Cicle de dansa contemporània i performance
HACER HISTORIA(S) VOL 3
La història ens ofereix un vast arxiu d’idees i experiències del passat les quals, en entrar en contacte amb el present, ens poden ajudar a acarar-lo i travessar-lo. Per això, un any més guanya sentit realitzar el cicle Hacer Historia(s), que arriba a la tercera edició.
En rescatar els conceptes que segueixen ressonant com a grans motors (memòria, arxiu, cos) i desbordant-los en algunes ocasions més enllà de la dansa i el cos dansaire, arribem a altres cossos que es posen a escena per contar-nos la seva història en termes de memòria, identitat, territori, gènere i llenguatge.
Volem reflexionar sobre el poder de la subjectivitat en abordar la història i els relats en primera persona.
…fer la història i fer-la nostra, i també fer-la avui, fent-la…
[23 de novembre a les 20:00]
Bárbara Bañuelos
INVENTARIO, memorias de una aspiradora.
Una Exposición oral y visual.
(Noves dramatúrgies)
«De com vaig trobar al carrer la típica foto d’un plat combinat i vaig acabar buscant Hemingway a casa dels avis»
Des de 1996 he estat compilant objectes (principalment plans i de paper) que he anat trobant pel carrer; objectes quotidians, retalls que formen part d’alguna altra cosa i fragments de coses rebutjades.
Inventario és un recorregut inusual per una part de la memòria: de la meva i de la col·lectiva, pels objectes i per la intuïció; un joc possible que es desplaça entre la ficció i la realitat i que va recorrent una geografia emocional que s’ocupa des del suposadament insignificant fins al més essencial.
[24 de novembre a les 20:00]
Azahara Ubera
Zinneke
(conferència performativa)
Zinneke és una conferència performativa.
Zinneke significa bastard.
És un arxiu de gestos, de poesies i de veus silenciades.
En aquesta peça esdevinc la meva mare, treballant l’alteritat per relatar part de les històries i dels cossos silenciats.
La Poderosa és un espai de creació, investigació i agitació cultural.
La Poderosa és un espai que dóna suport a la creació, que acull allò emergent i que, al mateix temps, és contenidor i suport de tot allò que ja no ho és. Un espai com a ventre fèrtil, que potencia projectes d’investigació al voltant dels llenguatges del cos. Un espai per a la proximitat que fomenta la relació entre artistes i públic, que porta a terme comissariats i que genera marcs d’exhibició específics per a pràctiques individuals i col·lectives. Un espai que conté el fet de créixer, l’engreixar-se i el menjar, on compartir tot allò que sembla impossible en altres llocs i contextos. Un espai que practica la resistència a través del qüestionament continu de la situació afectiva, social, política i cultural que l’envolta, intentant generar noves metodologies de treball que fomenten l’empatia i l’escolta de les realitats i necessitats presents dels artistes, del públic i de la comunitat en general.
