la soledad sonora és una peça de dansa en format de solo que –inspirada als poemes de San Juan de la Cruz– ens planteja un itinerari de recerca (del/la estimat/da, del coneixement, del saber universal… de la BELLESA) en el que es plantegen temes tan humans com l’amor, la solitud, la fe i la cerca de l’ésser. La peça s’estructura en cinc capítols en els que, mitjançant la interrelació del cos amb altres elements (sons, objectes, llum, el vestuari, la paraula…), es generen diàlegs de idees duals com l’absència/la trobada, el tot/el no-res, la llum/la nit i la mort/la vida. La pèrdua, la solitud, la recerca, la nit i la trobada són l’itinerari recorregut fins a conformar la soledad sonora.
Celia Espadas (Úbeda, 1997), formada en flamenc (dels 3 als 18 anys), danses urbanes y dansa contemporània a la seva ciutat natal. El 2014 es trasllada a Madrid per a cursar estudis de Dansa Contemporània al Reial Conservatori Professional de Dansa Mariemma, així com Història de l’Art a la Universitat Complutense. Posteriorment es trasllada a Barcelona per a cursar el Grau de Pedagogia de la Dansa i Coreografia a l’Institut del Teatre, graduant-se el 2024. El 2025 ha realitzat el Post-grau d’Arts Vives i Contextos a la seu de l’Institut de Vic. Com a creadora escènica ha presentat tres obres; Cuerpo y memoria (2022) –en format solo– estrenada al festival Flamencos y mestizos d’Úbeda i representada també a l’Espacio FCI de Madrid, al Festival 3ladosDanza de València i al PlaRoig de Barcelona. L’any 2023 va presentar la seva segona obra com a directora i coreògrafa: Cuerpo místico –aquest cop en format grupal– que es va representar a la Sala Oracles i es va mantenir programada durant un mes a la Sala Versus de Barcelona. La seva darrera obra: la soledad sonora s’ha estrenat el 2025 dins del festival ESCENA PATRIMONIO 2025. Celia Espadas també ha estat la coreògrafa de la posada en escena de la performance executada en motiu de l’estrena del llibre de moda Beyond a la JVDW.Gallery de Düsseldorf (2025). Com a ballarina, ha participat en múltiples projectes escènics amb diversos coreògrafs (Carmen Muñoz, Manuel Rodriguez, Janet Novás, Oscar Lozano, Pedro Berdayes, Dani Pannulo…). Ha format part de l’elenc de la companyia catalana Per Poc, realitzant gires amb les obres Petruska i Romeo i Julieta per Àsia i Europa. Des del 2020 combina la seva labor creadora amb la pràctica docent, impartint classes de dansa professional en diferents centres especialitzats de Barcelona. Interessada en la pedagogia de la dansa en entorns socials vulnerables, ha desenvolupat investigacions i noves metodologies de treball sobre la utilització de la dansa i la improvisació com una via d’expressió/creació/comunicació en contextos relacionats amb els Trastorns de la Conducta Alimentària, donant lloc a la publicació de: EL VIAJE; una metodologia de creació i improvisació en dansa totalment adaptada a aquest context. També ha col·laborat amb el coreògraf Aimar Pérez Galí al centre ACE (fundació especialitzada en el tractament de l’Alzheimer) i ha realitzat tallers de moviment a ASPACE.
