Sidosos és un espectacle entre la videoinstal·lació i el teatre documental. Després d’un treball previ molt exhaustiu d’arqueologia audiovisual, l’espectacle presenta una selecció de diferents cares i veus que van ser protagonistes dels primers anys de la pandèmia de la sida a casa nostra.
Un collage videoescènic que vol fer un retrat social d’aquell moment mesclant alguns noms més rellevants amb d’altres completament desconeguts, i una gran majoria de noms expressament oblidats. Són els afectats, els infectats i els seus familiars. Els científics, els capellans i els imbècils dels negacionistes. El col·lectiu d’hemofílics, el d’homosexuals i el d’heroïnòmans. Els ionquis i els seus camells, les putes i els seus clients, els presos i els seus guardians.
Sense defugir ni el morbo ni un cert sensacionalisme disfressat de procés d’investigació artística, el projecte sí que espera operar no només com un catàleg d’empestats victimitzats, sinó com un diàleg transtemporal entre artistes de l’època i youtubers actuals, entre els experts d’aquell moment i els polítics que van ignorar i, per tant, fomentar una pandèmia que, 40 anys després, ni té vacuna ni té memòria.
Després d’assolir el grau mig d’estudis musicals en flauta travessera i cant, el 1999 cursa dos anys de Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. El 2006 es llicencia en coreografia per la School for New Dance Development (SNDO) d’Amsterdam i el 2011 per l’Amsterdam Master of Choreography a la Universitat de les Arts d’Amsterdam (AHK). També es gradua en el Màster en Cultura de Pau de la Càtedra UNESCO de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva peça de graduació de la SNDO, This is a picture of a person I don’t know (2006), guanya l’ITS Choreography Award i és seleccionada per la gira DansClick d’Holanda, a més de girar internacionalment. El 2007 entra com a coreògraf resident al Teatre Frascati d’Amsterdam on crea, entre d’altres, la peça Striptease, que gira internacionalment durant més d’onze anys. El 2009 rep el prestigiós premi Charlotte Kohler Price a la seva jove carrera i el 2011, després de graduar-se del Màster de Coreografia amb les creacions Coser y Cantar i Bomberos con grandes mangueras, torna a Barcelona. Amb el suport del Mercat de les Flors, coprodueix Sin baile no hay paraíso (2015), Premi Aplaudiment / Premis FAD Sebastià Gasch d’Arts Para-teatrals, així com Sweet Fever (2016) i Sweet Tyranny (2017), Premi Butaca al millor espectacle de dansa. Entre el 2018 i el 2020 és coreògraf resident del Mercat de les flors, des d’on vehicula Ballar és cosa de llibres (2018), Premi Butaca a millor espectacle familiar, Incurables (2019) i Rèquiem Nocturn (2020), Premi Serra d’or al millor espectacle teatral.
Ha creat coreografies per a musicals i espectacles teatrals com La importància de ser Frank (TNC 2017), Àngels a Amèrica (Teatre Lliure 2018), Aquella nit (La Villarroel 2020), T’estimo si he begut (Poliorama 2020) o el Màgic d’Oz (Teatre Condal 2020), tots dirigits per David Selvas. I ha coreografiat la Gala Literària Nit de Santa Llúcia 2013 organitzada per Òmnium cultural, la Gala d’entrega dels Premis Martí Gasull 2018 organitzats per La Plataforma per la Llengua i la Gala dels Premis Gaudí 2020 del cinema català.
El 2018 va presentar i realitzar els tallers de dansa que formaven part del programa de televisió Ballar, emès pel Canal33 diverses vegades. I com a docent, a part de fer tallers i classes, ha format part del programa pedagògic Flipart de la Diputació de Barcelona, ha dirigit un taller de creació per a joves migrats al Museu d’Història i Immigració de Catalunya i ha realitzat el projecte Beethoven en moviment, impulsat pel Teatre Atlàntida de Vic, en què ha coreografiat més de vint grups de set centres educatius.
