sessió 11
JOAN LEANDRE & MAYA WOLIŃSKA
projecció + col·loqui
JOAN LEANDRE
Establert a Polònia, autor i membre de l’Observatori de Vídeo No Identificat des de la seva fundació. Desenvolupa tasques d’exploració entre intuïcions de realitat i zones d’artifici. Actualment manté una pràctica de continu treball en procés en el laboratori i a cel obert.
Ha desenvolupat diverses sèries de recerca al voltant de la traducció-interpretació i continuïtat-interrupció mediàtica. Entre d’altres, el seu recorregut inclou consideracions al voltant de l’artifici, la reducció, la trampa espectacular i l’estandardització, els espais d’intersecció en la sobreacumulació dels imaginaris contemporanis, la màquina i la ingravidesa del software, el silenci a la xarxa.
MAYA WOLIŃSKA
Establerta a Polònia, autora, investigadora acadèmica i professora a l’Acadèmia d’Art i Disseny Eugeniusz Geppert de Wroclaw. La seva recerca i pràctica se centra en els mètodes narratius utilitzats en mitjans audiovisuals contemporanis basats en el temps. Durant els darrers anys ha estat desenvolupant un cos de treball utilitzant com a mitjà software, imatge estàtica i en moviment.
El seu treball recent es troba immers dins una profunda biofília i una creixent solastàlgia, observa i interpreta patrons, ritmes i paisatges que es manifesten en mons biològics en miniatura, sovint malentesos o ignorats.
presentació
EN LA FRÀGIL SUPERFÍCIE
Entre molts dubtes i una certa necessitat de silenci anem treballant des de fa anys en una sèrie videogràfica inacabada, encara sense títol definitiu, que recull consideracions sobre les longituds d’ona invisibles a l’ull humà, el buit i el sentir en temps d’emergència. Pensem doncs en el sentit comú, en el que és comú sota el cel que compartim. Somiem sota el firmament nocturn a la ciutat i damunt dels cims, en els grans cels tempestuosos i també sota el sostre artificial dins d’una habitació despoblada. En el cubicle imaginem entre simulacions com és la vida microscòpica en el sotabosc, i en el bosc intuïm la respiració d’un espai tancat entre quatre parets. Recordem dimensions oblidades de les coses i aquells moments en continuïtat quan els extrems s’enllacen entre ells.
Pensem també en la imatge que transcendeix la paraula i el postulat, quan aquesta en la seva dimensió màgica parla per si mateixa ja en un temps lent i desplaçat de la deriva mediàtica:
“Afilats miratges, il·luminats en cadena per dispositius elèctrics connectats a xarxes de poder on els espais entre frames perden la seva raó de ser. Interfícies encaixonades entre dèbils pulsacions binàries. En el més aquí o en el més enllà hi ha la promesa d’un espai obert en el temps alliberador.”
Dins de la unitat s’emmarquen dos assajos commemoratius, Earth Rays of the Sun (Raigs de la Terra Solar) i Earth Time Episodes (Episodis Temporals de la Terra), dos treballs on el centre d’atenció no vol identificar-se tant en l’autoria singular o en el calidoscopi conceptual com en la sort compartida de poder meravellar-se entre intuïcions i tensions subtils.
Earth Rays of the Sun
2017-2018_29 min
L’any 1965 algú entre somnis es va apropar al punt més alt del Chomolungma:
“Finalment vaig entendre que allò era el Sol, el Sol s’aixecava des de les terres del cantó Tibetà. Primer així, després d’una altra manera. Aleshores durant uns breus instants, durant cinc minuts el Món gairebé era completament vermell. El Món sencer. Després, aquella força que venia i els rajos solars, un anant amunt, l’altre anant avall, esquerra, dreta, però potser no des del sud. Aleshores el Món sencer va esdevenir groguenc. El Sol va anar venint amb força i ens va alegrar, a les sis de la matinada vam començar a anar”.
Sri Sonam Wangyal, agost 2014
Earth Time Episodes
2020-2021_30 min
Moments a la superfície gratant aquella pèrdua de profunditat on va tenir lloc el darrer enregistrament.
Lentes il·lusions d’espai i temps, somnis en el blanc quan la germana tempesta encara ens acompanyava. Veus humanes ressonen en espais interiors absurdament il·luminats per l’artifici, estranys artefactes de visió i pantalles elèctriques es troben ja en estat de permanent hibernació:
“Ressonen dues músiques que ens sembla recordar, ressonen les allaus nocturnes quan una mà gegantina diposita la minúscula pedra preciosa damunt el glacial. Lenta progressió del riu de gel i flors de laboratori. Potser és la tensió i la gravetat que els moments imposen, allò que ens fa mirar més a prop i esforçar-nos més. El sonar del rellotge a la sala del costat. Que buida és aquella habitació, amb el seu racó silenciós a l’angle nord, fosca i estèril i que interminable el dia que s’estén al davant, insistent en la seva meravellosa solitud”.
FLUX CLUB compleix la 13a temporada a l’Antic Teatre i el 22è aniversari de la seva creació, a l’any 2000.
Es tracta d’una programació de vídeo amb periodicitat quinzenal que reflecteix la vitalitat del vídeo de creació a Barcelona. Acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, sessions temàtiques dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
Són sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a la ciutat, que complementen el festival de vídeo d’autor FLUX des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival, que té lloc al desembre.
HABITUAL VIDEO TEAM
és una associació sense ànim de lucre, dirigida per Josep M. Jordana i Lis Costa, que té com objectiu principal la promoció d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival d’arts escèniques audiovisuals INFLUX: www.influxfestival.org.
Una altra branca és la documentació videogràfica d’actes culturals vinculats sobretot amb la música i la poesia experimentals. L’any 2012 posa en marxa el projecte SUMMA per convertir aquest patrimoni audiovisual (més de 1000 gravacions) en un arxiu videogràfic online d’accés públic: www.summa-hvt.org.
