Jo, apassionada dels còmics distòpic-futuristes i de les narratives apocalíptiques d’Isaac Asimov, des de molt petita vaig mostrar una gran fascinació per la fi del món, “Si algun dia em moro, m’agradaria que fos a la fi del món, tots junts, veient l’espectacle, despreocupats pel després, perquè no hi haurà després… si moro en l’apocalipsi seré molt important!” deia a la cuina de casa mentre tallava mongetes amb la meva mare.
És ser la generació de la fi del món una garantia de transcendència històrica a la qual no estem disposats a renunciar?
Júlia Barbany Arimany és una actriu graduada en art dramàtic per l’Institut del Teatre, ha cursat part dels estudis “LAPS” ( Live Art and Performance Studies) a la Theatre Academy d’Helsinki, on va presentar alguns dels seus primers treballs en solitari.
Component del Col·lectiu Las Huecas han presentat Projecte 92 i actualment treballen en la nova peça Aquellas que no deben morir.
Basa el seu treball en la ironia i els límits de la performativitat que ella denomina “tova”, utilitzant la conferència performativa per desvirtuar tant el teatre com el discurs acadèmic reglat.
RBLS és un festival d’arts escèniques amb seu a la ciutat de Barcelona. L’objectiu de RBLS és acostar el teatre als/a les joves d’entre 13 i 20 anys. Encomanar-los la passió i l’amor per aquest art, descobrir-los muntatges arriscats, engrescadors, que connectin amb els seus interessos i inquietuds. Fer-los protagonistes d’un esdeveniment fet a la seva mida.
