CREACIÓ ARTÍSTICA COMUNITÀRIA AL BARRI

REBOMBORIS: DONES, CURES, SUPORT I XARXA

Rebomboris és la proposta escènica col·laborativa resultant de l’actual projecte artístic-comunitari Xarxa de cures, ahir i avui. Es mostrarà en la programació de l’Antic Teatre al Grec Festival 2018 de Barcelona, en l’Espai Francesca Bonnemaison, els propers 26 i 27 de juliol. En escena veurem veïnes i veïns del Casc Antic dirigits per Marta Galán (TRANSlab/Antic Teatre) i Marta Vergonyós (La Bonne), amb l’assistència coreogràfica d’Anna Leitao (TUDANZAS).

Xarxa de cures, ahir i avui forma part del programa ART i PART de creació artística-comunitària als barris; una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, gestionada a través de l’Institut de Cultura de Barcelona i que s’engloba en el marc del programa Barcelona Districte Cultural.

En el nostre barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera el projecte està impulsat per l’Antic Teatre en col·laboració amb associacions i entitats del territori: La Bonne – Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, TUDANZAS, Mescladís i Sindillar/Sindihogar.

ART i PART, amb activitat des de 2017, està també present en quatre barris més de Barcelona —La Marina, Sant Andreu, Poblenou i Raval—. A Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera el projecte recull la voluntat històrica de l’Antic Teatre per reunir, de manera indissociable, creació artística, activitat cultural i vinculació al territori

UN PARÈNTESI: QUÈ ÉS PER A L’ANTIC UN “PROJECTE ARTÍSTIC-COMUNITARI”?

L’Antic Teatre aposta per un model de centre social i cultural on l’arrelament a la comunitat territorial té un paper fonamental i vertebrador.

Des d’un punt de vista social, la casuística del nostre barri és l’autèntica diversitat, tant cultural com de contextos personals i desigualtats, alhora que d’aclaparadora opressió turística. Durant els últims anys la problemàtica s’ha engreujat a causa del que es coneix com a “gentrificació”: el procés de reestructuració física, econòmica i social d’un barri de classe baixa que acaba esdevenint una àrea de luxe. Com se sap, la gentrificació està associada a la inflació de la vivenda, a l’especulació immobiliària i, com a conseqüència, a l’expulsió dels habitants.

Per combatre-ho, i amb l’objectiu que la gent del barri tingui una participació activa en la vida cultural i artística de la ciutat, l’Antic Teatre desenvolupa un projecte artístic-comunitari. El desig bàsic és que les veïnes i els veïns, més enllà d’activitats de lleure o per mantenir-se en forma, practiquin, desenvolupin i arribin a gestionar de manera autònoma el seu natural artístic, la pròpia creativitat desplegada des de tots els punts de vista imaginables sobre l’escenari o en qualsevol trobada artística en viu, aportant pensaments, interessos, emocions, materials elaborats amb diferents llenguatges artístics, maneres de fer i de moure’s, etc.

El gran valor per a l’Antic és que algunes d’aquestes persones són, alhora, veïnes directes de l’edifici: compartim illa, vistes a la terrassa, vida de carrer… L’Antic Teatre és, i ha de ser, casa seva. I això és, precisament, allò que aquest centre social i cultural entèn quan parla “d’art i política”: que les veïnes actuïn AQUÍ com a part de la programació regular. Perquè, ens preguntem: després de vuit anys de pràctica creativa, aquestes persones són professinals o amateurs? Sobretot, queda clar que cal dignificar-la i deslliurar-la del desprestigi i paternalisme amb què, sovint, se’n parla.

Amb tot això present, l’Antic obre les portes cada dia de l’any com a lloc de trobada i d’intercanvi per a veïns, públic i artistes. El seu objectiu és dinamitzar la vida de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i difondre el model sociocultural en el qual creu. Al mateix temps, hi ha la voluntat de reivindicar el valor històric-cultural de l’edifici on desenvolupa l’activitat; un palau residencial neoclàssic, construït el 1650, declarat patrimoni cultural de la ciutat i antiga seu del “Círculo Barcelonés de Obreros San José”.

L’interès en la situació política i social actual, sumat al desig conjunt d’arrelament en la comunitat i de dinamització i participació activa dels habitants, fa que l’Antic Teatre s’involucri en l’ús de l’art com a eina social i política; i ho fa sobretot creant projectes artístics amb la comunitat i amb jornades anuals de portes obertes: la Festa d’Aniversari de l’Antic / “OFF Sant Jordi” —cada 23 d’abril, impuls de l’escena editorial independent amb presentacions, recitals de poesia i lectures dramatitzades— i la Festa de la Castanyada —aplec de tardor de la “comunitat Antic”, amb dinar popular i diferents activitats per a l’enfortiment de vincles entre gent del barri, artistes i equip—. Durant aquestes jornades destaquen els espais per a infants, amb tallers, jocs o manualitats. Cal apuntar que moltes de les esmentades activitats transcorren en la terrassa i en el bar, un espai social més de l’Antic Teatre, punt de trobada, comunicació i intercanvi.

En tot l’esmentat és essencial la connexió amb l’Associació de Veïns del Casc Antic i amb moltes altres entitats del barri, com les còmplices de la Xarxa de cures.

Tornant als projectes de caràcter artístic-comunitari, l’Antic Teatre propicia aquest espai matriu des de 2011, quan un grup de gent gran que hi viu a prop comença a treballar amb professionals de la dansa en tallers i aproximacions al llenguatge del moviment. El procés rep el títol de Ritme en el temps i des de 2012 presenta una proposta escènica un cop l’any. Entre 2013 i 2016 els espectacles sorgits formen també part de la programació del Grec Festival de Barcelona. Amb la iniciativa es pretén fomentar la participació i la visibilitat de la gent gran en les manifestacions culturals del barri, així com la cooperació intergeneracional i de relació i cohesió. Així mateix, es treballa per trencar les barreres arquitectòniques i per combatre l’elevat índex d’envelliment en soledat del col·lectiu.

El 2017 el projecte artístic-comunitari amb gent gran de l’Antic Teatre es reconfigura i l’autora i directora escènica Marta Galán pren el relleu amb una exploració sobre la bellesa de l’envelliment de les protagonistes, veïnes del barri; una alternativa als relats oficials de dones treballadores, mares i filles concretats en l’espectacle multidisciplinari La bellesa. L’obra s’estrena al Festival Grec de l’any passat i participa, posteriorment, en el III Fòrum d’Arts Escèniques Aplicades (novembre de 2017, Institut del Teatre, Barcelona) i en les X Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas (maig de 2018, Teatro Valle Inclán, Madrid).

XARXA DE CURES, AHIR I AVUI: OBJECTIUS I GESTACIÓ

En el projecte en curs, els objectius serien, d’una banda, reconèixer les persones i entitats vinculades al territori i convertir-les en actors. També, i gràcies a les investigadores Isabel Segura i Milagros Rivera, travar el procés creatiu amb la història de les cures al barri des d’una perspectiva de gènere i, així, facilitar el lligam entre les dones que hi vivien abans —ens remuntem a l’era preindustrial— i les que l’habiten avui. Finalment, generar el context perquè, acompanyades de professionals de l’art, aquestes dones —velles, migrades, no-professionals?— ocupin l’escena i construeixin, des de la història extraoficial, un nou simbòlic.

El valor disfuncional o no-capitalista de les cures i, potser precisament per això, la seva bellesa i poder per conservar la vida i per exigir les condicions materials d’existència per a les dones i les seves comunitats, ha guiat un any de trobades, assaigs i creació.

Xarxa de cures, ahir i avui s’ha gestat a partir de l’experimentació amb diferents llenguatges artístics vehiculats mitjançant les accions comunitàries Accions amb cura —sis activitats d’experimentació artística obertes a la participació de persones, entitats i associacions del barri— i Laboratoris Artístics —una nova fase de creació presentada en el marc del Festival TUDANZAS—. L’última etapa s’enceta amb la construcció de Rebomboris, l’espectacle que cristal·litzarà el recorregut del projecte aquesta temporada.


Creació i interpretació: Abel Montes, Alba Sierra, Anselm Rojas, Aurora Roig, Emilia Martín, Enrique Ibáñez, Graciela Alonso, Guillem Sunyer, Judith Capdevila, Maia Iribarne, Maria Isabel Gutiérrez, Maria Muñoz, Mercè Martínez, Patricia Hernández, Laia Santaularia i Roberto de Miguel (alumnes en pràctiques Escola El Timbal) | Assessorament en els continguts: Isabel Segura, María Jesús Izquierdo, Carme Valls, Norma Falconi i Milagros Rivera | Disseny d’il·luminació: Ana Rovira i Conrado Parodi | Tècnic de vídeo: Martín Elena | Composició musical i so: Àlex Polls Salvador | Col·laboració en la creació sonora: Ariadna Ruiz de Azúa (Piccola) | Elaboració de màscares: Olvido Vives | Assistència coreogràfica: Anna Leitao / TUDANZAS | Fotografia i arts plàstiques: Joan Tomas i Marta Peribáñez | Procés d’investigació: Olga Rodríguez i Estíbaliz Benito (Mescladís); Anna Leitao (TUDANZAS); Marta Galán (TRANSlab / Antic Teatre); Marta Vergonyós (La Bonne); Karina Fulladosa (Sindillar / Sindihogar); Joan Tomàs i Marta Peribáñez | Edició vídeo: Marta Vergonyós | Comunicació: Maria Romero, Arnau Amadó i Francisca Araujo | Producció: Elisabeth Ruiz / Antic Teatre | Direcció escènica i dramatúrgia: Marta Vergonyós i Marta Galán Sala | Col·laboració: Escola Internacional de Fotografia Grisart i El Timbal (centro de formación y creación escénica).

[+ info ART i PART San Pere, Santa Caterina i la Ribera] [+ info Rebomboris]

Compartiu aquesta notícia:

Subscriviu-vos a la nostra newsletter