JÚBILO ( Proyecto conjugaciones) de Natalia Jiménez
Júbilo és una proposta escènica on l’intèrpret i coreògrafa Natalia Jiménez construeix un diàleg permanent al moment de l’acció. El seu particular llenguatge, el cos i la paraula s’impliquen a l’acte performatiu conjugant-se amb el públic. El discurs del cos es re-actualitza constantment mobilitzant el pensament. El veiem canviar a la seva pràctica d’estar present, conformant una identitat col·lectiva plena de subjeccions individuals. Un cos que ni balla, ni parla, ni es nega, sinó que transcendeix l’escena en el seu intent d’aconseguir que el “Jo” de l’intèrpret i el “Ells” del públic passi a ser un Nosaltres cada vegada més despersonalitzat.
Natalia Jiménez és coreògrafa, ballarina i artista interessada en la hibridació de llenguatges, y en la col·laboració artística pel desenvolupament de l’art com a mitjà de comunicació. El seu eix principal d’acció i recerca és Proyecto Conjugaciones on col·labora amb l’antropòloga Leticia S. Moy i el dramaturg Jorge Gallardo.
Ha treballat amb artistes i companyies molt diferents als seus mètodes i implicacions com a: Guillermo Weickert, Abraham Hurtado, Jeremy Wade, Ex Nihilo, Vertebro Teatro, Angels Margarit/Cia. Mudances, i Iris Heitzinger entre d’altres.
Rep el premi Escenarios Sevilla 2013. Col·labora en la gestió de projectes comunitaris com Trans-formas, Centre de Ioga, dansa i meditació Casa Oliva de Sardenya i amb l’Encuentro de Artes vivas y Ecología, Verjer de la frontera, Cádiz.
Transformando mi cotidianidad en pos de la búsqueda del oro de Nazario Díaz. VÉRTEBRO
Transformando mi cotidianidad en pos de la búsqueda del oro planteja la possibilitat de reactualitzar el cos, el pensament, la paraula i el desig. Fins al final. Insistim en que els materials que veieu es mantinguin en continua transformació; obrim de nou un procés acabat, tot i sabent que tenim una peça sòlida i que podríem descansar.
Aquesta es l’historia d’un home que anirà on faci falta per trobar la forma més pura de relacionar-se amb el món. El seu cos no actua com a metàfora; no representa a ningú, no parla de l’ésser humà. El cos transcendeix la seva concreció a través de l’ofertori d’una de les seves parts, que insisteix en ser cremada. El cos és l’oxigen que permet que cremin les pestes de l’escena. Insistir. Cremar. Transcendir.
Nazario Díaz és actor i creador escènic. Des de març de l’any 2013 desenvolupa el seu propi treball entorn de la peça Oro; un procés de recerca de llenguatge que es presenta com una estructura performativa en mode d’autobiografia o bioficció. Oro es va crear entre Polònia i Espanya junt amb Jorge Gallardo com catalitzador artístic. L’any 2015 inicia un projecte de col·laboració junt amb Sofia Asencio i Societat Doctor Alonso.
Vértebro està format, a més, per Ángela López i Juan Diego Calzada. L’any 2007 el grup comença a consolidar la seva identitat particular, desenvolupant les seves propostes polièdriques fins avui. L’any 2009 van crear el projecte Encuentro Vertebro, un seminari d’intercanvi artístic que ha comptat amb més d’una vintena de creadors nacionals i internacionals.
