Del 21 al 23 de febrer de 2025, en una mateixa sessió, dues companyies presenten els seus espectacles de manera consecutiva. En primer lloc, Dformadxs de la Cia Nisham i, a continuació, #OmniaVanitas de la companyia El salón de los invisibles

Cía Nisham – Dformadxs

Dformadxs. Com a subjectes polítics pertanyents a una comunitat social, experimentem situacions desagradables i patim estats de total fragilitat i vulnerabilitat a nivell físic i emocional. Presentem un “ésser dissident” que experimentarà, al llarg del seu recorregut i desenvolupament, una construcció de si mateix/a, prenent consciència de tota la construcció/manipulació que exerceix el sistema hegemònic, patriarcal sobre la seva ment i el seu cos. Una matèria mutable i “perfomàtica” que es (de)formarà i es (de)construirà de nou. << Cadascú crea la seva identitat a partir d’un fons híper-cultural de formes i pràctiques de vida. Anònim, (2019)>>.

Nisham és una companyia de danses urbanes híbrides, dirigida per Nia Torres i fundada el 2020. Ha fet gires pel territori nacional i internacional. Rep suports a la creació per part de: el Centre Cívic de la Barceloneta, la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, la plataforma Hop Bcn i l’Estruch de Sabadell, entre altres. El 2022 creuen l’Atlàntic per fer una gira per diverses fires de Llatinoamèrica, recolzats per IBERESCENA i les ajudes PICE – MOBILITAT 2023. Les seves propostes aborden qüestions sobre les identitats sexe-gènere, la salut mental, la transformació, la provocació social, i qualsevol tipus de pregunta que pugui emergir en els processos creatius, posant al cos com a vehicle i motor principal d’experimentació i materialització d’aquestes inquietuds.

imatge Cia Nisham: Joseph Merrick (@buenaramones)

+

El salón de los invisibles – #OmniaVanitas

>>> Feu clic a la imatge per veure el vídeo >>>

#OmniaVanitas és un clickbait, una distòpia tecno-consumista que es precipita vertiginosament cap endavant recreant la dispersió actual, la diversió com a entreteniment i dissuasió política, i la híper-estimulació neurològica a la qual ens sotmetem voluntàriament cada dia. Mitjançant la repetició i juxtaposició contínua d’imatges, sons, moviments i paraules es posa en evidència la banalitat i la megalomania autodestructiva d’un nou Promete@ narcisist@ i hipermotiv@t encadenat al ritme frenètic de les novetats tecnològiques i de les sacsejades dels likes.

El salón de los invisibles és una associació de formació plàstica creada el 2018 per Maria de Prada (dramatúrgia i direcció) i David Rovirola (dramatúrgia, escenografia i execució plàstica). El Salón intenta associar-se en cada peça amb creadors, col·laboradors i especialistes en diferents llenguatges artístics, especialment la música i la dansa. Maria de Prada és llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona i en direcció i dramatúrgia teatral per l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. Realitza el seu últim curs de dramatúrgia i direcció a l’Escola Superior d’Arts Aplicades (ADK) de Ludwigsburg (Alemanya). El 2018 coneix a Berlín a David Rovirola, pintor autodidacta fins als 25 anys, que entre el 2005 i el 2008 es desenvolupa artísticament gràcies als Seminaris d’Art realitzats per l’artista conceptual i escultor Antoni Llena a la Universitat de Girona. El 2019 funden El Salón de los Invisibles amb la qual creen quatre peces: Atrabilis (sobre la depressió), #OmniaVanitas (sobre el burnout i el dèficit d’atenció), Re-view (coproduïda pel Festival Píndoles, on explora la nomofòbia i amb la qual actualment estan de gira per teatres i instituts), i Popol Vuh (estrenada al teatre Nu i a Chiapas, Mèxic, en el marc del XI Festival Internacional de Teatre Otras Latitudes). Col·laboren en la dramatúrgia, dispositiu escènic i estètica per a altres companyies com las maleantes (assentada a Berlín) en la seva performance de carrer titulada Caprice (basada en la sèrie dels Caprichos de Goya) i amb la companyia de dansa Nishelma en la seva nova peça O-kulto sobre la identitat de gènere.

imatge El salón de los invisibles: Fran Ruíz