8-10 d'octubre 2020

Enric Montefusco

Diagonal

Dijous 8 d'octubre a les 20:00
Divendres 9 d'octubre a les 20:00
Dissabte 10 d'ocutbre a les 20:00
Durada: 80 min
Entrades: 12 euros compra ONLINE // 15 euros compra TAQUILLA
Comprar
entrades

Composició, producció, veu i guitarra: Enric Montefusco

 

Després d’abraçar la música popular al seu celebrat (per crítica i públic) debut en solitari Meridianai de sorprendre amb l’EP Coros de Medianoche amb les col·laboracions d’Albert Pla, Nacho Vegas, Maria Arnal, Niño de Elche i Hermanos Cubero, Enric Montefusco continua explorant els mecanismes de la cançó al seu nou àlbum Diagonal, on planteja un suggerent joc conceptual on la vessant més confessional es creua amb una punyent crítica social.

Més directe i transversal que mai, l’ex líder d’Standstill sublima la seva proposta sonora i ratifica el seu compromís literari des d’una insubornable consciència poètica i també política.


Cantant, compositor i director artístic d’Standstill (des de 1997 fins a la seva dissolució el 2015), editant sis discos i tres espectacles escènics, molt valorats per la crítica i sempre amb el suport del públic. Des dels inicis hardcore-punk, passant per les seves col·laboracions en el teatre de Rodrigo García, fins a la seva visió final més conceptual i multidisciplinar, ha traçat una carrera atípica i sovint a contracorrent, que li ha validat l’etiqueta de banda referencial i de culte.  Amb el seu treball ha rebut innumerables reconeixements com haver composat el millor disc de la dècada del 2000-2010 a Espanya amb Vivalaguerra, segons la revista Mondo Sonoro.

A partir del 2016, ja sota el seu nom i treballant a fons les possibilitats de música i cultura populars, ha editat dos discos (Meridiana i Diagonal), un Ep-espectacle (Coros de Medianoche dirigint a Albert Pla, Niño de Elche, Nacho Vegas, María Arnal i Hermanos Cubero), un espectacle escènic de gran format (Tata Mala dirigint a  Los Corderos, Sonia Gómez i els Falconers de Barcelona) i ha escrit un llibre de relats (Carne de cañón).

La recerca constant i la fugida de l’acomodament l’han portat en aquesta ocasió al registre confessional i catàrtic de la gira de presentació de Diagonal. Més compromès i transversal que mai, parla literalment de tu a tu amb el públic i pregunta la relació entre el dolor íntim i el seu context social i polític.

Subscriviu-vos a la nostra newsletter