La Perfomería és un projecte experimental que tracta la performance de manera irònica i crítica exhortant el clima conceptual i avorrit que invadeix l’art d’acció en els nostres dies.
El projecte comença amb la presentació d’un nou número de fanzine d’art d’acció La Performería 2. Amb aquest pretext, les accions dels seus tres creadors es succeïxen i s’intercalen sense cap regla preestablerta.
L’humor, la ironia, la crueltat i la rotunditat visual, mitjançant la mescla d’acció, so i vídeo, creen un clima que sempre indueix a la rebel·lió mental i a un inconformisme constructivista.

Carlos Llavata: València, 1964
BA Gerrit Rietveld Academie (Amsterdam) i Llicenciat a la Universitat de Belles Arts de València i a l’escola de Ceràmica de Manises (València). Ha presentat els seus treballs al Golden Threat Gallery (Belfast), Sign Gallery (Holanda), Sónar y Loop festival (Barcelona) i Arco (Madrid), entre d’altres.

Ramon Churruca: Bilbao, 1964
Influenciat per l’obra de Doug Hall, viatja amb 20 anys a Estats Units per estudiar cinema experimental a l’Art Institute de San Francisco on es va llicenciar en performance/video. Ha presentat els seus treballs al Museu Guggenheim de Bilbao, el Museu Reina Sofía, entre d’altres.

Ignacio Galilea: Madrid, 1970
Com a performer comença formant part del grup “Odelot” Arte Ritual, durant tres anys. És co-fundador del grup d’intervenció en espais públics “Mudances Contemporànies”. Actualment actua com a performer amb Marcel·lí Antúnez en la gira d’Hipermembrana. Ha presentat els seus treballs al Contemporary Art Museum Casoria (Nàpols), Art Futura 07 (Barcelona), Ex Teresa Arte Actual (Mexico DF), entre d’altres.

La Performería es un proyecto experimental que trata la performance de manera irónica y critica exhortando el clima conceptual y aburrido que invade el arte de acción en nuestros días.
El proyecto comienza con la presentación de un nuevo número del fanzine de arte de acción La Performería 2. Con este pretexto las acciones de sus tres creadores se suceden e intercalan sin ninguna regla preestablecida.
El humor, la ironía, la crudeza y la rotundidad visual, mediante la mezcla de acción, sonido y video dan origen a un clima que siempre induce a la rebelión mental y a un inconformismo constructivista.

Carlos Llavata: Valencia, 1964
BA Gerrit Rietveld Academie (Amsterdam) y Licenciado en la Universidad de Bellas Artes de Valencia y en la escuela de Ceramica de Manises (Valencia). Ha presentado sus trabajos en el Golden Threat Gallery (Belfast), Sign Gallery (Holanda), Sonar y Loop festival (Barcelona) y Arco (Madrid), entre otros.

Ramon Churruca: Bilbao, 1964
Influido por la obra de Doug Hall, viaja con 20 años a Estados Unidos para estudiar cine experimental en el Art Institute de San Francisco donde se licenció en performance/video. Ha presentado sus trabajos en el Museo Guggenheim Bilbao, el Museo Reina Sofia y el Museo de Bellas Artes de Bilbao, entre otros.

Ignacio Galilea: Madrid, 1970
Como performer empieza formando parte del grupo "Odelot” Arte Ritual, durante tres años. Es co-fundador del grupo intervención en espacios públicos “Mudanzas Contemporáneas”. Actualmente actúa como performer con Marcel·lí Antúnez en la gira de Hipermembrana. Ha presentado sus trabajos en Contemporary Art Museum Casoria (Napoles), Art Futura 07 (Barcelona), Ex Teresa Arte Actual (Mexico DF), entre otros.

La Performería is an experimental project looking at performance in a critical and ironic fashion, eschewing the boring and conceptual climate that surrounds action art nowadays.
The project begins by presenting a new issue of action art fanzine La Performería 2. Under this pretext, the actions of the three creators overlap and follow each other to no pre-established sequence.
Humour, irony, crudity and visual clarity, using a mix of action, sound and video, give rise to a climate that always encourages mental rebellion and a constructive form of non-conformism.

Carlos Llavat (Valencia, 1964)
Holds a BA from Gerrit Rietveld Academie (Amsterdam) and degrees from Valencia Fine Arts University and the Manises School of Ceramics (Valencia). He has shown his work at the Golden Threat Gallery (Belfast), Sign Gallery (Netherlands), Sonar and Loop festivals (Barcelona) and Arco (Madrid), among others.

Ramon Churruca (Bilbao, 1964)
Influenced by the work of Doug Hall, at the age of 20 he travelled to the US to study experimental cinema at the Art Institute of San Francisco, where he earned a degree in performance/video. He has shown his work at the Guggenheim Museum Bilbao, the Reina Sofia Museum and the Bilbao Fine Arts Museum, among others.

Ignacio Galilea (Madrid, 1970)
Started out with "Odelot” Arte Ritual, performing with them for three years. He is co-founder of public space intervention group “Mudanzas Contemporáneas”. He is currently working with Marcel·lí Antúnez as a performer, touring the show Hipermembrana. He has shown his work at the Contemporary Art Museum Casoria (Napoles), Art Futura 07 (Barcelona) and Ex Teresa Arte Actual (Mexico DF), among others.

Josep Pedrals, acompanyat a la guitarra per l'Albert Sagrera, ens dirà tot un seguit de poemes que versen sobre la curiosa gràcia del fet d’estar viu, sobre l'estranya fortuna del destí de pertànyer a l’espècie humana, sobre la bellesa i la crueltat de la intempèrie de l'ànima.

Josep Pedrals (Barcelona, 1979) es dedica des de 1997 a dur la poesia als escenaris, treballant sobretot la sonoritat i la fisicitat del vers. Ha actuat arreu dels Països Catalans i per Europa, Àsia i Amèrica, en tot tipus de festivals i cicles. També ha conreat el vessant educatiu de la poesia per a infants i adults (per als serveis educatius de la Generalitat de Catalunya, de la Fundació laCaixa, de la Fundació de l’Auditori i de la Fundació ONCE) i fa conferències i cursos sobre temes de poètica, prosòdia i oralitat en escoles, instituts i universitats. És professor de recitació i escenificació poètica a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès.

Pel que fa a la difusió de la poesia, ha desenvolupat espais de poesia en ràdio i televisió (a Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio, Icat FM, Ona FM, COMRadio i BTV) i ha col·laborat en espais d’art i cultura de diverses publicacions. Coordina, amb Ferran Garcia, des de 2002, el cicle de recitals poètics del bar Horiginal de Barcelona des de l’associació HORINAL (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries).
Ha estrenat diverses obres de teatre (Estat major, Entremès, Ecs!…) i l’espectacle transdisciplinar Wamba va! (Mercat de les Flors,  2005), creat a vuit mans amb Gerard Altaió, Eduard Escoffet i Martí Sales.
Actualment lidera el grup de pop irònic Els Nens Eutròfics, escrivint les cançons, cantant i tocant el clarinet.

Mos a Mos / Tast de poesia a l’Antic Teatre es una programació d’actes que té la poesia com a eix central. No obstant això, pretén defugir del format clàssic dels actes de poesia: un poeta assegut darrera d’una taula o dempeus enfront d’un faristol recitant poemes. El fet de comptar amb un espai escènic com el de l’Antic Teatre propicia un format més dinàmic, més proper al públic, amb qui sovint es podrà interaccionar. En aquest sentit, els actes programats combinen la poesia amb altres arts o disciplines buscant sinèrgies que puguin interessar un públic ampli. Es tracta de gaudir d’un menú de poemes, mos a mos, nòs amb nòs, amb la tranquil·litat i la cerimònia que tot tast requereix.

Mos a Mos no pretén fer de la poesia un espectacle, però sí que vol presentar una poesia espectacular, una mostra que abraci des de l’essencialitat quotidiana de Joan Margarit fins a l’erotisme provocatiu de Roser Amills i Víctor Amela; des de la ironia rimada amb rock de Josep Pedrals i Els Nens Eutròfics, fins a la dansa, el cant, la performance o la música d’Enric Hernáez i Santiago Chamizo, embolcallant els versos recitats per David Castillo, Carlos Zanón i Anna Aguilar Amat. Dues llengües i moltes músiques.

Josep Pedrals, acompañado a la guitarra por Albert Sagrera, nos recitará toda una serie de poemas que versan sobre la curiosa gracia del hecho de estar vivo, sobre la extraña fortuna del destino de pertenecer a la especie humana, sobre la belleza y la crueldad de la intemperie del alma.

Josep Pedrals (Barcelona, 1979) se dedica desde 1997 a llevar la poesía a los escenarios, trabajando sobre todo la sonoridad y la fisicidad del verso. Ha actuado en todo los Països Catalans y por Europa, Asia y América, en todo tipo de festivales y ciclos. También ha cultivado la vertiente educativa de la poesía para niños y adultos (para los servicios educativos de la Generalitat de Cataluña, de la Fundación laCaixa, de la Fundación del Auditorio y de la Fundación ONCE) y hace conferencias y cursos sobre temas de poesía, prosodia y oralidad en escuelas, institutos y universidades. Es profesor de recitación y escenificación poética en la Escuela de Escritura y Humanidades del Ateneu Barcelonès.

En cuanto a la difusión de la poesía, ha desarrollado espacios de poesía en radio y televisión (en Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio, Icat FM, Ona FM, COMRadio y BTV) y ha colaborado en espacios de arte y cultura de varias publicaciones. Coordina, con Ferran Garcia, desde 2002, el ciclo de recitales poéticos del bar Horiginal de Barcelona desde la asociación HORINAL (Obrador de Recitaciones Y Nuevas Actitudes Literarias).
Ha estrenado varias obras de teatro (Estat major, Entremès, Ecs!…) y el espectáculo transdisciplinar Wamba va! (Mercat de les Flors, 2005), creado a ocho manos con Gerard Altaió, Eduard Escoffet y Martí Sales.
Actualmente lidera el grupo de pop irónico Els Nens Eutròfics, escribiendo las canciones, cantando y tocando el clarinete.

Mos a mos / cata de poesía en Antic Teatre es una programación de actos que tiene la poesía como eje central. No obstante, pretende rehuir del formato clásico de los actos de poesía: un poeta sentado detrás de una mesa o de pie delante de un atril recitando poemas. El hecho de contar con un espacio escénico como el de Antic Teatre, propicia un formato más dinámico, más próximo al público, con el que a menudo se podrá interaccionar. En este sentido, los actos programados combinan la poesía con otras artes o disciplinas, buscando sinergias que puedan interesar a un público amplio. Se trata de disfrutar de un menú de poemas, mos a mos, nòs amb nòs, con la tranquilidad y la ceremonia que toda cata requiere.

Mos a mos no pretende hacer de la poesía un espectáculo, pero sí que quiere presentar una poesía espectacular, una muestra que abrace desde la esencialidad cotidiana de Joan Margarit hasta el erotismo provocativo de Roser Amills y Víctor Amela; desde la ironía rimada con rock de Josep Pedrals y Els Nens Eutròfics, hasta la danza, el canto, la performance o la música de Enric Hernáez y Santiago Chamizo, envolviendo los versos recitados por David Castillo, Carlos Zanón y Anna Aguilar Amat. Dos lenguas y muchas músicas.

Josep Pedrals, accompanied on the guitar by Albert Sagrera, will recite a series of poems on the amusing curiosity of being alive, on the strange fortune of destiny in belonging to the human species, on the beauty and cruelty of the exposed soul.

Josep Pedrals (Barcelona, 1979) has been taking poetry on to the stage since 1997, working mainly on the sound and the physicality of verse. He has performed in all the Catalan nations and throughout Europe, Asia and America at all kinds of festivals and events. He has also worked on the educational aspect of poetry for children and adults (for the education services of Generalitat de Cataluña, Fundación laCaixa, Fundación del Auditorio and Fundación ONCE) and he lectures on themes related to poetry, prosody and the spoken word in schools, colleges and universities. He teaches recital and poetic performance at the School for Writing and Humanities of the Ateneu Barcelonès.

As far as spreading poetry goes, he has developed poetry spaces for radio and television (Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio, Icat FM, Ona FM, COMRadio and BTV) and has collaborated in art and culture spaces for several publications. Since 2002, together with Ferrán Garcia, he has coordinated the poetic recitals cycle at the Horiginal bar in Barcelona, from the HORINAL Association (Operator of Recitals and New Literary Activities).
He has premiered several plays (Estat major, Entremès, Ecs!…) and the multidisciplinary performance Wamba va! (Mercat de les Flors, 2005), created together with Gerard Altaió, Eduard Escoffet and Martí Sales.
He currently heads ironic pop group Els Nens Eutròfics, writing the lyrics, singing lead vocals and playing the clarinet.

Mos a mos / poetry tasting at the Antic Teatre is a series of acts with poetry as the central axis. However, it aims to avoid the classic format of recitals that involve someone sitting at a desk or standing behind a podium reciting poems. Having a performance space like the Antic Teatre encourages a much more dynamic format, closer to the audience, who can be invited to take part. In this sense, the programmed acts combine poetry with other art forms and disciplines, looking for synergies that can appeal to a wide audience. We want to enjoy a gourmet selection of poems with the calm and ceremony that a good tasting requires.

Mos a Mos does not aim to make a spectacle out of poetry, but to present spectacular poetry; a selection that embraces the everyday essentialism of Joan Margarit and the provocative eroticism of Roser Amills and Victor Amela; the ironic rock rhymes of Josep Pedrals and Els Nens Eutròfics and the dance, song, performance or music of Enric Hernáez and Santiago Chamizo, enveloping the recited verses of David Castillo, Carlos Zanón and Anna Aguilar Amat. Two languages and much music.

'La Salut el Negoci de la Vida' és un projecte de periodisme d’investigació i preventiu, en ple desenvolupament, produït i dirigit per SICOM i realitzat per How Audiovisual i Multimèdia, format per diferents productes. Es basa en una anàlisi exhaustiva de la situació de la salut pública: dels determinants de la salut, de les desigualtats socials, del dret universal a la sanitat que per causa de les polítiques governamentals s'està perdent, de les privatitzacions que beneficien a les grans corporacions industrials i financeres, de l'exclusió que està causant i de la corrupció en el sector de la salut a Catalunya.

Un treball d'investigació que va culminar, en una primera fase, en el documental "La Salut el Negoci de la Vida". "Draps Bruts" és el nom del segon documental en el que estem treballant en aquests moments, centrat en la corrupció que esquitxa la sanitat de casa nostra.

SICOM treballa en el camp de la solidaritat i la cooperació al desenvolupament des de l’any 1995. En els primers temps les jornades de reflexió i la presència als mitjans foren els eixos bàsics per desenvolupar la feina que ens proposàrem. Després va ser el món audiovisual i internet l’espai triat per SICOM per donar a conèixer les activitats de les ONGs i les pròpies. En els darrers 5 anys i amb l’arribada de la crisi SICOM ha anat aprofundint en la prevenció, anàlisi i conseqüències que les diferents crisis tindran sobre la societat.

HOW Audiovisual & Multimèdia és la productora encarregada del projecte "La Salut el negoci de la vida". Creada a Barcelona l’any 2009 per professionals del món del periodisme i la comunicació audiovisual, té com a objectiu principal fer periodisme independent, generar projectes i produir reportatges documentals que fomentin el debat crític a la nostra societat.

"La Salud el Negocio de la Vida" es un proyecto de periodismo de investigación y preventivo, en pleno desarrollo, producido y dirigido por SICOM y realizado por How Audiovisual y Multimedia, formado por diferentes productos. Se basa en un análisis exhaustivo de la situación de la salud pública: de los determinantes de la salud, de las desigualdades sociales, del derecho universal a la sanidad que a causa de las políticas gubernamentales se está perdiendo, de las privatizaciones que benefician a las grandes corporaciones industriales y financieras, de la exclusión que está causando y de la corrupción en el sector de la salud en Cataluña.

Un trabajo de investigación que culminó, en una primera fase, en el documental "La Salud el Negocio de la Vida". "Trapos Sucios" es el nombre del segundo documental en el que estamos trabajando en estos momentos, centrado en la corrupción que salpica la sanidad en Cataluña.

SICOM trabaja en el campo de la solidaridad y la cooperación al desarrollo desde el año 1995. En los primeros tiempos las jornadas de reflexión y la presencia en los medios fueron los ejes básicos para desarrollar el trabajo que nos propusimos. Después fue el mundo audiovisual e Internet el espacio elegido por SICOM para dar a conocer las actividades de las ONGs y las propias. En los últimos 5 años y con la llegada de la crisis SICOM ha ido profundizando en la prevención, análisis y consecuencias que las diferentes crisis tendrán sobre la sociedad.

HOW Audiovisual & Multimedia es la productora encargada del proyecto "La Salud el negocio de la vida". Creada en Barcelona el año 2009 por profesionales del mundo del periodismo y la comunicación audiovisual, tiene como objetivo principal hacer periodismo independiente, generar proyectos y producir reportajes documentales que fomenten el debate crítico en nuestra sociedad.

"Health, the business of a lifetime" is a project in investigative and preventative journalism comprising various products, produced and directed by SICOM and made by HOW Audiovisual & Multimedia. Under continuing development, it is based on an exhaustive analysis of the state of public health care: health determinants; social inequalities; the universal right to health care, which is being lost thanks to government policies; the privatisations that benefit large industrial and financial corporations; the social exclusion to which this is leading and corruption in the health sector of Catalonia.

This combined research, in its initial phase, resulted in the documentary “Health, the business of a lifetime”. “Dirty Washing” is the title of the second documentary on which we are currently working, which centres on the corruption that is affecting health care in Catalonia.

SICOM has been working in the fields of solidarity and developmental cooperation since 1995. Initially, encounters for discussion and a strong media presence were the basic pillars for the development of the work we had taken on. Later, we chose to use audiovisual media and the internet to make known our activities and those of other NGOs. Over the past 5 years and with the advent of the economic crisis, SICOM has become more involved in studying such crises in terms of prevention measures, analysis, and the consequences that they will have on society.

HOW Audiovisual & Multimedia is the production company behind “Health, the business of a lifetime”. Created in Barcelona in 2009 by journalists and audiovisual communications professionals, its main object is to provide independent journalism, to initiate projects and to produce documentaries that will contribute to critical debate within our society.

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut pel verdader cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Els protagonistes de Antic Teatre Cabaret seran els mateixos artistes que protagonitzaven el cabaret dels 70, juntament amb altres artistes convidats. Cada sessió comptarà amb un mestre de cerimònies (Victor Guerrero), una vedette (Christine), un ballarí de flamenc (Adrià García Pau) i un "picant" humorista i cantant (Israel Samso). A més, cada vetllada comptarà amb un convidat sorpresa, relacionat amb el cabaret dels 70.

Les actuacions en directe es mesclaran amb imatges i vídeos de les actuacions d'artistes tan emblemàtics com Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya, i un dels artistes que va presentar les seves creacions al mateix Antic Teatre (entre els anys 60 i 70), Pierrot.

Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que ho desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

Los protagonistas de Antic Teatre Cabaret serán los mismos artistas que protagonizaban el cabaret de los 70, junto con otros artistas invitados. Cada sesión contará con un maestro de ceremonias (Victor Guerrero), una vedette (Christine), un bailarín de flamenco (Adriá García Pau) y un humorista y cantante picante (Israel Samso). Además cada velada tendrá un invitado sorpresa, relacionado con el cabaret de los 70.

Las actuaciones en directo se mezclarán con imágenes y vídeos de actuaciones de artistas tan emblemáticos como Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya, y uno de los artistas que presentó sus creaciones en el mismo Antic Teatre (entre los años 60 y 70), Pierrot.

Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Antic Teatre is dressing up in sequins! Once a month, the Antic Teatre Cabaret will invite us back to the authentic cabaret of the 70s, to visit its clubs and artistes and soak up its raffish atmosphere. More than a stage show, this will be a party, a tribute and a homage to all those who fought to bring colour to Barcelona during its grey and airless period.

The stars of Antic Teatre Cabaret are genuine artistes who performed cabaret in the 70s, along with various guest artists. Each session will have Victor Guerrero as master of ceremonies, and include performances from a singer (Christine), a flamenco dancer (Adriá García Pau) and a singer of risqué and humorous numbers (Israel Samsó). In addition, each evening’s performance will introduce a surprise guest with some link to the period.

The live acts will be interspersed with images and videos of performances by such well-known artistes as Madame Arthur, Pirondello, Paco España, Antonio Amaya, and an artist who used to show his work here at the Antic Teatre in the 60s and 70s: Pierrot.

Antic Teatre Cabaret will become a meeting point for lovers of this genre and will allow those who never have before to experience a genuine evening of cabaret.

Antic Teatre s’habille en paillettes. Une fois par mois, Antic Teatre Cabaret propose un voyage à travers le vrai cabaret des années 70 avec son ambiance de canaille mais aussi ses artistes et ses locaux… Le spectacle n’est pas un simple show mais une fête et un hommage à ceux qui se sont battus pour donner de la couleur à un Barcelone grise et étouffé de l’époque.

Les protagonistes de Antic Teatre Cabaret seront les mêmes que dans les années 70 accompagnés par de nouveaux artistes invités. Chaque session sera diriger par un maître de cérémonie (Victor Guerrero), une vedette (Christine), une danseuse de flamenco (Adriá Garcia Pau)

Les spectacles en direct sont mélangés avec des images et des vidéos des représentations d’artistes aussi emblématiques que Madame Arthur, Pirondello, Paco Espagne, Antonio Amaya et Pierrot (qui représenta son spectacle dans le même local de l’antic teatre dans ses années là).

Antic Teatre Cabaret sera un lieu de rencontre pour les amateurs et les grands chanteurs de cabaret de l’époque.

Si se diera un cuerpo al bullicio és una peça que explora la relació entre moviment i producció de so, treballant a partir del desenvolupament d'estructures (partitures). Aquestes generen diverses composicions que fluctuen entre allò atzarós i allò necessari. Els performers utilitzen diversos objectes i instruments que, amplificats, van produint un espai sonor i, a l'hora, fan aparèixer imatges i accions. El fruit és una peça que es mou en un terreny entre el concert i la perfomance.

Nuno Rebelo i Constanza Brncic col·laboren des de fa uns anys en diversos treballs de creació escènica. L’interès que ambdós comparteixen per les músiques experimentals, la improvisació i el plaer pel joc performatiu, els ha portat a trobar-se en diferents ocasions i contextos per improvisar amb so i cos.

Constanza Brncic
Desenvolupa la seva particular mirada sobre el cos i el fet escènic desde fa vint anys. Formada en dansa contemporànea i nova dansa a Nova York, aviat s'interessa pel treball desenvolupat per Min Tanaka (Body Weather). A aquesta línea de treball s'uneix la important influència del treball de percepció i composició desenvolupat per la coreògrafa americana Lisa Nelson (Tunning Scores). La pràctica que proposa Constanza Brncic, té com substrat aquestes dues influències.

Nuno Rebelo
Després d'una formació en arquitectura, decideix dedicar-se a la seva veritable passió: la música. Des de 1983 a 1989, dirigeix el grup de rock Mler if Dada. A partir de 1988 composa per dansa, per cinema i teatre. Improvisa a concerts amb músics i ballarins. Composa la música per a l'apertura oficial de Porto 2001, Capital Europea de la Cultura i l'himne oficial de l'Exposició Universal Lisboa, Expo 98'.

Si se diera un cuerpo al bullicio es una pieza que explora la relación entre movimiento y producción de sonido, trabajando a partir del desarrollo de estructuras (partituras) que generan diversas composiciones entre lo azaroso y lo necesario. Utilizando diversidad de objetos e instrumentos amplificados, los performers producen espacios sonoros y desarrollan acciones físicas e imágenes, construyendo una pieza que se mueve en un terreno entre el concierto y la performance.

Nuno Rebelo y Constanza Brncic colaboran desde hace unos años en diversos trabajos de creación escénica. El interés que ambos comparten por las músicas experimentales, la improvisación y el placer por el juego escénico, los ha llevado a encontrarse en diversas ocasiones y contextos para improvisar con sonido y cuerpo.

Constanza Brncic
Desarrolla su particular mirada sobre el cuerpo y el hecho escénico desde hace veinte años. Formada en danza contemporánea y nuevas danzas en Nueva York, se interesa pronto por el trabajo desarrollado por Min Tanaka (Body Weather). A esta línea de trabajo se une la importante influencia del trabajo de percepción y composición desarrollado por la coreógrafa americana Lisa Nelson (Tunning Scores). La práctica que propone Constanza Brncic, tiene como substrato estas dos influencias.

Nuno Rebelo
Después de formarse en arquitectura, decide dedicarse a su verdadera pasión: la música. Desde 1983 a 1989, dirige el grupo de rock Mler ife Dada. A partir de 1988 compone música para danza, así como para cine y teatro. Improvisa en conciertos con músicos y bailarines. Compone la música para la apertura oficial de Porto 2001, Capital Europea de la Cultura y el himno oficial de la Exposición Universal de Lisboa, Expo 98'.

Should a body be thrown to the bustle is a piece that explores the relation between movement and sound production. Working from the development of structures (scores) the performers generate diverse compositions that fluctuate between the serendipitous and the necessary. Using a variety of amplified objects and instruments, the performers create soundscapes and produce physical actions and images, constructing a piece that is something between concert and performance.

Nuno Rebelo and Constanza Brncic have collaborated for some years in diverse works of stage creation. The interest they share for experimental music, improvisation and the pleasure of the performance game has led them to meet on various occasions and in different contexts, to improvise with sound and body.

Constanza Brncic
Has developed her particular perspective on the body and the stage for twenty years. Trained in contemporary dance and new dance in New York, she soon became interested in the work developed by Min Tanaka (Body Weather). To this line of research she joins the important influence of the work of perception and composition developed by American choreographer Lisa Nelson (Tunning Scores). Constanza Brncic´s work takes these two influences as a base.

Nuno Rebelo
After completing an architecture degree, he decided to devote himself to his real passion: music. From 1983 to 1989, he directed rock band Mler ife Dada. From 1988 onwards he has composed music for dance as well as for cinema and theatre. He improvises in concert with musicians and dancers. He composed the music for the official opening of Porto European Capital of Culture 2001, and the official anthem of the Universal Exhibition of Lisbon, Expo 98.

Todo Al Negro és una antologia de seixanta poemes escrits durant una màgica estada de sis mesos per Sud-Amèrica. Un recorregut circular entre la llum i l’ombra. Todo Al Negro és una aposta a tot o res.
A partir d’alguns d’aquests poemes, portem a escena ECO, un viatge vital a vida o mort. Què fas quan allò més inesperat t’ofereix una resposta? Literatura en moviment, poesia cantada, dansa, suor i estómac.
Sobre el patiment, la culpa, la pèrdua...i una sortida.

Gus Bas
Director i pedagog teatral. Psicòleg, Actor i Poeta. Direcció escènica amb Glòria Balañà. Formació actoral al Col·legi del Teatre. Format amb els millors especialistes en Teatre Social arreu del món. En els últims deu anys ha treballat per tot el territori espanyol, Itàlia, França, Argentina, Uruguai i Brasil, oferint seminaris, laboratoris i espectacles. En tots aquests països ha impulsat i participat en nombrosos projectes artístics i d’acció social. Actualment treballa en la seva propera obra poètica, Aterrizaje Forzoso.

Nina Uyà
Ballarina, actriu i creadora. Tècnica Superior en Arts Escèniques, especialitzada en dansa-teatre. Màster en Consciència del Moviment, amb Mercè Boronat. Ha donat formacions de dansa-teatre per Argentina, Uruguay i Catalunya, especialment seminaris de Katsugen, pràctica de moviment japonesa que practica des de fa 10 anys. Fundadora de la companyia de dansa-teatre Colectivo Amoro (2010). Com a actriu ha treballat en mans de Joan Cusó, Jordi Purtí, Eleonora Herder, Àlex Rigola o Glòria Balañà.

Todo Al Negro es una antología de sesenta poemas escritos durante una mágica estancia de seis meses por Sudamérica. Un recorrido circular entre la luz y la sombra. Todo Al Negro es una apuesta a todo o nada.
A partir de algunos de estos poemas llevamos a escena ECO, un viaje vital a vida o muerte. ¿Qué haces cuando aquello más inesperado te ofrece una respuesta? Literatura en movimiento, poesía cantada, danza, sudor y estómago.
Sobre el sufrimiento, la culpa, la pérdida...y una salida.

Gus Bas
Director y pedagogo teatral. Psicólogo, actor y poeta. Dirección escénica con Gloria Balañà. Formación actoral en el Col·legi del Teatre. Formado con los mejores especialistas en Teatro Social alrededor del mundo. En los últimos diez años ha trabajado por todo el territorio español, Italia, Francia, Argentina, Uruguay y Brasil, ofreciendo laboratorios, seminarios y espectáculos. En todos estos países ha impulsado y participado en numerosos proyectos artísticos y de acción social. Actualmente trabaja en su próxima obra poética, Aterrizaje Forzoso.

Nina Uyà
Bailarina, actriz y creadora. Técnica superior en Artes Escénicas, especializada en Danza-Teatro. Máster en Consciencia del Movimiento, con Mercedes Boronat. Ha ofrecido formaciones en danza-teatro por Argentina, Uruguay y Cataluña, especialmente seminarios de Katsugen, práctica de movimiento japonesa que practica desde hace diez años. Fundadora de la compañía de danza-teatro Colectivo Amoro (2010). Como actriz ha trabajado con Joan Cusó, Jordí Purtí, Heleonora Herder, Alex Rigola o Gloria Balañà.

Todo Al Negro is an anthology of sixty poems written during a magical six-month period travelling around South America. A circular walk between light and shadow. Todo Al Negro is an all or nothing bet.
Using some of these poems as a starting point, we bring ECO to the stage, a journey of life and death. What do you do when offered the most unexpected answer? Literature in movement; sung poetry; dance; sweat and guts; this is about suffering, guilt, loss ... and a way out.

Gus Bas
Is a Theatrical Director and teacher, as well as a psychologist, actor and poet. He learned stage direction under Gloria Balañà, and trained as an actor at the Col·legi del Teatre de Barcelona as well as with Argentine playwright and director Alejandro Catalán. He has trained with the best specialists in Social Theatre worldwide. Over the past ten years he has worked all over Spain, Italy, France, Argentina, Uruguay and Brazil, offering laboratories, seminars, workshops and performances. In all these countries he has led and participated in many art projects and social actions. He is currently working on his next poetry book, Aterrizaje Forzoso.

Nina Uyà
Is a dancer, actress and creator. Her background is in Higher Technical Arts, specialising in Dance Theatre. She holds a Masters’ in Consciousness Movement from Mercedes Boronat. She has taught dance theatre in Argentina, Uruguay and Catalonia, particularly practical workshops on Katsugen (Japanese motion practice). She founded dance theatre company Colectivo Amoro (2010). As an actress she has worked with Joan Cusó, Jordi Purtí, Heleonora Herder, Alex Rigola and Gloria Balañà.

Quarta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat quinzenal i amb la màxima flexibilitat, pretenem que reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.

FLUX CLUB acull tot tipus de sessions: projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Tant poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts com temàtiques, col·lectives dedicades a autors emergents, a la presentació de treballs d’estudiants, o centrades en la videopoesia o la videodansa.

Durant el segon semestre del 2012 hem organitzat projeccions i col·loquis amb els autors Tommaso Pedone, Boris Labbé & Collectif 10+ [dix][sup], Omar Sherzad, Damián Pissarra, Xavier Gavin i Tea Guarascio.

FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Cuarta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo que, con una periodicidad quincenal y con la máxima flexibilidad, pretendemos que refleje la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo d’autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.

FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como temáticas, colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.

Durante el segundo semestre del 2012 hemos organizado proyecciones y coloquios con los autores Tommaso Pedone, Boris Labbé & Collectif 10+ [dix][sup], Omar Sherzad, Damián Pissarra, Xavier Gavin y Tea Guarascio.

FLUX CLUB es un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

The fourth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly and fully flexible video club that aims to reflect the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival’s content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.

FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographics of well known directors to specific themes, from groups of up and coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.

During the second half of 2012 we organised screenings and debates around the work of Tommaso Pedone, Boris Labbé & Collectif 10+ [dix][sup], Omar Sherzad, Damián Pissarra, Xavier Gavin and Tea Guarascio.

FLUX CLUB is a space for the dissemination of video art in the city of Barcelona.

Quatrième saison du FLUX CLUB, un club vidéo, bimensuel avec un maximum de flexibilité, nous cherchons à refléter la vitalité de la création vidéo dans notre ville. Ceci est une extension du Festival vidéo d' auteur FLUX, avec des séances ouvertes à tout ce qui se passe dans le domaine de la vidéo à Barcelone, qui vient compléter le festival du point de vue du contenu et de prolonger la durée d'action plus loin que les jours strictement dédiés au festival.

FLUX CLUB accueille toutes sortes de sessions: projections, vidéoperformances et débats qui offrent au public la possibilité d’un contact direct avec les vidéocréateurs. Les séances peuvent être monographiques d’auteurs renommés, témathiques collectives dédiés aux artistes émergents, presentations de travaux d’élèves, vidéopoésie ou vidéodanse.

Au cours de la deuxième moitié de 2012 nous avons organisé des projections et des débats avec les auteurs Tommaso Pedone, Boris Labbé & Collectif 10+ [dix][sup], Omar Sherzad, Damián Pissarra, Xavier Gavin et Tea Guarascio.

FLUX CLUB est un espace de la diffusion vidéo de création dans la ville de Barcelone.

Un nou treball, "Nostra senyora de les flors", inspirat per Jean Genet.

Nostra senyora de les Flors (Notre Dame de les Fleurs), va ser la primera novel·la de l'escriptor francès Jean Genet redactada des de la presó el 1942 i publicada el 1943. Aquesta obra fluida i poètica és un relat majorment autobiogràfic del trajecte d'un home pels baixos mons de París. Els protagonistes es basen en personatges reals, principalment homosexuals vivint al marge de la societat. Ken Mai ha estat profundament inspirat per aquesta novel·la per a crear les seves pròpies visions, imaginacions i idees basades en allò més baix de l'existència humana: un món preocupant, podrit, maliciós, violent i profà que és a la vegada elegant, tendre, glamurós i sagrat.

Artista japonés de Danza Butoh, mestre i coreògraf que resideix a Helsinki, Finlàndia des de 2006, és originari de Kyoto, Japó. Va estudiar l'estil únic dels dos fundadors del Butoh, Kazuo Ohno i Tatsumi Hijkata i també ha estudiat dansa expressionista alemanya, que va tenir una influència considerable sobre el Butoh.
El seu estil d'actuació i d'ensenyament combina elements del Butoh amb la seva experiència en teatre, gimnàstica, cant, arts marcials, ioga i meditació Zen.
Ken Mai ha estat ensenyant, realitzant i dirigint projectes en col·laboració amb músics, escultors, pintors i artistes visuals de gran reconeixement en tot el món.

Un nuevo trabajo, “Nuestra Señora de las Fores”, inspirado por Jean Genet.

Nuestra Señora de las Flores (Notre Dame des Fleurs) fue la primera novela del escritor francés Jean Genet, redactada desde la cárcel en 1942 y publicada en 1943. Esta obra fluida y poética es un relato mayormente autobiográfico del trayecto de un hombre por los bajos mundos de París. Los protagonistas se basan en personajes reales, principalmente homosexuales viviendo al margen de la sociedad. Ken Mai ha sido profundamente inspirado por esta novela para crear sus propias visiones, imaginaciones e ideas basadas en lo más bajo de la existencia humana: un mundo preocupante, podrido, malicioso, violento y profano que es a la vez elegante, tierno, glamuroso y sagrado.

Artista japonés de Danza Butoh, maestro y coreógrafo que reside en Helsinki, Finlandia desde 2006, es originario de Kyoto, Japón.
Estudió el estilo único de los dos fundadores del Butoh, Kazuo Ohno y Tatsumi Hijikata y también ha estudiado Danza Expresionista alemana que tuvo una influencia considerable sobre el Butoh. Su estilo de actuación y de enseñanza combina elementos del Butoh con su experiencia en teatro, gimnasia, canto, artes marciales, yoga y meditación Zen.
Ken Mai ha enseñado, realizado y dirigido proyectos en colaboración con músicos, escultores, pintores y artistas visuales de gran reconocimiento en todo el mundo.

This new work “Our Lady of The Flowers” inspired by Jean Genet.

Our Lady of the Flowers (Notre Dame des Fleurs) was the debut novel of French writer Jean Genet. First published in 1943, he wrote it while in prison in 1942. The free-flowing, poetic novel is a largely autobiographical account of a man's journey through the Parisian underworld. The characters are based on their real-life counterparts, who are mostly homosexuals living on the fringes of society. Ken Mai has been strongly inspired by this novel to create his own visuals, images and ideas based on the depths of human existence; a world which is disturbing, overripe, bitchy, violent and profane and yet at the same time, elegant, tender, glamorous and sacred.

Ken Mai is a Japanese Butoh artist, choreographer and teacher based in Helsinki since 2006, and originally from Kyoto, Japan.
He studied the unique styles of both Butoh founders, Kazuo Ohno and Tatsumi Hijikata, as well as German expressionist dance which has considerable influence on Butoh. His style of performance and teaching combines Butoh elements with a background in acting, gymnastics, singing, martial arts, yoga, and Zen Meditation.
Ken Mai has taught, performed, directed and collaborated with acclaimed musicians, sculptors, painters and visual artists all over the world.

De les arrels de la música creix el gran arbre en clau de trio que aquests músics han alimentat en les seves dolces melodies, i que porta en les seves branques fulles de tot el món.

Mû
Nascut a Guinea Bissau, ha assimilat des de la infància la tradició musical de la seva terra natal, una herència de la qual mai s'ha desprès a mesura que ha anat incorporant altres estils i gèneres com el jazz, el blues, el reggae, el gospel, els ritmes flamencs, la música llatina... Una variada amalgama que ha posat en pràctica al costat de formacions i solistes com Manu Dibango, Kathy Autrey, Rosa Zaragoza, José Luís Montón i La Locomotora Negra, entre d'altres. Actualment desenvolupa també la seva carrera musical en solitari i forma part de Nua Trio, Qbamba, Candelaria i The Tree Trio.

Rashmi V. Bhatt
Nascut a la Índia, va créixer a Pondicherry, en un entorn desbordant de dansa, teatre i música hindú. Va estudiar la Taula, instrument de percussió típic de la Índia, sota la tutela de SHRI TORUN BANERJEE. Es trasllada a Europa on rep múltiples invitacions per a tocar juntament amb mestres tals com Krishna Bhatt, S.SHANKAR, Debiprasad Shosh, Pandit Chaurasia, Pandit Arvind Parikh, i amb músics iranis com Ostad Mohammad Eqbal i Majid Darakshani entre d'altres, a França, Suïssa, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Espanya, Itàlia, Dubai i Tunis.

De las raízes de la música crece el gran árbol en clave de trío que estos músicos han alimentado con sus dulces melodías, y que lleva en sus ramas hojas de todo el mundo.

Mû
Nacido en Guinea Bissau, ha asimilado des de su infancia la tradición musical de su tierra natal, una herencia de la que nunca se ha desprendido a medida que ha ido incorporando otros estilos y géneros como el jazz, el blues, el reggae, el góspel, los ritmos flamencos, la música latina... Una variada amalgama que ha puesto en práctica al lado de formaciones y solistas como Manu Dibango, Kathy Autrey, Rosa Zaragoza, José Luís Montón y La Locomotora Negra, entre otros. Actualmente desarrolla también su carrera musical en solitario y forma parte de Nua Trio , Qbamba, Candelaria y The Tree Trio.

Rashmi V. Bhatt
Nacido en India, creció en Pondicherry, en un entorno rebosante de danza, teatro y música hindú. Estudió la Tabla, el instrumento de percusión típico de la India, bajo la tutela de SHRI TORUN BANERJEE. Se traslada a Europa donde recibe múltiples invitaciones para tocar junto con maestros tales como Krishna Bhatt, S.SHANKAR, Debiprasad Ghosh, Pandit Chaurasia, Pandit Arvind Parikh, y con músicos iraníes como Ostad Mohammad Eqbal y Majid Darakshani entre otros, en Francia, Suiza, Alemania, Dinamarca, Suecia, España, Italia, Dubai y Túnez.

From the roots of music grows the great trio-shaped tree that these musicians have nurtured with their sweet melodies, and whose branches bear leaves from all around the world.

Mû
Born in Guinea Bissau, from his early childhood Mû has absorbed the traditional music of his birth nation, a heritage from which he has never strayed but to which he has added other styles and genres such as jazz, blues, reggae, gospel, flamenco rhythms, Latin beats… A varied amalgam that he has put into practice alongside soloists and formations such as Manu Dibango, Kathy Autrey, Rosa Zaragoza, José Luís Montón and La Locomotora Negra among others. He is currently developing his solo career as well as continuing as a member of Nua Trio, Qbamba, Candelaria and The Tree Trio.

Rashmi V. Bhatt
Born in India, Rashmi V. Bhatt grew up in Pondicherry, in an environment permeated with dance, theatre and Indian music. He studied the art of Tabla, the typical percussion of India, under the guidance of SHRI TORUN BANERJEE. After moving to Europe, he is constantly invited to perform in concerts with masters like Krishna Bhatt, S. SHANKAR, Debiprasad Ghosh, Pandit Chaurasia, Pandit Arvind Parikh, with Ostad Mohammad Eqbal and Majid Darakhshani from Iran etc .. in France, Switzerland, Germany, Denmark, Sweden, Spain and Italy, Dubai, Tunisia.

Interessada en les opcions amb les que et trobes treballant amb una peça i el problema que per moments representa elegir alguna d'elles (sabent que cada opció dóna lloc a un nou camí), El fin de los principios és una peça coreogràfica en la que s'exposen totes les possibilitats de com podria començar una obra, deixant oberta a la especulació de l'espectador les diferents realitats a les que portarien aquestes.
Per a realitzar l'obra vaig enviar a persones de diferents disciplines aquesta pregunta: com t'imagines el principi d'una obra de dansa? A partir de les respostes que vaig rebre, vaig crear la peça. Les veus en off de les persones imaginant un principi d'obra funcionen com a partitura.

Anabella Pareja Robinson
Des del 2006 desenvolupa de manera independent el seu treball com a coreògrafa, davant la necessitat de trobar un llenguatge propi entre la coreografia, la dansa, la performance, el vídeo i el teatre, creant les peces com El fin de los principios (2012), Las cosas no son (sino) lo que son (2010-2011) i Segunda Temporada (2010), entre d'altres.
Juntament amb Leonardo Martins, crea al 2007 el Colectivo Fresco, projecte per la investigació de les arts visuals i escèniques.
Actualment forma part del Colectivo AM, amb qui ha creat el fòrum Sala Tomada (2012) al Teatro de la Danza i les peces Mexican Dance (2011) i La Coronela (2012), i amb qui ha editat el llibre receptario coreográfico, un roadbook.text en procés (2012).

Interesada en las opciones con las que te encuentras al trabajar una pieza y el problema que por momentos representa elegir alguna de ellas (sabiendo que cada opción da lugar a un nuevo camino), El fin de los principios, es una pieza coreográfica en la que se exponen todas las posibilidades de cómo podría empezar una obra dejando abierta a la especulación del espectador las diferentes realidades a las que llevarían estas. Para realizar la obra envié a personas de diferentes disciplinas la pregunta: ¿Cómo te imaginas el principio de una obra de danza? A partir de las respuestas que recibí, cree la pieza. Las voces en off de las personas imaginando un principio de obra funcionan como partitura.

Anabella Pareja Robinson
Desde 2006 desarrolla de manera independiente su trabajo como coreógrafa, ante la necesidad de encontrar un lenguaje propio entre la coreografía, la danza, la performance, el video y el teatro, creando las piezas como El fin de los principios (2012), Las cosas no son (sino) lo que son (2010-2011) y Segunda Temporada (2010), entre otras.
Junto con Leonardo Martins crea en 2007 el Colectivo Fresco, proyecto para la investigación de las artes visuales y escénicas. Actualmente forma parte del Colectivo AM, con quienes ha creado el foro Sala Tomada (2010) en el Teatro de la Danza y las piezas Mexican Dance (2011) y La Coronela (2012), y editado el libro recetario coreográfico, un roadbook.texto en proceso (2012).

She is interested in the choices one faces while working on a piece and the problems that can arise when making each of those choices, with the knowledge that each option will lead to a different result. El fin de los principios (The End of Beginnings) is a choreographed work in which all the possibilities of how a show could begin are exposed, leaving open to the spectator the various realities to which each decision would lead.
In order to devise this piece I sent the following question to various artists in different disciplines: How do you imagine the beginning of a dance piece? I created the piece based on the answers I received. The voices of people imagining the beginning of a piece act as the score.

Anabella Pareja Robinson
Has been developing her own particular brand of choreography as a way of meeting the need for a new and personal language incorporating dance, choreography, performance, video and theatre. Her work includes El fin de los principios (2012), Las cosas no son (sino) lo que son (2010-2011) and Segunda Temporada (2010).
Together with Leonardo Martins she created Colectivo Fresco in 2007, a project investigating visual and performance arts.
At the moment she is a member of Colectivo AM, with whom she has devised the Sala Tomada forum 2010 at the Teatro de la Danza, and the performance pieces Mexican Dance (2011) and La Coronela (2012) as well as publishing recetario coreográfico, a roadbook text in process (2012).