Cossos, un cèrcol aeri i bosses de plàstic dibuixant un mar negre. Què és un cos submergit a les aigües i què és un cos entre les escombraries? S’aborden totes dues textures, les consegüents qualitats corporals i la musicalitat dels materials.
Es qüestionen els estereotips de la bellesa i els seus límits, on alguna cosa deixa de ser bonica per convertir-se en lletja i viceversa.
Des-harmonia i imperfecció.
La recerca de l’aparença i la pretensió de mantenir una imatge composta quan tot s’esfondra.
El reciclatge en l’ús dels materials (el cèrcol és una eina de circ però també és un mirall, una lluna, una escenografia; les bosses d’escombraries son un mar de plàstic però després es converteixen en un vestit elegant o en un monstre).
Phonophobia. Fast Food Emotion és la seva segona creació. Artistes dissidents i queers i multidisciplinàries, Karita i Maristella viatgen per diferents formes d’art escènic com el circ, el cant, el teatre físic, la moda i la dansa, per contribuir a la mateixa escriptura dramatúrgica. Phonophobia va treballar durant el seu primer espectacle sobre una creació sonora de circ, Responsabilitè (il)limitè d’un concert physique – (2018-2021), una barreja de veus i cossos on la vessant grotesca acompanyava el moment compartit amb el públic.
