Vine amb els teus amants (ficticis o no) a donar la vostra història d’amor a l’arxiu de l’ODHA. És un gest indolor i anònim que pot salvar la vida d’una persona. També en pots sol·licitar una si et fa falta…
L’ODHA (Oficina de donacions d’històries d’amor) transfereix històries d’amor de persones que les tenen a persones que les necessiten per motius poètics, polítics, burocràtics o del cor – en especial a aquelles que necessiten casar-se per aconseguir asil o permisos de treball i residència a la UE però que en realitat no tenen una història d’amor.
Registres civils d’arreu del món ja estan sent infectats amb més i més històries reciclades: linears narratius amorosos que tenen cabuda en una llei en què els boscos dels nostres amors viscuts mai podran ser continguts.
Clara García Fraile ha treballat en una fàbrica de bolígrafs, l’hotel de Quadrophenia i com a públic assalariat de Pasapalabra, entre d’altres.
Després de graduar-se en Dansa i Arts Visuals a Brighton (UK, 2008), va començar Me and the Machine amb Sam Pearson, un grup de performance multidisciplinari treballant principalment amb el poder coreogràfic de les pantalles sobre els cossos. Les seves obres han rebut premis i viatjat internacionalment (www.meandthemachine.co.uk).
L’any 2016 va entrar al DAS Arts, a Amsterdam.
En l’actualitat es dedica a quelcom completament diferent: intentar convertir l’impossible que desitja un veritable aquí, ara, amb l’ajuda dels seus amics – si vols, m’agradaria convertir l’impossible en veritable amb tu, en fi, si estàs lliure….