Sidosos es un espectáculo entre la videoinstalación y el teatro documental. Después de un trabajo previo muy exhaustivo de arqueología audiovisual, el espectáculo presenta una selección de diferentes caras y voces que fueron protagonistas de los primeros años de la pandemia del sida en nuestro país.
Un collage videoescénico que quiere hacer un retrato social de aquel momento mezclando algunos nombres más relevantes con otros completamente desconocidos, y una gran mayoría de nombres expresamente olvidados. Son los afectados, los infectados y sus familiares. Los científicos, los curas y los imbéciles de los negacionistas. El colectivo de hemofílicos, el de homosexuales y el de heroinómanos. Los yonquis y sus camellos, las putas y sus clientes, los presos y sus guardianes.
Sin rehuir ni el morbo ni un cierto sensacionalismo disfrazado de proceso de investigación artística, el proyecto sí espera operar no sólo como un catálogo de apestados victimizados, sino como un diálogo transtemporal entre artistas de la época y youtubers actuales, entre los expertos de aquel momento y los políticos que ignoraron y, por tanto, fomentaron una pandemia que, 40 años después ni tiene vacuna ni tiene memoria.
Després d’assolir el grau mig d’estudis musicals en flauta travessera i cant, el 1999 cursa dos anys de Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. El 2006 es llicencia en coreografia per la School for New Dance Development (SNDO) d’Amsterdam i el 2011 per l’Amsterdam Master of Choreography a la Universitat de les Arts d’Amsterdam (AHK). També es gradua en el Màster en Cultura de Pau de la Càtedra UNESCO de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva peça de graduació de la SNDO, This is a picture of a person I don’t know (2006), guanya l’ITS Choreography Award i és seleccionada per la gira DansClick d’Holanda, a més de girar internacionalment. El 2007 entra com a coreògraf resident al Teatre Frascati d’Amsterdam on crea, entre d’altres, la peça Striptease, que gira internacionalment durant més d’onze anys. El 2009 rep el prestigiós premi Charlotte Kohler Price a la seva jove carrera i el 2011, després de graduar-se del Màster de Coreografia amb les creacions Coser y Cantar i Bomberos con grandes mangueras, torna a Barcelona. Amb el suport del Mercat de les Flors, coprodueix Sin baile no hay paraíso (2015), Premi Aplaudiment / Premis FAD Sebastià Gasch d’Arts Para-teatrals, així com Sweet Fever (2016) i Sweet Tyranny (2017), Premi Butaca al millor espectacle de dansa. Entre el 2018 i el 2020 és coreògraf resident del Mercat de les flors, des d’on vehicula Ballar és cosa de llibres (2018), Premi Butaca a millor espectacle familiar, Incurables (2019) i Rèquiem Nocturn (2020), Premi Serra d’or al millor espectacle teatral.
Ha creat coreografies per a musicals i espectacles teatrals com La importància de ser Frank (TNC 2017), Àngels a Amèrica (Teatre Lliure 2018), Aquella nit (La Villarroel 2020), T’estimo si he begut (Poliorama 2020) o el Màgic d’Oz (Teatre Condal 2020), tots dirigits per David Selvas. I ha coreografiat la Gala Literària Nit de Santa Llúcia 2013 organitzada per Òmnium cultural, la Gala d’entrega dels Premis Martí Gasull 2018 organitzats per La Plataforma per la Llengua i la Gala dels Premis Gaudí 2020 del cinema català.
El 2018 va presentar i realitzar els tallers de dansa que formaven part del programa de televisió Ballar, emès pel Canal33 diverses vegades. I com a docent, a part de fer tallers i classes, ha format part del programa pedagògic Flipart de la Diputació de Barcelona, ha dirigit un taller de creació per a joves migrats al Museu d’Història i Immigració de Catalunya i ha realitzat el projecte Beethoven en moviment, impulsat pel Teatre Atlàntida de Vic, en què ha coreografiat més de vint grups de set centres educatius.
