La frase “come en casa Borges”, creua de punta a punt, com un poderós mantra, el Borges de Bioy Casares, possiblement el primer blog de l’univers.
Dos escriptors argentins llegeixen fragments de Borges. Una lectura que selecciona passatges i els combina segons algunes de les obsessions dels seus creadors: Argentina, la literatura, el turisme, l’actuació, Catalunya, les dones, la crítica, les vídues. Dos pantalles ens recorden els referents reals i simbòlics: en una es projecta la famosa entrevista a Borges a TVE i en l’altra, El año pasado en Marienbad, la pel·lícula d’Alain Resnais. Per contrapuntejar el text, Carolina Torres Topaga encarna el fantasma de Silvina Ocampo i una cantant punxa música i balla tango. El clímax arriba, precisament, quan Bioy parla de María Kodama i el ball deixa clar les implicacions futures d’aquesta trobada.
Marc Caellas (Barcelona, 1974) és director de teatre, escriptor i comissari de propostes culturals que hibriden literatura, escena i art contemporani, com Ahí está: 10 años de artes vivas (MUSAC, 2015); El estómago de los escritores (CCCB-Kosmopolis, 2015/2016), i No todo va a ser hablar (CaixaForum, 2016).
Les seves últimes propostes escèniques són El perico tumba la paloma, sobre la planta de coca i els seus derivats; Come en casa Borges, a partir de l’amistat entre Bioy Casares i Jorge Luis Borges; Nunca estuve en New York, a partir de Cielo, de David G. Torres; Cuerpo Serrano, una intervenció artística a l’espai nyamnyam dins del cicle Todo lo que me gusta es inmoral, ilegal o engorda (2015), i Guiris go home, una diatriba contra la indústria turística (2015).
Ha publicat els llibres Carcelona (Melusina, 2011) , Caracaos (Melusina, 2015) i Teatro del bueno (Teatron tinta, 2015).
