Aquesta decisió de trobada ha nascut de la impossibilitat de la trobada mateixa. De l’ajornament. Som moltes volent veure’ns durant molt de temps sense aconseguir-ho, així que crec que qualsevol esdeveniment extraordinari que ocorri en la meva vida ha de ser enllaçat amb aquestes ganes de respondre a alguna cosa que és real. Anem a fer cada dimecres de l’espai d’Antic Teatre un lloc de reunió. Més enllà de la convenció que en un espai escènic algú ve a mirar a una altra, m’agrada la idea d’utilitzar un escenari com a lloc per a una cita a l’ús. Per deixar-nos veure i també perquè les que vinguin siguin vistes. Així que si venim, vindrem per veure’ns, per practicar, per parlar de coses i per passar una estona juntes considerant, sobretot, que això passarà al voltant i a través dels nostres cossos.
15 de març: La rendició com a possibilitat de resistència
La rendició com a possibilitat de resistència. «La resistència, considerada del costat de l’esforç, es fa difícil sense una rendició prèvia i en poques ocasions es parla d’aquesta condició que la fa possible. Així que per resistir abans ens anem a rendir. Ens anem a rendir. En el cas del moviment, la resistència s’activa des de la rendició profunda del pes i es converteix en direcció que pot o no esdevenir projecció. En tot cas sempre es converteix en un «estar». En un «ésser travessada per.»
29 de març: Apropiació i ús del concepte de liquiditat
Reapropiació i ús del concepte de liquiditat. «Deixant que sigui l’aigua que els cossos contenen una superfície de projecció o de “transparentació” de significats. Fent una immersió en el seu caràcter fluid, com a acció dissident per dotar els cossos d’una nova agència al voltant de l’acció. »
5 d’abril: La fàscia com a infraestructura corporal/el mutualisme com a infraestructura social.
La fàscia com a infraestructura corporal / El mutualisme com a infraestructura social. «Traçar un eix transversal anatomia-organització social: el cos-teixit i el teixit social. Les dues tibant estructures que es componen davant les diferents situacions servint-se d’una xarxa de resistències que respecta la multiplicitat. Fugint d’una direcció única i una organització centralitzadora. »
Mar Medina, mentre es gradua en Història de l’art per la Universitat de Barcelona es forma com a ballarina en diferents ciutats europees, en el Movement Research de Nova York i amb la SITI company d’Anne Bogart. El seu interés més ampli pel cos en moviment la porta a estudiar més tard tècnica Alexander.
Ha treballat amb les companyes Iliacan, Théâtre de l’Archipiel, Compagnie Taffanel i Headlong Dance Theater i ara ho fa amb la companya danesa de site specific hello!earth. Més interessada en els processos que en els successos comença a ocupar-se en la docència i a col.laborar en altres projectes de caràcter independent al costat d’INFRA- (Jara Rocha/Ester Jordana), MovLab, la fundació Antoni Tàpies i Oriol Fontdevila a Performing the Museum, MAMBO para Teatron, La Poderosa i amb Clara Tena, Tirso Orive i Aimar Pérez Galí. El seu treball en solitari es nodreix d’ambdues activitats.