extrems (estrès hídric, sequeres, onades de calor, incendis forestals, inundacions) que afecten la producció tradicional d’aliments com olives, vi, cítrics i verdures. Això té en compte el fet que l’agricultura en moltes zones encara depèn de models que no són prou resistents a un clima cada cop més intens i inestable, amb elevats costos d’adaptació per als petits agricultors. L’episodi també identifica necessitats clau, com ara la sostenibilitat i la resiliència dels sistemes agroalimentaris urbans, la reducció del malbaratament alimentari i una major conscienciació pública sobre dietes més saludables i equilibrades.
A The Network Kitchen. Episodi 4, Luiza Prado assumeix el paper de directora i col·labora amb intèrprets i creadors de l’escena local, que interpreten el paper de concursants. Finalment, el jurat està composat per persones membres de l’acció comunitària de l’Antic Teatre.
Luiza Prado (Brasil/Alemanya) és artista, escriptora i teòrica. Treballa entre la instal·lació, l’escultura, el text i la imatge, i utilitza la performance i el ritual com a forma d’invitar i activar el públic. La seva pràctica explora les relacions i els coneixements entre les plantes, les infraestructures polítiques i la tecnologia, i qüestiona quins processos són necessaris per a les preocupacions col·lectives per la cura del medi ambient i la justícia reproductiva. Té un doctorat per la Universitat de les Arts de Berlín i un màster per la Universitat de les Arts de Bremen. El seu projecte de recerca artística en curs, «Un/Earthings and Moon Landings», parteix de la mitologia al voltant del silfium, una planta extingida que s’utilitzava com a afrodisíac i espècia, per abordar qüestions sobre el cos i el territori com a espais d’extracció dins de les infraestructures computacionals, polítiques i econòmiques.
