I si el teatre fos un espai entre el cel i la terra, entre el passat i el futur? Què passaria si aquest lloc fos poblat, alhora, de records de quan els humans no estàvem desvinculats de la naturalesa i de les actuals profecies de la fi del món?
Una Dona sola a l’escenari tracta d’indagar en el nostre instint de preservació; a partir d’una intensa relació amb la vibració sonora, evoca la primitivitat per a desplegar una varietat d’estats físics, es transforma un cop rere l’altre, amb la voluntat de parlar de la finitud i els “esdevenirs” de la nostra espècie.
Cecilia Colacrai
Ballarina, coreògrafa i docent de dansa.
Forma part del col·lectiu Big Bouncers i del Group LaBolsa, i col·labora amb varis artistes: Joao Lima, col·lectiu Si los martes fueran viernes, Lucas Condró, entre altres.
En solitari ha creat les peces: Sola?, La incorruptible belleza de la distancia, RUGE i R.A.V.E. (Revolutionary Agglomeration for Voluntary Extermination). Ha col·laborat amb: Thomas Hauert, Carlota Subirós, Jorge Albuerne, Alexis Eupierre, Montse Colomé, Joan Català, Emmanuel Grivet, Toni Mira, entre altres.
Imparteix tallers de dansa des de l’any 1997. En l’actualitat forma part de l’equip docent del Institut del Teatre de Barcelona.
