Història

carrer2003-2016. Més de 13 anys de intensitat artística, aprenentatge i lluita

En més de 13 anys l’Antic Teatre ha passat de ser un espai autogestionat a convertir-se en un dels referents de l’escena independent actual, un centre de recursos per a les arts multidisciplinars i un dels principals agents dinamitzadors del barri del Casc Antic de Barcelona. Han estat 13 anys de gran intensitat artística i cultural, d’aprenentatge i de lluita per salvar l’espai del seu tancament. Tot seguit es fa una breu descripció de la història de l’Antic Teatre, partint de la història del mateix espai abans del 2003 fins a arribar als reptes que es plantegen avui en dia.

La Prehistòria

L’Antic Teatre es troba en un edifici que és un antic palau residencial neoclàssic, construït al 1650, declarat patrimoni cultural de la ciutat. Està situat al Casc Antic de Barcelona, un dels barris més antics de la ciutat, amb un passat històric molt vinculat als gremis d’artesans i al petit comerç. Així ho demostren els noms de molts dels carrers de la zona.

ball-de-carnaval-1965

Anys 60. Ball de carnaval al “Círculo Obrero Barcelonés San José”.

A la porta d’accés principal a l’Antic Teatre hi trobem una placa on hi ha escrit: “Círculo Barcelonés San José”, associació centenària que va desenvolupar la seva activitat a l’espai des del 1951. També es pot veure un vitrall a la zona del bar amb una representació de Sant Josep, patró dels obrers.

Aquesta entitat, amb el nom complet de “Círculo Barcelonés de Obreros San José” va ser fundada el 1879 pel conegut arquitecte Joan Martorell, a qui alguns consideren com el veritable creador de la façana principal de la Catedral de Barcelona. Als primers estatuts, l‘entitat, es defineix com: un indret adient per a que els obrers de la ciutatpuedan reunirse en las noches de los días de trabajo y tarde y noche de los festivos, disfrutando de algunos ratos de solaz, honestas recreaciones y hasta perfeccionando su instrucción”. En els primers anys de funcionament, s’hi van desenvolupar activitats relacionades principalment amb l’educació per adults i nens de la classe obrera, a més d’activitats culturals i d’oci. Cal esmentar que aquesta institució era una resposta de cercles propers a l’esglèsia (dins del marc de conflictivitat social i lluita de classes que es produïa en aquella època de revolució indústrial a Catalunya) per enfrontar-se a la creació d’ateneus obrers laics, llibertaris i revolucionaris que afloraven per tot el país i que desafiaven l’ordre establert. Val a dir que avui dia l’Antic Teatre vol acostar-se i reivindicar aquells Ateneus revolucionaris, sense oblidar però que d’alguna manera gestiona part de la memòria del Círculo amb la salvaguarda dels seus arxius i, especialment, amb el record de les activitats teatrals que dugueren a terme els seus associats.

lhereu-escampa-2cartel-temporada-73-74El 1951, l’entitat es va traslladar de la seva anterior seu a l’espai on està situat actualment l’Antic Teatre, ja que es necessitava un local social amb sala de representacions amb suficient capacitat per a poder representar els seus espectacles i organitzar-hi totes les seves activitats teatrals. El Teatre amateur, ja des dels seus inicis, quan els grups de teatre no podien ser mixtes entre homes i dones, sempre havia estat una de les activitats principals del Círculo Barcelonés de Obreros San José. Això es pot apreciar en la gran quantitat de cartells, fulletons, fotografies, articles de premsa i fins i tot premis que formen part de l’arxiu històrico-documental que es conserva de l’entitat.

Un dels grans artistes que va començar a fer teatre en aquesta sala va ser Pierrot, un dels personatges més representatius de la “Barcelona Canalla” dels anys 80, conegut pels seus espectacles de cabaret i transformisme. Uns anys abans, entre finals dels 60 i principis dels 70, Pierrot, nebot d’una de les sòcies més actives del Cercle, va representar-hi els seus espectacles de Teatro de Impacto. Es tractava d’un teatre de terror on es mostraven perversitats, horrors, fílies i fòbies, sempre acabant amb un final molt contundent que volia provocar al públic l’anomenat impacte. Tot això en el marc d’una censura que Pierrot sabia esquivar molt bé amb textos i vestuaris alternatius en el cas de visita dels inspectors.

Des del final de la Guerra Civil fins a finals dels 70, juntament a agrupacions teatrals com el Grup de Teatre Jaris, el Círculo Barcelonés de Obreros San José també acollia múltiples entitats com ara: l‘Escola d’Art Integral Wartburg, el Cine Club Jaris, la Penya d’Arte Vi.Com.Qui, entre d’altres.

En els darrers anys d’activitat del Cercle, cap a finals dels 70, la Coordinadora de Col·lectius per l’Alliberament Gai (C.C.A.G), realitzava les seves assamblees a l’espai i també va presentar tot un seguit d’espectacles a la sala amb la participació dels seus membres.

Una de les associacions creades dins del Círculo Barcelonés de Obreros San José, l’Agrupació Ciclista Independents, a dia d’avui, encara realitza les seves reunions de junta i associats a l’espai de l’Antic Teatre. Aquesta entitat va ser creada el 1989, segueix vigent  i compta amb més d’una vuitantena de socis.

01. Portada2

Revista número 6 (Juliol/Desembre de 2012) on s’anunciava l’homenatge a Pierrot que es va fer a l’Antic Teatre aquell mateix any.

Coincidint amb la crisi de l’associacionisme als anys 80 i 90, l’activitat del Cercle va decaure, i pràcticament desaparegué la seva activitat social. Tan sols restava l’espai obert per algunes activitats recreatives, com futbolins i dominó, o com a seu de reunió d’algunes entitats. També es van succeir diverses iniciatives d’hostaleria sense èxit. Aquesta situació d’obscuritat i buit es va allargar durant 20 anys, fins al 2003, quan l’espai va ser redescobert i es van obrir de nou les seves portes per a una nova activitat social i artística.

 

2003-2005. Redescobriment de l’espai i autogestió

El 27 de març de 2003, la creadora i artista independent Semolinika Tomic i altres artistes multidisciplinars, buscant un espai per a poder assajar les seves creacions, van descobrir, en el mateix centre de la ciutat de Barcelona, l’Antic Teatre: un antic palau que tenia una sala de representacions. L’espai estava tancat, abandonat i en ruïnes. La seva ubicació era realment particular, al carrer Verdaguer i Callís número 12, a tan sols 30 metres del Palau de la Música (lloc on, en aquells moments, Fèlix Millet operava impunement amb el diner públic de tots els ciutadans pels seus propis interessos).

roger-bernat

“De la impossibilitat de conjugar el verb estimar” de Roger Bernat amb Juan Navarro i Santiago Maravillas, 23 d’Abril del 2003, primera actuació a l’Antic Teatre després de la seva reobertura.

Van arribar a un acord amb el president de l’associació per a poder realitzar la seva activitat allà. Poc després, Roger Bernat, juntament amb Juan Navarro i Santiago Maravillas, els proposà presentar un espectacle a la sala. Era un muntatge que formava part del cicle Bona Gent, producció del Mercat de les Flors. Una sèrie de performances que es desenvolupaven en espais no comercials ni convencionals de Barcelona.

A partir de llavors, gràcies a un gran treball col·lectiu i voluntari d’artistes i amics, es va netejar el lloc i es va posar a punt per a poder realitzar les primeres activitats obertes al públic. El dia 23 d’abril de 2003 es va fer una festa de celebració d’obertura de l’espai i el dia 24 d’abril es va presentar l’espectacle “De la impossibilitat de conjugar el verb estimar”. La premsa que va assistir aquest dia ja augurà que havia nascut un nou indret d’agitació cultural a la ciutat.

Després d’aquest primer espectacle es van anar realitzant més representacions d’altres artistes, que demostrarien la necessitat existent d’un espai d’exhibició regular a la ciutat per a espectacles basats en la innovació i el risc.
La forma d’organització durant aquest període era l’autogestió. Els ingressos del bar servien per pagar el lloguer del local i totes les despeses. Els artistes residents vivien dels seus propis projectes i espectacles, però treballaven de forma voluntària en les diferents tasques del dia a dia a l’Antic Teatre, per a poder tirar endavant el projecte (bar, taquilla, producció tècnica, neteja, programació i gestió en general).

El 2004 Semolinika Tomic va rebre el Premi FAD Sebastià Gasch, que s’atorga per distingir l’aportació més destacada de l’any en relació a les persones que proposen mirades diferents i innovadores en el món de l’espectacle. El Premi que es va atorgar a la Semolinika va ser “per la resurrecció de l’Antic Teatre, que ha passat de centre cívic abandonat a escenari viu de la creació contemporània”.

Aquell mateix any es va rebre el Premi de la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca, a la programació més innovadora a Espanya.

 

2005-2008. Lluita política per evitar el tancament de l’espai

article-desembre-2007-el-periodico

Notícia al Periódico 28/12/2007

El 2005, es rep una ordre en la que s’estipulava que l’Antic Teatre havia de tancar-se en 24 hores, ja que no disposava d’una llicència d’activitat actualitzada.
A partir d’aquell moment es va iniciar un procés de diàleg amb els polítics responsables per a poder evitar el tancament de l’espai. No n’hi havia prou amb una pròrroga, era necessari garantir l’estabilitat en un futur i aconseguir actualitzar la llicència de l’activitat a les noves normatives de seguretat i accessibilitat. Per això eren necessàries unes obres de reforma estructural de l’edifici que tenien un cost aproximat de 500.000€.

El 2007 Semolinika va deixar la seva activitat artística per a centrar-se plenament en la gestió de l’Antic Teatre i l’obtenció de la subvenció per a la reforma mitjançant el Consorci del Pla de rehabilitació i equipaments de teatres de Barcelona, única via per evitar el tancament de l’espai. El dia a dia del treball a l’oficina de l’Antic Teatre passà de diàlegs amb els artistes per organitzar la programació estable de l’espai, a diàlegs amb advocats, notaris, arquitectes, constructors, polítics i banquers. Igualment, en aquest període, l’activitat social, cultural i artística a l’Antic Teatre mai va cessar.
Per a poder disposar del suport públic per realitzar la reforma, l’Antic Teatre va haver de crear una empresa (Antic Teatre – Espai de Creació S.L.). Aquesta empresa gestiona la major part de l’activitat econòmica del projecte, encara que la filosofia segueix essent avui la d’una activitat no comercial, sense ànim de lucre, on tots els beneficis s’inverteixen en la pròpia activitat. L’Associació (que va canviar el seu nom de Círculo Barcelonés San José a Associació Antic Teatre – Espai de Creació), segueix en actiu per a desenvolupar determinades activitats socials.

També al 2007, i donat que en breu la sala deixaria d’estar operativa degut als treballs de la reforma, es va llogar l’espai de l’Adriantic, espai d’investigació i residències artístiques de l’Antic Teatre. Una nau industrial de més de 500m2, situada a Sant Adrià del Besós, a 20 minuts en metro del centre de Barcelona. Aquest espai va estar operatiu fins a finals de 2015.

 

2008-2009. Execució de la primera part de la reforma

El 2008, després de ser concedida la subvenció del Consorci del Pla de Rehabilitació de Teatres de Barcelona es van iniciar els treballs d’execució de la reforma. Van ser segurament els anys més durs de la història de l’espai.

Amb l’atorgament de la subvenció la lluita no es donava per acabada. Era necessària la recerca d’un crèdit com avançament de l’aportació pública, ja que aquesta no es faria efectiva fins que el treball no estigués realitzat i pagat. A més, la subvenció no cobria el 100% de les despeses de la reforma i l’Antic Teatre també havia de cobrir una part amb els seus propis recursos. La recerca de finançament va coincidir amb l’esclat de la bombolla financera, la tardor de 2008, amb la caiguda de Lehman Brothers i el reconeixement d’una crisi en el sistema econòmic mundial. Va ser un període molt esgotador, del que fins i tot la premsa se’n va fer ressò amb articles amb titulars com “L’Antic Teatre s’ofega” (Setmanari El Triangle, 15/09/2008). “La crisis sí acecha a l’Antic Teatre” (Público, 12/09/2008).

antic-goes-electric-adriantic-2009

“Antic goes electric” a l’Adriantic, 2009.

Es van haver d’avançar tots els diners que es destinaven a l’activitat per a la reforma. Això va suposar que el personal estigués diversos mesos sense cobrar els seus sous. Finalment, es va aconseguir el finançament mitjançant l’Institut Català de Finances, amb el que es va poder donar continuïtat al procés.

La reforma integral de l’edifici va suposar múltiples actuacions (cliqueu aquí per saber-ne més detalls).

L’activitat del bar va continuar durant les obres. Mentrestant, l’activitat artística es desenvolupava en l’espai de l’Adriantic. Novament, l’activitat social i artística de l’Antic Teatre no va cessar en cap moment.

 

2010-2016. Consolidació i futur

Finalment, el 16 de gener de 2010, es va reinaugurar el teatre amb la nova sala tot i que les obres de reforma encara no estaven finalitzades (encara faltava la construcció d’unes noves grades i dels camerinos). Aquesta segona fase de reforma es va realitzar durant el segon semestre del 2013.

Un cop la programació estable d’espectacles tornà a Verdaguer i Callís, l’espai de l’Adriantic es convertí en un espai d’investigació i de residències artístiques, acollint a més de 20 companyies l’any que desenvolupaven allà les seves creacions.

En aquest període, un cop recuperat l’espai d’exhibició, es van consolidar alguns dels projectes ja iniciats i es realitzaren projectes nous. Es va racionalitzar l’estratègia de projectes i activitats en relació al suport de l’artista en tota la cadena de valor de la creació. Des de la concepció de la primera idea (residències artístiques d’investigació i creació), passant per la producció d’aquesta idea (residències de creació i de producció) i per la seva materialització (exhibició de l’espectacle a l’Antic Teatre), fins la seva promoció i difusió (a través d’un pla de comunicació, pla de gestió de públics i pla internacional), i arribant a una posterior distribució (management nacional i internacional).

En aquest període es posà especial èmfasi en el pla d’internacionalització de l’Antic Teatre, que inclou el projecte cav_a: Catalan artists visiting ___ artists, i el projecte B2B: Barcelona<>Berlín. Un gran pas endavant en la internacionalització de l’espai es feu al maig del 2012, quan l’Antic Teatre entrà a formar part de la xarxa d’espais culturals independents Trans Europe Halles, una de les xarxes culturals més antigues i més actives d’Europa.

El novembre del 2013, després de la darrera fase de la reforma, s’aconseguí la llicència definitiva per les activitats.

A part dels projectes de suport a la creació, es reforçaren les accions socials i de vinculació amb la comunitat amb la creació del projecte comunitari de l’Antic Teatre, que es treballa. En una primera fase, es va treballar amb les persones grans del barri. I en la segona, a partir de 2015, amb nens i nenes també del veïnat.

llibre-10-anys

Llibre dels 10 anys de l’Antic Teatre.

L’activitat de l’Antic Teatre és realment molt intensa i dinàmica. Cada any actuen a l’espai uns 200 artistes. Parlem de més de 60 espectacles diferents a l’any. Això sols en relació a la programació regular. A part d’això, també es realitzen activitats en col·laboració amb altres entitats, així com festivals de producció pròpia, com per exemple el festival de curtmetratges de terror Antic Horror Picture Show, l’Off-Sant Jordi, l’ATAC (Antic Teatre Al Carrer), etc. Juntament amb aquests, es comptabilitzen més de 280 dies d’activitat a la sala per any, amb un total d’assistència anual d’11.000 persones.

Actualment, el projecte de l’Antic Teatre sobreviu gràcies a l’esforç de moltes persones que creuen en ell. Algunes d’aquestes cobren pel seu treball i d’altres són amics o artistes que ens ajuden ocasionalment sense cap retribució a canvi. Són col·laboradors voluntaris, estudiants en pràctiques, etc.

Subscriviu-vos a la nostra newsletter