La sessió Brasil Segrestat: Pytuhem: Uma carta em defesa dos guardiões da floresta (Pytuhem: Una carta en defensa dels guardians del bosc) constarà d’una presentació, una conferència performativa i una taula rodona entorn de la resistència indígena al Brasil.
Zahy Guajajara ens explica a través de la seva trajectòria de vida la lluita dels indígenes per «R-existencia». Parla sobre els Guardians del Bosc, un grup de Guajajaras que lluiten per la preservació del bosc, del seu poble, dels ancestres i dels rituals. Els Guardians del Bosc a Arariboia – Maranhão protegeixen també als Awá Guajá, indis que rebutgen el contacte amb la civilització occidental. La intensa desforestació produïda pels incendis provocats per grups de caçadors i llenyataires il·legals estan esgotant les seves reserves d’aigua i d’aliment. Des que Bolsonaro va arribar a la presidència del Brasil cinc guardians del bosc han estat assassinats.
Convidats a participar al debat
Sônia Bone Guajajara és una líder indígena brasilera. És llicenciada en Lletres i Infermeria, especialitzada en Educació Especial per la Univesitat Estatal de Maranhão. El 2015 va rebre el l’Ordre del Mèrit Cultural.
Taciano Brito és el director del documental Wazayzar que retrata l’essència del poble Guajajara amb les seves tradicions mil·lenàries i les seves batalles per a protegir el seu bosc sagrat i els parents no contactats: els índis Awá Guajá.
Adriana Pimentel és periodista i fotògrafa, i col·labora l’Agència de continguts Eco Nordeste, des de Barcelona per a Fortaleza/Ceará – Brasil.
—
Zahy Guajajara va néixer a la Reserva Indígena de Cana Brava, al Maranhão, Brasil, i el 2010 es va mudar a Rio de Janeiro, on va fer-se Artivista i va treballar a televisió, teatre i cinema.
Mariana Vilas-Bôas, carioca, és escenògrafa amb experiència en projectes per televisió, teatre i cinema. Té formació en arquitectura i desenvolupa projectes audiovisuals experimentals com a directora.
El Zahy i la Mariana van iniciar la seva col·laboració amb la video-performance Aiku’è. El 2020 reprenen la col·laboració i busquen experimentar noves maneres de creació explorant els limits de l’aïllament social provocat per la pandèmia mundial del Coronavirus. És una manifestació política a través de l’art sensorial.
«La lluita antifeixista segueix vigent al segle XXI i hem de seguir alerta i combatives davant del sorgiment de l’extrema dreta i les seves cares, sigui dins de la institució o al carrer. La programació d’aquest any defensa una escena polititzada internacional: artistes i veïns que no obliden la seva condició de classe i la realitat social que els envolta.
Amb la pandèmia mundial i la crisi socioeconòmica derivada, els moviments antifeixistes i antiracistes han d’estar molt vius. És per això que les jornades són, si fos possible, més importants que fa un any, quan vam començar a treballar-les per a la programació del Grec 2020: suposen una declaració política de suport i enfortiment comú contra el feixisme.» Semolina Tomic, directora de l’Antic Teatre
«A Espanya i al Brasil, la transició cap a la democràcia va deixar elements retrògrads en estat de latència que han emergit i entrat en les institucions, propiciats per l’avançament d’un front internacional d’ultradreta. A Brasil, l’arribada al poder d’una aliança de neofeixisme contemporani associat al liberalisme salvatge està tenint com a conseqüència la destrucció accelerada d’institucions i polítiques públiques que van trigar molts anys a construir-se.» Isabel Ferreira i Eduardo Bonito, activistes i comissaris independents
Amb el programa de L’Antic Teatre al Grec 2020: Jornades Antifeixistes, la sala proposa una programació adaptada al format online per a la trobada, la reflexió i l’acció. Jornades Antifeixistes visibilitza com l’autoritarisme sociopolític amenaça a qui viu actualment al Brasil, sota el govern neofeixista de Jair Bolsonaro i en situació d’extrema gravetat, o encara ressona a qui va viure la dictadura franquista.