Els Dilluns Flux Club

NOEMI SJÖBERG

FLUXCLUB

Dilluns 21 d'octubre a les 20:00
Durada: 90 min
Entrada gratuïta

Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org
www.habitualvideoteam.org

Sessió 12

NOEMI SJÖBERG
Noemi Sjöberg (1978) és sueca. Des de sempre ha estat viatjant. Ha viscut entre Suècia, Espanya i França. Va néixer a Madrid, va créixer a París i Estocolm i actualment resideix a Barcelona. Utilitza el vídeo per observar i posar en perspectiva la realitat que la rodeja, sempre buscant situacions que trenquin amb allò ordinari. Ha filmat a diferents països: Turquia, Japó, Iran, USA, Marroc, Egipte, Índia, Xina, Mongòlia… Tres eixos centrals a la seva obra: la condició humana a mesura que passa el temps; la percepció alterada de la realitat i la immersió sensorial. Tant en les seves instal·lacions com en els seus vídeos, convida a que el públic construeixi la part narrativa i es deixi emportar per seqüències d’imatges i sons. A la fotografia, experimenta amb diferents mitjans i tècniques, transformant la lectura habitual de la imatge fixa, convertint-la en una experiència tridimensional i física.

El seu treball es mostra tant als museus com en galeries i festivals de vídeo i cinema, com IFFR Roterdam, Rooftop Films Nueva York, Centro de arte la Panera, Färgfabriken Norr, MACRO Testaccio, La pelanda o Film Festival Oberhausen.

El 29 d’agost del 2019 va inaugurar inauguró “Plongeon” (Zambullida), un mural en cerámica de 22.20m x 3.60m al Pont du Garigliano, creació site-specific, permanent i comisionada per la Ville de Paris, França.

El seu treball es distribueix per: www.exquise.orgwww.filmform.comwww.agencia-tc.org

noemisjoberg@gmail.com

www.noemisjoberg.com

presentació
Aquesta sessió recull una sèrie de vídeos dedicats al viatge. Per l’artista sueca Noemi Sjöberg, viatjar no és tan sols desplaçar-se físicament d’un lloc a un altre sinó enfrontar-se a una realitat aliena on s’afilen els sentits. Lluny de l’exotisme, com un estat mental, viatjar es converteix en instrument per interpretar el món. El viatge és aquí un mecanismo que permet a l’artista situar-se en un fil, en un lloc entre dos, on els codis propis i els del lloc visitat es confonen. Com un extasis, una fe o una droga, el viatge permet a l’artista desempallegar-se de certs marcss culturals i conceptuals per situar-se en una espècie de limb en què allò real i allò irreal, allò privat i allò públic, allò ordinari i allò extraordinari es confonen. Distanciar-se per mirar des de més a prop.

 

Tehran
2005_5:11 min_SD Pal

Aquest vídeo va ser una sorpresa, d’una gran tendresa i poc comú. Va passar davant dels meus ulls i ho vaig capturar. A l’Iran la gent viu una doble vida. Existeix un gran abisme entre allò privat i allò públic. Occident sempre mostra una visió negativa dels països islàmics. Una imatge comú són els conflictes armats. En un dia quasevol d’hivern a Teheran la nieve es converteix en una arma…Editant el vídeo vaig voler acentuar el dualisme guerra-joc. Ràpidament les coses deixen de semblar allò que són… Els vels, la imatge gastada, les boles que estallen com mísils… allò tendre es transforma en bèlic, allò quotidià en la imatge d’un règim.

 

Tokyo
2004_9:04 min_SD Pal

Formigó, al llarg, a l’ample, pas a pas.
Ni afirmació, ni negació, tot és gris.
Buscar, donar i perdre la raó a quilòmetres dels punts de referència.
Soledat, por i vertigen se sobreposen sobre allò quotidià.
La terra batega, un tremolor canvia la meva realitat: la vida és aquí.

 

Mongòlia
2006_12:01 min_SD Pal

Espai – temps – moviment.

 

Índia
2009_2:28 min_SD PAL

Rostres estrangers, olors, tradicions, paisatges…Tenir un sentiment de no afrontar la realitat. Impressions capturades.

 

As time goes by (A mesura que passa el temps)
2017_1:42 min_HD triple canal

Tres temps (anys 50, 2003 i 2017), tres pantalles i un sol lloc: Les Arenes de Barcelona. El centre comercial, el lloc abandonat i la plaça de toros. Tres pantalles que permeten diferents visions, la construcció de un propi muntatge temporal. Un flashforward o un flashback. A mesura que passa el temps, l’entorn i el suport fílmic es va transformant. Hi ha repercussions a la nostra societat, canvis a la nostra cultura. La cámara lenta ens trasllada a un temps diferent: el de la ficció, el d’allò irreal. El vídeo ens parla de la mort. De la seva projecció, la seva realitat i el seu avenir.

 

 

Parallel worlds (Mons paral·lels)
2018_7:41 min_HD (filmat en 4k)

Un territori imaginari on les realitats paral·leles, Londres i Essaouira, se superposen i es creuen. Una duplicació d’esdeveniments, tots passant al mateix temps i interectuant. Una visió del món poc probable i distant, però que paradoxalment té lloc dia a dia.

 

Bubbles (Burbujas)
2018_12:40 min_HD (filmado en 4k)

A la plaça Djeema el Fnaa de Marràqueix (Marroc), bombolles sobrevolen i es dispersen a través de la massa de persones reunides. La cámara actua com un intrús i revela diferents situacions protagonitzades per locals i/o estrangers. L’espai de cada individu es posa en contrast i és revelat.

 

Game fields (Camps de joc)
2019_3:32 min_HD (filmat en 4k)

Música: Pierre Pulisciano
Mentre dues nenes creuen diferents territoris sense cap problema, altres arrisquen les seves vides intentant creuar-los. Vides amb les que juguen els dirigents. L’extrema dreta ha entrat al tauler polític. Un malson del qual un vol despertar-se i deixar que els nens juguin en pau, en qualsevol terra.

 

Shadows (Ombres)
2017_2:55 min_HD (filmat en 4k)

Al port d’Essaouira, uns nens salten mentre els pescadors segueixen amb la seva feina, les dones passegen, les gavines volen i les obres de construcció del port continuen. El passat i el futur pròxim es barregen, testimoni d’una transformació.
Se’ns transporta a una visió retorçada de l’escena. Les imatges en blanc i negre i el so potencien la tensió i la dualitat de l’escena: joc i perill, real i irreal.


Desena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.


Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació.
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d’accés públic.

Subscriviu-vos a la nostra newsletter