Converses amb el meu úter i altres interlocutors és una peça de teatre autodocumental on es reflexiona sobre la dubtosa llibertat que tenim per ser pares i mares. És una conversa amb mi mateixa, amb la meva mare, amb el meu inconscient, amb el públic i amb el món a través del moviment, els audiovisuals, la música en directe i una veu narrativa, a micròfon, senzilla, sincera i no sense l’humor, la ironia i el sarcasme indispensables per sobreviure a la selva de la vida.
«Jo no vaig néixer.
A mi em van néixer.
I dic que em van néixer perquè ni jo ho havia demanat ni ningú no em va preguntar.»
Converses amb el meu úter i altres interlocutors és una peça sobre les expectatives socials que ens travessen, a nosaltres, les dones, fins a fer-nos creure que els nostres desitjos són genuïns, propis, lliures. La llibertat, com ens la imaginem, és una fantasia. Sempre condicionades per l’entorn, per la cultura, per la societat, pel sistema capitalista. Tot el decorat estudiat, preparat i dissenyat perquè tinguem molt clara una cosa des que som petites: tindré fills.
Un dia em vaig adonar que sempre havia volgut ser mare i que no podia explicar per què.
Núria Planes Llull. Barcelona, 1986. Actriu, creadora escènica, performer, model de fotografia, traductora. Treballa amb Cia. Moveo, Projecte Kolmaskop, Ars Performance Lab, Nico Hermansen, Jordi Basora i Raquel Cors, entre d’altres. Ha col·laborat en projectes ben diversos d’investigació escènica, fotografia i videocreacions. Actualment duu a terme un projecte de teatre comunitari d’arts escèniques aplicades amb Andrea Madrid i Eva Ortega.
Li desperta especial interès tot allò que escapa la norma i altres coses com l’humor, la ironia, la contradicció i el fracàs. Sempre des d’una perspectiva feminista i de gènere, reflexiona sobre tot allò que ens limita, començant per nosaltres mateixos, continuant pels altres i seguint per la societat, la cultura i el capitalisme per tornar al karma i a les forces de l’univers. Tots aquests esforços, per intentar entendre aquest món, a vegades incomprensible, a vegades meravellosament bonic.
