sessió 1: AURORA GASULL + JOMA
AURORA GASULL
Barcelona, 1962. Violoncel·lista i membre de diverses formacions de cambra fins a l’any 1990, quan s’inicia en l’àmbit visual amb la fotografia, el dibuix i la pintura fins a especialitzar-se en l’animació digital i la imatge de síntesi. Després d’uns anys de professió activa, inicia l’exploració de la imatge abstracta, primer prenent la música com a tema i més endavant en una col·lecció de peces silents d’animació pura i diverses peces projectades sobre ceràmica o paper.
El 2018 participa en el programa de cinema experimental elaborat per la Fundación Juan March (L’abstracció en moviment, 1921-2012), que acompanya l’exposició de Hans Hinterreiter a la seu de Palma i al Museo de Arte Abstracto de Cuenca. Al llarg del 2019 projecta al Teatro Nacional São João de Porto els visuals de MidSummer Night Dance amb música de David del Puerto; és l’artista escollida per al projecte “Pantalla Interior” al CCCB, i Cartes des del bosc es presenta al Festival FLUX, al Centre Arts Santa Mònica.
JOMA. Josep Maria Rius Ortigosa
Barcelona, 1954. Artista plàstic i, sobretot, dibuixant amb una llarga trajectòria en el dibuix d’opinió i de pensament a la premsa. Ha publicat una profunda recreació visual del món homèric: L’Odissea (2007-2009) i La Ilíada (2009-2013).
Actualment treballa en el projecte Uns i Altres, en cooperació amb músics improvisadors. Un projecte de música i dibuix en directe i amb suport vídeo que aborda poèticament l’èxode de desplaçats arreu del món.
En el terreny de l’animació i el dibuix en transformació, l’any 2020 ha desenvolupat un cicle sobre deu poemes de Josep Carner, Mar, que aborden el viatge de la vida i la mort com a port d’arribada; la nit i la foscor. Amb el suport de les composicions musicals extretes del projecte Cantiga del compositor gallec Jesús González.
Contra els predicadors, a partir de textos d’Elias Canetti, és un projecte de dibuix en transformació iniciat el 2020 amb la complicitat dels músics improvisadors que li són propers. Work in progress que es va definint a mesura que es dibuixa; amb l’ampli pensament de Canetti com a referència constant.
Ha estat col·laborador habitual del diari La Vanguardia i de les revistes L’Avenç, Cavall Fort, Compartir i Serra d’Or.
https://www.youtube.com/channel/UChrHPfvsooClkMl3HH4kH3w
http://joma-enbloc.blogspot.com/
presentació
Aurora Gasull fa temps que ens fa escoltar la música per la vista. JOMA busca de fa temps que els seus dibuixos sonin. En les seves respectives propostes la implicació íntima de música i imatge és una constant. Era inevitable, per tant, l’interès mutu que manifesten. Era també inevitable que tinguessin amics comuns. I va ser inevitable que passessin la seva infància al mateix carrer, casa davant de casa. Amb uns anys de diferència que van fer que s’hagin hagut d’esperar un temps a trobar-se inevitablement.
En aquesta sessió compartida, ens presenten cadascú cinc peces d’animació que dialoguen a través d’imatge, música i poesia. Aurora Gasull porta un recull d’obres realitzades en els deu darrers anys, enfilades amb la música de diversos compositors, i també amb la dels ocells. JOMA presenta una selecció d’obres del seu darrer projecte Mar, esquitxos de la poesia de Josep Carner, que recrea visualment deu poemes del llibre Poesia, de 1957, d’entre els que el poeta va agrupar sota l’epígraf “Mar” i que JOMA explica amb aquestes paraules:
L’origen del projecte el situo en la voluntat de participar en la celebració del cinquantenari de la mort de Carner, que es preveia pel 2020. Les especials circumstàncies que s’hi varen viure van eclipsar l’efemèride, però la potència de la poesia que va proposar Carner amb el mar com a metàfora va prendre en mi una força multiplicada i un sentit més ambiciós. En aquesta sessió conjunta amb Aurora Gasull, m’agrada presentar una selecció d’aquest recorregut pel Carner llegit amb el rerefons de la proximitat de la mort durant la reclusió del 2020, i que han quedat fins ara per estrenar.
AURORA GASULL
Sonades de la calor del foc
2010_4:26 min
Música: IV moviment de les Sonades de la calor del foc, de Josep Maria Mestres Quadreny.
Volia treballar amb l’ús de l’aleatorietat en la composició musical per obrir-me a altres maneres d’animar i vaig escollir aquest moviment on el compositor l’utilitza a l’hora d’establir les freqüències. En la primera part vaig programar un mecanisme capaç de generar indefinidament proporcions diferents sense repetir-se. Després d’un pont s’arriba a un episodi de contrastos dinàmics extrems on la tècnica d’animació es basa en comportaments físics i els cubs es mouen com guspires en un incendi clos i amb turbulències. A la llarga part final hi ha una anada cap al silenci i una tornada a la massa sonora inicial, on els silencis entren aleatòriament.
Un sourire
2016_7:20 min
Música: Un sourire, d’Olivier Messiaen.
Des de jove he sentit una gran atracció per la música i la figura d’Olivier Messiaen, el compositor i ornitòleg que escoltava els colors i veia la música. El visual comença amb l’atenció sobre la melodia, els trítons de l’inici donen peu al traç del triangle que progressa fins al passatge rítmic, que és el pas de l’absència del temps o del temps etern a la realitat, de la geometria al color… A partir d’aquí la meva voluntat va ser treballar la profunditat harmònica amb masses de color, tot seguint el discurs íntim de la melodia, amb els seus dubtes i contradiccions, excepte en el passatge en què la càmera pren la paraula.
Estudi cromàtic
2018_2:54 min
Música: Preludi I (BWV 846) de J. S. Bach.
Vaig intentar treballar aquest Preludi de moltes maneres, mirant d’equilibrar el discurs horitzontal amb el color vertical de cada acord. Finalment vaig acabar fent un treball cromàtic, compàs a compàs. El blanc inicial va servir per arrencar i per acabar, els blaus-verds per als acords de do major i els vermells-grocs per als de sol major, buscant intuïtivament els camins per anar d’una banda a l’altra. No crec en una correspondència fixa entre notes i colors, trobo més real escoltar la pròpia intuïció i obrir-se a la imaginació, malgrat el vertigen que genera haver de triar. La càmera no té perspectiva, les notes més greus a sota i a sobre les més agudes. Vaig dubtar molt sobre la direcció de l’energia del so i finalment el present va quedar a la dreta i l’estela de la memòria cap a l’esquerra.
Cartes des del bosc
2019_4:52 min
Àudio: gravacions d’ocells d’Eloïsa Matheu.
Ja feia temps que havia començat a escoltar els sons de la natura: cants d’ocells, gravacions de les selves de l’Amazònia i de grans boscos del món al llarg del cicle del dia i la nit, volcans, el vent al bosc, les ones del mar… Em vaig centrar en les meravelloses gravacions que Eloïsa Matheu va fer pels boscos de Catalunya, i fruit de la bellesa dels cants dels ocells, l’enyor del bosc i la tristesa per la degradació de la natura, va sorgir aquesta doble correspondència, visual i postal, que vaig presentar al Festival Flux.
Vaig treballar el lligam entre l’energia sonora de cada cant de l’ocell i la seva manifestació visual de tal manera que és el cant de l’ocell el que realment genera i desencadena el visual, i la creativitat es manifesta en totes i cada una de les decisions relatives al color, la densitat i la durada del visible. El traç és manual.
Espiral
2020_9:35 min
Música: Espiral de Cristina Vilallonga.
Espiral és una peça per a violí sol en tres moviments, composta per Cristina Vilallonga i interpretada per Sabrina Condello. La composició és anterior al 2019, els visuals els vaig fer exclusivament durant els tres primers mesos de confinament. Després d’escoltar la música i les emocions que em produïa vaig començar a memoritzar per interioritzar i fer meu el discurs i l’estructura. Volia fer una peça pictòrica de veritat. Llavors vaig començar pel començament, buscant i buscant manifestacions simples d’allò que havia entès de la música. El primer moviment és especialment simple, però ja va bé per poder anar creixent…
JOMA
Mar, esquitxos de la poesia de Josep Carner
Recreació visual dels poemes homònims de Josep Carner, segons l’edició de 1957 del volum Poesia.
Música sense talls procedent del projecte Cantiga de Jesús González, per acord amb el compositor.
Els ports i la mar
2020_6:40 min
Diumenge del patró
2020_5:29 min
Cançó de rem per a la nit més fosca
2020_2:49 min
La peixera i el dubte
2020_2:47 min
Retorn d’un vell
2020_6:17 min
FLUX CLUB compleix la 12a temporada a l’Antic Teatre i el 21è aniversari de la seva creació, a l’any 2000.
Es tracta d’una programació de vídeo amb periodicitat quinzenal que reflecteix la vitalitat del vídeo de creació a Barcelona. Acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, sessions temàtiques dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
Són sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a la ciutat, que complementen el festival de vídeo d’autor FLUX des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival, que té lloc al desembre.
HABITUAL VIDEO TEAM és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu principal la promoció d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival d’arts escèniques audiovisuals INFLUX: www.influxfestival.org.
Una altra branca és la documentació videogràfica d’actes culturals vinculats sobretot amb la música i la poesia experimentals. L’any 2012 posa en marxa el projecte SUMMA per convertir aquest patrimoni audiovisual (més de 1000 gravacions) en un arxiu videogràfic online d’accés públic: www.summa-hvt.org.
