Català /// Español /// English /// Français
RESERVES / RESERVAS / BOOKING: 93 315 23 54
logo Antic Teatre

[ MAPA ]  [ anticteatre@anticteatre.com ]  [ AdriAntic - RESIDÈNCIES ]  [ REFORMA_Antic]   [ REVISTA_MAGAZINE]   [ VIDEO CANAL] [ FOTOS ]

[Descomptes]   [Fitxa tècnica] [Recursos]  [Festival B2B - Barcelona <>Berlin]   [ Antic Horror Picture Show ]  [Blog Teatron]  [Archive_Memòries]


PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// ABRIL /// APRIL →

PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// MAIG /// MAYO /// MAY →

PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// JUNY /// JUNIO /// JUNE →

PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// CICLES /// CICLOS /// CYCLES →

QUI SOM /// QUIENES SOMOS /// ABOUT US /// QUI SOMMES-NOUS →

ANTIC TEATRE INTERNATIONAL →

MEMÒRIA ECONÒMICA / MEMÒRIA D’ACTIVITATS - 2011 & 2010 /// CAT /// ESP →

ANTIC VIDEO CANAL →

ESPECTACLES EN GIRA  ///  ESPECTÁCULOS EN GIRA  ///  SHOWS ON TOUR  ///  SPECTACLES EN TOURNÉE

 NOTICIES  NOTICIAS  NEWS  NOUVELLES



PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// ABRIL /// APRIL →

★ 20 Abril  20 April


VISU3L: bacanal audiovisual!



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion



HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




sessió 5

VISU3L: bacanal audiovisual!
En aquesta sessió recuperem un combinat videogràfic compilat el 1994 per EUGENI BONET i MAITE NINOU. Una bacanal audiovisual que pretenia ser un revers de les biennals, festivals i concursets que havien encotillat institucionalment l'àmbit del vídeo i de la imatge bellugadissa en general.

Després d'escampar un full de convocatòria entre col·legues i amistats, es van aplegar prop de 40 contribucions; unes signades individualment i altres, en tàndem. En total dues hores i deu minuts en la versió integral presentada a Barcelona al novembre del 1994. I al voltant d’una hora en la versió "editada" que ara, vint anys i escaig després, es presenta de nou. Tria a la vegada enllaunada en una casset VHS, de la qual fins i tot es van vendre uns quants exemplars, que originà altres presentacions a Reus, Tarragona i novament a Barcelona.

Tres motius o directrius es van proposar a la convocatòria: imatges robades, reutilitzades amb un sentit nou; imatges privades, com a reivindicació del vídeo casolà i exempt de filigranes; i vídeo de protesta, contra tot allò que mereixés rebuig, crítica o sarcasme.

Entre les contribucions rebudes, unes foren creades especialment per a l'ocasió (algunes d’aquestes tingueren posteriorment més àmplia circulació com a obres independents, fins i tot recollides en seleccions antològiques); altres són com racons de calaix; algunes més representen allò que estaven fent, en aquell temps, els i les artistes que s'avingueren a participar-hi. El recull fou assaonat amb retalls d’una bobina de filmets publicitaris de Movierecord.

Aquesta miscel·lània fou de primer instigada pel despoeta Carles Hac Mor, que aleshores empentava De Viva Veu: revista parlada (a la qual seguiria la revista caminada, que es fullejava, s’esdevenia tot passejant), en proposar a Eugeni Bonet i Maite Ninou el repte d'un artefacte comparable per la banda de l'ull viu de les dèries audiovisuals. I, per mantenir el concepte "arevistat" d'aquestes manifestacions, s'adoptà la capçalera pretèrita d'una publicació interrompuda, la revista VISUAL, aquesta en paper i a la faisó d'un fanzine; en la circumstància incongruentment aperiòdica d'un tercer lliurament en suport videomagnètic.

Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

CALENDARI SESIONS:
18 Maig // 1 i 15 de Juny

[+] Info Cicle Flux Club →

VISU3L: bacanal audiovisual!
1994_60 min
Editors i condimentadors: MAITE NINOU i EUGENI BONET
Amb un agraïment a Kikol Grau i Hamaca quant a la digitalització del màster en U-matic HB

FEDERICO GARCÍA
Aprende a decir SÍ

1994_Màlaga_extracte
Alguien quiere que digas... NO.
Alguien parece empeñado... en que te resistas... te niegues... niegues tus sentimientos... niegues tu deseo... cierres tus ojos... y digas... NO.
Pero...

ANTONI ABAD
mesures menors / medidas menores / minor measures

1994_Barcelona_extractes
La distància recorreguda en... sortir cap al quiosc, ajupir-me per agafar el diari, pagar a la quiosquera, llegir els titulars camí de casa, posar la clau al pany, obrir la porta, anar fins a la butaca, seure per llegir la lletra impresa, passar full, passar-ne un altre... l’onze d’agost de 1994.

EMILI FLOTATS
La xerrameca dels uns... la conya dels altres...

de la sèrie Recerques estètiques: La veu humana
1994_Barcelona_extracte
Produccions Reynaud
Tot pel poble... compra i paga quan vulguis... tot es va arreglant... guanya milions, ja!... torna’t boig!

VÍCTOR NUBLA / JUAN CREK
Manifiesto celular verde

1986_Barcelona
...Millones de seres humanos reconocen ser mucho más felices desde que han adoptado un pepino para que les haga compañía durante las largas noches. Millones de seres humanos reconocen ser mucho más inteligentes que un pepino...

JORDI TEIXIDÓ
Turnillu

1993_Barcelona
Poema audiovisual d’anormalitsassió de la llengua ferretera.

LLUÍS ALABERN
Performance

1994_Barcelona_extracte
Caricatura del microcosmos artístico-avançat a BCN, tot reprenent el principi del Cine-Nic: performers, artistes i taral·lirots a dojo!

JOAN PUEYO
Whasington Sanchis es menja els seus mocs

juliol 1986_Barcelona
Interval gastronòmic no apte per a llepafils.

FRANCESC VIDAL
Alphaville

1994_Reus
infografia: Dani Tapia
L’alcalde d’Alphaville, Josep Abelló, proclama: "A Reus us obrim les (...BIP!...) perquè vingueu a visitar-nos. Tot un seguit de (...BIP!...), de (...BIP!...) i de (...BIP!...) engalanats i preparats, oberts per rebre el nostres visitants. Us aconsello que contempleu tots i cada un dels (...BIP!...), que entreu a cada una de les (...BIP!...), que contempleu la magnífica i acollidora activitat dels nostres (...BIP!...). Sigueu benvinguts a la nostra ciutat."

MUNTADAS
e/slogans

1986_Barcelona_extractes
"Es una pieza pretendidamente light, acompañada de musak (Ray Coniff Orchestra)... Centrada en la publicidad, aísla los llamamientos de los anuncios dirigidos al consumidor para volver a aislar la palabra clave en el mensaje de incitación. Seguidamente la descompone a través de su digitalización por ordenador, en un pattern geométrico multicolor, una especie de de stijls de sensualidad de cuarto de baño de catálogo de grandes almacenes." Guadalupe Echevarría / Vicente Todolí

RAMON PARRAMON / DANI PARRAMON
Territorios ocupados

1994_Barcelona
Des del cotxe es percep l’heterogeni paisatge perifèric. Territoris ocupats són el conjunt d’activitats que es realitzen en uns terrenys conflictius, semioblidats i semiabandonats per uns; apropiats i utilitzats per uns altres. En ells es fusiona la necessitat de la vivenda i el desig de trobar un lloc on ocupar el temps d’oci. Es localitzen a la perifèria de Barcelona.

JUAN CREGO
3660 segundos

1992_Barakaldo, Bilbao, etc._extracte
El año 1992 en un transcurso de 61 minutos: 366 días x 10 segundos = 3660 segundos.
(Aquí unos extractos: algunos días, algunas décimas de minuto)

XURXO ESTÉVEZ
O gato que está triste e azul

1994_Galiza / València
gato: Bollito
La difícil vida de los gatos del poder (...en Estados Unidos).

IÑIGO SALABERRÍA / PATXI AÑIBARRO
Camaliones

1993_Mali / Madrid
Todo depende del color con que se mire.
(un vídeo-minuto)

JOSU REKALDE
Sin imágenes

1994_Bilbao
Cojamos todas las imágenes, todos los sonidos, cojamos todos los televisores, metámoslos en un avión y bombardeémos con ellos cualquier país.

MARCELO EXPÓSITO
Combat del somni

1994_Barcelona_extracte
"…la recomendación revisionista de abandonar el objetivo final socialista desemboca en la de abandonar todo el movimiento socialista … su consejo a la socialdemocracia de echarse a dormir en el caso de la conquista del poder político es idéntico al de echarse a dormir ahora mismo; esto es, renunciar a la lucha de clases."  Rosa Luxemburgo, 1899

Ma. CARMEN OLIVER / ANA MOLINER
El barón Ashley

1994_València
¿González o Aznar?... ¿piña-melón o fresa?... pero, después de todo, siempre habrá una (...BIP!...)-Cola para todos.

JOAN LEANDRE
Assemble Ø:3’11”

agost 1994_B®©-TV, Barcelona
Classic Clip: Crushed Obscene (by Front 242)

NATXO RODRÍGUEZ ARKAUTE
Los invasores del espacio interior

siglo XX_ Fundación Rodríguez, Vitoria-Gasteiz_extracte
Resultan idénticos a nosotros en su aspecto exterior, pero su cuerpo no es sino un aparente caparazón que oculta su verdadera misión en la tierra: la invasión. No existirá el descanso para nosotros hasta que consigamos su total desenmascaramiento y con ello su destrucción. No hay rincón donde esconderse, al que no puedan acceder.

TONI SERRA
La noche 17081994

1994_PsicoTV, Barcelona_extracte
banc d’imatges: (1) The Night of the Living Dead, by George Romero (2) anuncis TV - commercial ads.

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 22 Abril  22 April


ANTIC TEATRE CABARET


El Desplume

durada / duración / duration / durée: 90 min

cabaret

HORARIS
DIMECRES: 21:00

10 euros

HORARIOS
MIERCOLES: 21:00

10 euros

SCHEDULES
WEDNESDAY: 21:00

10 euros

HORAIRES
MERCREDI: 21:00

10 euros








Organitza: Eduardo Gión i Antic Teatre
Mestre de ceremònies: Victor Guerrero
Mite: Gilda Love

Artistes per confirmar

undesplumeenelantic.blogspot.com.es

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Antic Teatre es vestirà amb lluentons. Un cop al mes, l'Antic Teatre Cabaret proposarà un recorregut pel verdader cabaret dels 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla. Més que una obra de teatre, Antic Teatre Cabaret serà una festa, un tribut i un homenatge a tots aquells que van lluitar per donar-li color a una Barcelona gris i asfixiada.

Aquesta nova etapa del DESPLUME, alternarà als artistes de cabaret de tota la vida amb nous artistes que treballen partint de la base cabaretera amb performances i diferents disciplines artístiques, sempre inspirats en el cabaret dels 70.

Antic Teatre Cabaret serà un lloc de trobada pels amants d'aquest gènere i permetrà descobrir a aquells que ho desconeixen el que significa una verdadera vetllada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cinema, teatre i documentalista.
Ha treballat com ajudant de direcció de curt-metratges i llarg-metratges en 35mm.
Ha realitzat la festa basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” amb el cineasta Luis Macias i els músics XSDJ.
Participa en diversos esdeveniments com 080 Barcelona, col·laborant amb fotògrafs com Miguel Villalobos per a la producció de la desfilada homenatge a Thierry Mugler. Escriu i produeix reportatges per revistes com Candy Magazine i Paraíso Magazine.

Actualment està en preparació d’un projecte anomenat “Wams” junt amb el fotògraf Raúl Hidalgo on han fotografiat i entrevistat a artistes com Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre d'altres.

Antic Teatre se viste de lentejuelas. Una vez al mes, Antic Teatre Cabaret propondrá un recorrido por el verdadero cabaret de los 70, por sus locales, sus artistas y su ambiente canalla. Más que una obra de teatro, será una fiesta, un tributo y un homenaje a todos aquellos que lucharon por darle color a una Barcelona gris y asfixiada.

En esta nueva etapa, El Desplume alternará artistas de toda la vida del cabaret, con artistas nuevos, cuyo trabajo parte de las raices del verdadero cabaret, con performances, y diferentes disciplinas artísticas siempre inspiradas en el cabaret de los 70.

Antic Teatre Cabaret será un lugar de encuentro para los amantes de este género y permitirá descubrir a aquellos que lo desconocen lo que significa una verdadera velada cabaretera.

Eduardo Gión
Director de cine, teatro y documentalista.
Ha trabajado como ayudante de dirección de cortometrajes y largometrajes en 35mm.
Ha realizado la fiesta basada en el cine underground de terror “Transilvania Club” junto al cineasta Luis Macias y los músicos XSDJ.
Participa en eventos como 080 Barcelona, colaborando con fotógrafos como Miguel Villalobos para la producción del desfile homenaje a Thierry Mugler. Escribe y produce reportajes para revistas como Candy Magazine y Paraíso Magazine.

Actualmente está en preparación de un proyecto llamado “Wams” junto al fotógrafo Raúl Hidalgo donde han fotografiado y entrevistado a artistas como Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce, Mathiue Cesar, entre otros.

Antic Teatre is dressing up in sequins! Once a month, the Antic Teatre Cabaret will invite us back to the authentic cabaret of the 70s, to visit its clubs and artistes and soak up its raffish atmosphere. More than a stage show, this will be a party, a tribute and a homage to all those who fought to bring colour to Barcelona during its grey and airless period.

In this new phase, El Desplume will alternate career cabaret artistes with new artists whose work is based on the very roots of true cabaret, with performances and acts always inspired by the 70s.

Antic Teatre Cabaret will become a meeting point for lovers of this genre and will allow those who have never done so before to experience an evening of authentic cabaret.

Eduardo Gión
Is a director of cinema, theatre and documentaries.
He has worked as director’s assistant on short and long 35mm films.
Together with film director Luis Macias and musicians XSDJ, he created club night “Transilvania Club” based on underground horror cinema.
He has taken part in events such as 080 Barcelona, where he collaborated with photographers such as Miguel Villalobos on the production of a tribute catwalk for Thierry Mugler. He writes and produces articles for periodicals Candy Magazine and Paraíso Magazine.

He is currently working on a project called “Wams” together with photographer Raúl Hidalgo, for which they have photographed and interviewed such artists as Jonas Mekas, Bob Gruen, Daniel Riera, Greg Gorman, Bruce Labruce and Mathieu Cesar among others.



★ 24-26 Abril  24-26 April


HELENA LIZARI


"El baile no acaba aquí"


ESTRENA

durada / duración / duration / durée: 90 min

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS
DIVENDRES i DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

8 euros

HORARIOS
VIERNES y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

8 euros

SCHEDULES
FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

8 euros

HORAIRES
VENDREDI et SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

8 euros






Creació, direcció i interpretació: Helena Lizari

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

El ball no acaba aquí és una peça de teatre físic on una vida ens explica coses sobre el cos que habita.
Les aventures que va experimentant aquest cos estan a l'abast de qualsevol persona: un refredat, pujar als arbres, boxejar, ballar, l’amor, degustar un cafè, l’angoixa, la paternitat, badallar, oblits, un dit trencat, la por, un record...
Aventures que succeeixen a un territori tan proper, tan limítrof com les fronteres de la pell.
El personatge narra mitjançant el seu cos, reflexiona en veu alta. Un cos que desconfia d’una imaginació que al mateix temps desconfia del cos.
Un cos que es pregunta successivament si l’ànima estarà als muscles, als òrgans, als ossos. Un cos que aprèn a dominar la por a mesura que aprèn a aprendre.

Helena Lizari
Creadora independent, desenvolupa gran part de la seva trajectòria a Amsterdam, on treballa amb diverses companyies (entre altres amb Peter Greenaway), i comença a crear el seu propi treball.
Ara a Barcelona, continua la seva recerca d’un llenguatge personal, partint del cos com eina de comunicació i transmissor a través de tot tipus de llenguatges o disciplines.
Als últims anys s’enfoca en la presencia de l’intèrpret a l'instant de la improvisació, col·laborant amb Carlos Isastinsky i Fernando Pelliccioli.
També col·labora amb Ana Eulate a espectacles familiars, que combina impartint cursos i talleres per a públic de totes les edats.

El baile no acaba aquí es una pieza de teatro físico donde una vida nos va contado cosas sobre el cuerpo en el que habita.
Las aventuras que va experimentando este cuerpo están al alcance de cualquiera: un resfriado, trepar a los árboles, boxear, bailar, el amor, saborear un café, la angustia, la paternidad, bostezar, olvidos, un dedo roto, el miedo, un recuerdo…
Aventuras que suceden en un territorio tan cercano, tan limítrofe como las fronteras de la piel.
La narración se hace a través del cuerpo que reflexiona en voz alta, que desconfía de la imaginación y ésta a su vez, desconfía del cuerpo.
Un cuerpo que se pregunta sucesivamente si el alma no estará en los músculos, en los órganos, en los huesos. Un cuerpo que aprende a dominar el miedo a medida que aprende a aprender.

Helena Lizari
Creadora independiente, desarrolla gran parte de su trayectoria en Amsterdam, donde trabaja con diversas compañías, (entre otros con Peter Greenaway), y comienza a crear su propio trabajo.
Ahora en Barcelona, continúa su búsqueda de un lenguaje personal, partiendo del cuerpo como instrumento de comunicación y transmisor a través de todo tipo de lenguajes o disciplinas.
En los últimos años se enfoca en la presencia del intérprete en el instante de la improvisación, colaborando con Carlos Osastinsky y Fernando Pelliccioli.
También colabora con Ana Eulate en espectáculos familiares, que combina impartiendo cursos y talleres para público de todas las edades.

El baile no acaba aquí (The dance doesn’t end here) is a piece of physical theatre in which a life tells us things about the body it inhabits.
The adventures this body experiences are available to anyone: a cold, tree climbing, boxing, dancing, love, sipping coffee, distress, parenting, yawning, forgetfulness, a broken finger, fear, a memory…
Adventures that take place in a territory as close and as recognisable as the borders of skin.
The story is told through the body, which thinks aloud, and which distrusts the imagination, which in turn distrusts the body. A body that questions itself as to whether the soul lies in the muscles, or the organs, or the bones. A body that learns to overcome fear as it learns to learn.

Helena Lizari
An independent dance-theatre maker, she has developed much of her career in Amsterdam working with various companies (including director Peter Greenaway), and creating her own work.
Now in Barcelona, she continues to search for a personal language based on the body as an instrument of communication and transmitter across all kinds of languages and disciplines.
In her latest works she has focused on the presence of the performer at the instant of improvisation, working with Carlos Osastinsky and Fernando Pelliccioli.
She also collaborates with Ana Eulate in family performances , combining teaching courses and workshops for people of all ages.


★ 26 Abril  26 April


CARLES LÓPEZ


Taller de Reactable
"Fer Música jugant"



durada / duración / duration / durée: 60 min

Noves Tecnologies
Nuevas Tecnologías
New Technologies

HORARIS
DIUMENGE: 12:00

0 euros (menors d'1 any)
6 euros (adults)


HORARIOS
DOMINGO: 12:00

0 euros (menores de 1 año)
6 euros (adultos)


SCHEDULES
SUNDAY: 12:00

0 euros (under 1 year)
6 euros (adults)


HORAIRES
DIMANCHE: 12:00

0 euros (moins de 1 an)
6 euros (adultes)








Monitor/Performer - Carles López

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Taller de Reactable per nens,una forma de descobrir la música electrònica didàctica i divertida, fent servir el Reactable,un instrument electrònic intuïtiu,a més de divertit… descubreix el que es un sampler, sintetitzador o els efectes jugant.

Carles Lopéz
Nascut a Barcelona,ha actuat a tot tipus de events,festivals i clubs a mes de 40 paisos,tambe a treballat amb companyies de dança i teatre (Sol Pico Cia de Dança,La Fura Dels Baus o Sergi Faustino,d'entre altres),o fet musica per video o cinema.(Alejandro Gonzalez Iñarritu o el col.lectiu ET d'entre d'altres) Desde el 2007 forma part de Reactable Systems fent les demos arreu del mon,de la mateixa forma que ha col.laborat en el desenvolupament de SamplR,una eina revolucionaria,per fer musica amb l'Ipad.

Taller de Reactable para niños,una forma de descubrir la música electrónica didáctica y divertida,usando el Reactable,un instrumento electrónico intuitivo,ademas de divertido,descubre lo que es un sampler,sintetizador o efectos jugando.

Carles Lopéz
Nacido en Barcelona,ha actuado en todo tipo de eventos,festivales i clubs en mas de 40 países,también ha trabajado con compañías de danza y teatro (Sol Pico Cia de Danza,La Fura Dels Baus o Sergi Faustino entre otras),o música para video o cine(Alejandro Gonzalez Iñarritu o el colectivo ET entre otros) Desde el 2007,forma parte de Reactable Systems siendo el encargado de hacer las demos por todo el mundo,de la misma manera que ha colaborado en el desarrollo de SamplR una herramienta revolucionaria para hacer música con el Ipad.

Reactable workshop for children, a way to discover the educational and entertaining electronic music, using the Reactable, an intuitive electronic instrument, plus fun, discover what a sampler, synthesizer or effects getting fun.

Carles Lopéz
Born in Barcelona, he has performed in all kinds of events, festivals i clubs in over 40 countries, has also worked with dance companies and theater (Sol Pico Cia de Danza, La Fura Dels Baus or Sergi Faustino among others), or music for video or film (Alejandro Gonzalez Inarritu or collective ET etc.) Since 2007, Reactable Systems is part of being in charge of doing demos worldwide, just as he has collaborated in the development of SamplR a revolutionary tool to make music with Ipad.


★ 30 Abril - 3 Maig/Mayo  30 April - 3 May


JOANA BRABO
+ DON SIMÓN
Y TELEFUNKEN


"Noise per noies"


durada / duración / duration / durée: 50 min

Poesia performance
Performance poetry

HORARIS
DIJOUS, DIVENDRES i DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

8 euros

HORARIOS
JUEVES, VIERNES y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

8 euros

SCHEDULES
THURSDAY, FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

8 euros

HORAIRES
JEUDI, VENDREDI et SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

8 euros






Creació, textos i interpretació: Joana Brabo
Musica Origina: Dón Simón i Telefunken

en3palabras.com/public →

www.donsimonytelefunken.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Joana Brabo ens presenta un espectacle intimíssim de malabarismes poètics, meditacions actives, equilibris inestables, on petites paraules donen respostes a la vida amb molt sentit de l'humor. Contorsions percutives i cacofoníes, acrobàcies poètiques i sonores, trobades a la tercera frase... Don Simon i Telefunken l'acompanyaran amb els seus fantàstics accidents en forma de bugui buguis per a robots rovellats, mambos bomba, calipsos per a l'apocalipsi i rock’n’rols somnàmbuls.

Joana Brabo -LO BO SI BRABO TRES VEGADES BO- ha participat als principals encontres de poesia i art sonor (Festival Literatura Avançada Kosmópolis, Bcn; Festival Internacional de Poesía, Bcn; Fest Silencio de Lisboa; Yuxtaposiciones, Mad; Vibrato: Arte Sonoro y Experimental, Experimental Music Meeting LEM; el Fest Vociferio, Val; o el Fest Aural, Mex DF).

De formació grafista i il·lustradora, intrusa en totes les disciplines, busca deslligar la paraula del format llibre, convertint-la en un joc des de EN3PALABRAS. El seu pas com a rapsoda per L’hora del lector de C33 va donar molt a dir. El Març 2015 presenta els seus poemes en format gegant, a autobusos de Tarragona. Ha recitat a molts espais diferents i practica el turisme poètic en tots els seus formats. Tot el demés és el de menys.

Joana Brabo nos presenta un espectáculo intímísimo de malabarismos poéticos. meditaciones activas, equilibrios inestables en los que pequeñas palabras dan grandes respuestas a la vida, con mucho sentido del humor. Contorsiones percutivas y cacofonías, acrobacias poéticas y sonoras, encuentros en la tercera frase…. Ha recitado en muchos sitios y practica el turismo poético en todos sus formatos. Todo lo de más es lo de menos. Don Simon y Telefunken la acompañaran con sus fantásticos accidentes en forma de bugui buguis para robots oxidados, mambos bombas, calipsos para el apocalipsis i rocanroles sonámbulos.

Joana Brabo -LO BUENO SI BRABO TRES VECES BREVE- ha participado en los principales encuentros de poesía y arte sonoro (Festival Literatura Avanzada Kosmópolis, Bcn; Festival Internacional de Poesía, Bcn; Fest Silencio de, Lisboa; Yuxtaposiciones, Mad; Vibrato: Arte Sonoro y Experimental, Experimental Music Meeting LEM; el Fest Vociferio, Val; o el Fest Aural, Mex DF).

De formación grafista e ilustradora, intrusa en todas las disciplinas, busca desvincular la palabra del formato libro, convirtiéndola en juego desde EN3PALABRAS. Su paso como rapsoda por L'hora del Lector de C33 daría mucho que hablar. En Marzo de 2015 presenta sus poemas en formato gigante, en autobuses de Tarragona. Ha recitado en muchos sitios y practica el turismo poético en todos sus formatos. Todo lo de más es lo de menos.

Joana Brabo presents an incredibly intimate show of poetic illusions, active musings and unstable balances in which small words answer life’s big questions, with a large dose of humour. Percussive contortions and cacophonies; poetic and aural acrobatics, close encounters of the third kind… She has read her work in many places and practices poetic tourism in all its shapes. Everything else is secondary. Don Simon and Telefunken will accompany her with their fantastic accidents in the form of boogie-woogies for rusty robots, explosive mambos, apocalyptic calypsos and sleepwalking rock and roll.

Joana Brabo (Lo bueno si brabo tres veces breve) is a regular participant at the best-known poetry and sound art encounters (Kosmópolis Advanced Literature Festival, Barcelona; Barcelona International Poetry Festival; Fest Silencio, Lisbon; Yuxtaposiciones, Madrid; Vibrato: Arte Sonoro y Experimental, Experimental Music Meeting LEM; Fest Vociferio, Valencia; and Fest Aural, Mexico City).

Trained as a graphic artist and illustrator, a jack of all trades, she wants to disconnect words from book format, and create a game using EN3PALABRAS. Her performance on Channel 33’s L’hora del Lector as a rhapsodist provided much comment. In March 2015 she presented her poems on a giant scale, on the sides of Tarragona buses. She has read her poetry in many places and practices poetic tourism in all its shapes. Everything else is secondary.


PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// MAIG /// MAYO /// MAY →

★ 4 Maig  4 Mayo 4 May ★


FLUXCLUB



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion



HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

CALENDARI SESIONS:
18 Maig // 1 i 15 de Juny

[+] Info Cicle Flux Club →

 

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 6 I 7 Maig  6 y 7 Mayo 6 & 7 May ★


PERE FAURA


"DANZA REAL YA!"


durada / duración / duration / durée: 60 min

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS
DIMECRES i DIJOUS: 21:00

8 euros

HORARIOS
MIERCOLES y JUEVES: 21:00

8 euros

SCHEDULES
WEDNESDAY & THURSDAY: 21:00

8 euros

HORAIRES
MERCREDI et JEUDI: 21:00

8 euros






Direcció i interpretació: Pere Faura
Música: Arturo Castillo
Amb el suport de: La Poderosa, Antic Teatre, TNT Terrassa, Nunart, La Caldera Foto: Alba Pujol

www.perefaura.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Danza real ya és un projecte de i sobre la dansa. Mitjançant la utilització de 4 coreografies icòniques de la història de la dansa i de la història personal del creador, l'espectacle proposa reencarnar-les i treballar-les com a gest històric i simbòlic d'admiració i reconeixement, però també com un exercici d'auto-crítica humorística del món i els referents de la dansa. Un collage coreogràfic de diferents solos emblemàtics imprès en un únic cos que interpreta part de la memòria col•lectiva de la dansa amb la finalitat de projectar reflexions sobre paper, la necessitat o l'absurd de la dansa contemporània en el moment actual.

Després d'uns anys a Amsterdam estudiant i treballant com a coreògraf, Pere Faura torna a Barcelona el 2011 seduït per la riquesa artística que emergeix de la precarietat laboral. El seu treball com a coreògraf es caracteritza normalment per l'apropiació d'elements de cultura pop com l'striptease, la disco, els musicals o el porno, per ser descontextualitzats i re-mesclats novament en una coreografia multidisciplinar entre tots els elements que conformen l'engranatge teatral.

Danza real ya es un proyecto de y sobre la danza. Mediante la utilización de 4 coreografías icónicas de la historia de la danza y de la historia personal del creador, el espectáculo propone re-encarnarlas y re-bailarlas como gesto histórico y simbólico de admiración y reconocimiento, pero también como un ejercicio de auto-crítica humorística del mundo y los referentes de la danza. Un collage coreográfico de diferentes solos emblemáticos impreso en un único cuerpo que interpreta parte de la memoria colectiva de la danza con el fin de proyectar reflexiones sobre papel, la necesidad o el absurdo de la danza contemporánea en el momento actual.

Después de unos años en Ámsterdam estudiando y trabajando como coreógrafo, Pere Faura vuelve a Barcelona el 2011 seducido por la riqueza artística que emerge de la precariedad laboral. Su trabajo como coreógrafo se caracteriza normalmente por la apropiación de elementos de la cultura pop como el striptease, la disco, los musicales o el porno, para ser descontextualizados y re-mezclados nuevamente en una coreografía multidisciplinar entre todos los elementos que conforman el engranaje teatral.

Danza real ya (Real dance now) is a project on and about dance. Using 4 iconic choreographies from the history of dance and from the creator’s personal history, the show aims to re-embody them and re-dance them as a symbolic and historic gesture of admiration and recognition, but also as an exercise in humorous criticism of the world of dance and its referents. A choreographic collage made up of different flagship solos registered in a single body performing part of the collective memory of dance, with the aim of expressing thoughts on paper, want, or the absurdity of contemporary dance at the present moment.

After several years studying and working in Amsterdam as a choreographer, Pere Faura (Barcelona, 1980) returned to the city of his birth in 2011, seduced by the artistic wealth that he thought would result from social precariousness. His work is usually characterised by the appropriation of pop culture elements such as striptease, disco, musicals or porn, which he subsequently de-contextualises and remixes in a multidisciplinary choreography that brings together all theatrical elements.


★ 8-10 Maig  8-10 Mayo 8-10 May ★


TEATRO DE LA CATRINA


"La onironauta"


durada / duración / duration / durée: 80 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

HORARIS
DIVENDRES i DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

8 euros

HORARIOS
VIERNES y SABADO: 21:00
DOMINGO:20:00

8 euros

SCHEDULES
FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY:20:00

8 euros

HORAIRES
VENDREDI et SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

8 euros








Text i direcció: Desirée Belmonte

Creació Col·lectiva
A escena: Desirée Belmonte, Isaac Torres y Maribel Bravo
A pantalla: MariaJosé Pérez
Entrevistats: Elsa Remache, Pedro Pablo Giménez, Marina Castro, Beatriz Sánchez y Margarita Pimienta
Edició audiovisual: Antonio Segurado y Cristina Correa
Composició sonora: Mei
Disseny d'il.luminació: Proyectos Poplíteos
Butaca de l’onironauta: Iván Soler
Vestuari i producció: Teatro de La Catrina
Foto promocional: Clara de Luna Photo

teatrodelacatrina.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

"El 8 de setembre de l’any 2012 vaig emprendre un viatge de deu mesos per Llatinoamèrica en busca de comunitats indígenes relacionades amb el món oníric. Aquest viatge tenia com a objectiu – a més de nodrir-me intel·lectualment, espiritualment i emocionalment- recopilar tot tipus de documentació audiovisual per a crear La Onironauta. La meva presència en escena com La Onironauta ofereix una relació sincera i estreta amb el públic, ja que comparteixo amb ell el que vaig aprendre sobre els somnis arran del meu treball d'investigació, així com un altre tipus de vivències de caràcter més personal i com aquestes vivències van anar repercutint al meu viatge i al meu camí emocional"
Desirée Belmonte

El Teatro de La Catrina és una companyia valenciana de teatre independent fundada l’any 2010 per Desirée Belmonte. Les seves creacions es caracteritzen per un alt contingut documental autobiogràfic que fusiona amb el ritual i la màgia tan presents a la cosmovisió del món indígena llatinoamericà. Diluint així, les fronteres que separen la ficció de la realitat.

Desirée Belmonte basa les seves obres en experiències viscudes durant els seus viatges per Llatinoamèrica, on troba la seva veritable inspiració creativa. Al llarg d’aquests viatges va recopilant tot tipus de documents visuals i sonors, que combina amb un treball d’escrits autobiogràfics dels que més tard es serveix per a la posada en escena de les seves obres.

"El 8 de septiembre del año 2012 emprendí un viaje de diez meses por Latinoamérica en busca de comunidades indígenas relacionadas con el mundo onírico. Este viaje tenía como objetivo -además de nutrirme intelectual, espiritual y emocionalmente- recopilar todo tipo de documentación audiovisual para crear “La Onironauta” . Mi presencia en escena como La Onironauta ofrece una relación sincera y estrecha con el público ya que comparto con ellos lo que aprendí sobre los sueños a raíz de mi trabajo de investigación, así como otro tipo de vivencias de carácter más personal y cómo esas vivencias fueron repercutiendo en mi viaje y en mi camino emocional."
Desirée Belmonte

El Teatro de La Catrina es una compañía valenciana de teatro independiente fundada en 2010 por Desirée Belmonte. Sus creaciones se caracterizan por un alto contenido documental autobiográfico que fusiona con el ritual y la magia tan presentes en la cosmovisión del mundo indígena latinoamericano. Diluyendo así las fronteras que separan la ficción de la realidad.

Desirée Belmonte basa sus obras en experiencias vividas durante sus viajes por Latinoamérica, donde encuentra su verdadera inspiración creativa. A lo largo de dichos viajes va recopilando todo tipo de documentos visuales y sonoros, que combina con un trabajo de escritos autobiográficos de los que más tarde se sirve para la puesta en escena de sus obras.

"On September 8, 2012, I embarked upon a ten-month journey through Latin America in search of indigenous communities with connections to the world of dreams. The aim of this trip - as well as providing intellectual, spiritual and emotional stimulation - was to gather all kinds of audio visual information for the creation of La Onironauta (The Dream Traveller). My presence on stage as the Dream Traveller offers an honest and close relationship to the audience, as I am sharing with them what I learned about dreams thanks to my research as well as other, more personal experiences, and how those experiences affected my physical and emotional journeys."
Desirée Belmonte

El Teatro de La Catrina is an independent theatre company from Valencia established in 2010 by Desirée Belmonte. Its creations contain a lot of autobiographical documentation that blends with the ritual and magic that exist in the worldview of the indigenous people of Latin America, dissipating the borders that separate fiction from reality.

Desirée Belmonte bases her work on her experiences during her journey through Latin America, where she finds her true creative inspiration. Along these journeys she collects all kinds of visual and audio documents that she combines with autobiographical writings in order to stage her work.


★ 10 Maig  10 Mayo 10 May


BRUC BROTHERS COMPANY


"Osset Meu & The sound Box"

durada / duración / duration / durée: 35 min

Teatre musical infantil multilingüe
Teatro musical infantil multilingüe
Multilingual Children's Musical Theater
Enfants Musical et multilingue Theater

HORARIS
DIUMENGE: 12:00
Gratuït (menors de any)
6 euros (adults)


HORARIOS
DOMINGO: 12:00
Gratuito (menores de año)
6 euros (adultos)


SCHEDULES
SUNDAY: 12:00
Free (under a year)
6 euros (adults)

HORAIRES
DIMANCHE: 12:00
Gratuit (moins de 1 anée)
6 euros (adultes)









Autor/compositor/actor: Christophe Sainsot Tintou
Actors: Silvia Dotti, Christophe Sainsot Tintou

www.brucbrothers.cat


"OSSET MEU & THE SOUNDBOX"
(OSITO MIO & THE SOUNDBOX / TEDDY OF MINE & THE SOUNDBOX / MON OURS & THE SOUNDBOX)


Català - English - Français - Italiano
durada / duración / duration / durée: 35 min
0-3 anys - 0-3 años - 0-3 years old - 0-3 ans



Jugant i cantant, els personatges d'aquest conte troben un osset. De seguida l'estimen i ell no els vol deixar. Però hi ha un temps per tot, desprès d'abraçades i manyagues, toca desenganxar-se per anar a explorar el món! I explorar el món vol dir descobrir molt sons i llenguatges! Utilitzant la electrònica, terres vibrants i molts instruments, aquest espectacle interactiu és una experiència sensitiva i auditiva única pels bebès i els seus pares.
Dos actors, músics i cantants interpreten aquest conte. Tots els sons i músiques estan tocats en directe pels actors, els nens i els seus pares!

Jugando y cantando, los personajes de este cuento encuentran a un osito. Enseguida lo quieren y él no los quiere dejar. Pero hay tiempo para todo y después de abrazos y mimos, ¡toca desengancharse para ir a explorar el mundo! ¡Y explorar el mundo significa descubrir muchos sonidos y lenguajes! Utilizando la electrónica, tarimas vibrantes y muchos instrumentos, este espectáculo interactivo es una experiencia única sensitiva para bebés y sus padres.
Dos actores, músicos y cantantes, interpretan este cuento. Todos los sonidos y músicas están tocados en directo por parte de los actores, ¡los niños y sus padres!

Playing and singing, the characters from this story meet a little bear. Straight away they love it and it doesn’t want to leave them. But there is time for everything and after many hugs and cuddles, it is time to move apart and go and explore the world! And exploring the world means discovering many sounds and languages!
Using electronica, vibrating surfaces and a plethora of instruments, this interactive show is a unique sensory experience for babies and their parents. Two actors, musicians and singers perform the story. All sounds and music are played live by the actors, the children and their parents!

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Bruc Brothers Company és una companyia teatral dedicada a fomentar l'aprenentatge de les llengües a través d'obres de teatre musical originals escrites en diferents idiomes. Utilitza el teatre per endinsar els nens en el món de les llengües i del coneixement.

Aquesta companyia formada per tres actors/músics o tres músics/actors es planteja en cada funció l´objectiu de fomentar la curiositat dels nens cap a altres llengües i cultures de forma amena i molt divertida.

Bruc Brothers Company es una compañía teatral dedicada a fomentar el aprendizaje de los idiomas mediante obras de teatro musical originales escritas en diferentes idiomas. Utiliza el teatro para adentrar a los niños en el mundo de los idiomas y el conocimiento.

Esta compañía forma por tres actores/músicos o músicos/actores se plantea en cada función el objetivo de fomentar la curiosidad de los niños hacia el conocimiento de otras lenguas y culturas de forma amena y divertida.

Bruc Brothers Company is a theatre company that encourages language learning with original musical plays written in several different languages, using drama to introduce children to new languages and learning.

The company is composed of three actor/musicians or musician/actors whose aim in every show is to make children interested in learning other languages and investigating other cultures in a fun and easy way.

★ 14-17 Maig  14-17 Mayo 14-17 May ★


SANDRA NAVARRO


"Tongue and groove"


WORK IN PROGRESS

durada / duración / duration / durée: 40 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

HORARIS
DIJOUS, DIVENDRES i DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

6 euros

HORARIOS
JUEVES, VIERNES y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

6 euros

SCHEDULES
THURSDAY, FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

6 euros

HORAIRES
JEUDI, VENDREDI et SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

6 euros






Creació i intèrpret : Sandra Navarro

Acompanyament artístic: Gabriela Marsal, Leila Barenboim ( Mika Project) Assessorament Disseny de so: Yolanda Uriz

Fotografia: Víctor Basco

Col·laboració Espai Jove Boca Nord i el suport de la casa d’oficis de l’espectacle (projecte “Treball als barris”)

merakiproduccion.wix.com/sandranavarro →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Tongue and Groove és una peça en procés de (des) composició constant, ha passat per diferents estats, La idea parteix de la possibilitat de crear una peça amb el mínim pressupost possible , utilitzant material reciclat i on els temps de producció s'allarguin i no condicionin el procés.
La presentació que aneu a veure és fruit de la tercera fase, on investigo el tema de la identitat i la recerca d'atmosferes o sons i on col·laboro amb l'artista sonora Yolanda Uriz.

Sandra Navarro
Coreògrafa i actriu, treballa transversalment amb diferents disciplines artístiques, des de la video creació a la realització d'escenografies. Col·labora amb diferents artistes nacionals e internacionals, destacar a Marina Mascarell, Nuria Font qui produeix Rooom, Karin Du Croo i Violeta Marsans al costat d'elles és triada millor actriu en el 15X15 festival, Melbourne. Des de 2004 practica diferents tècniques meditatives i art marcial com el Qi gong, judo (cinturó negre) i reiki. El 2014 rep una beca per formar-se en Suzuki i Viewpoints amb la SITI Company en NY. Actualment desenvolupa e imparteix workshops on uneix dansa i meditació.

Tongue and Groove es una pieza en proceso de (des) composición constante, ha pasado por diferentes estados.La idea parte de la posibilidad de crear una pieza con el mínimo presupuesto posible, utilizando material reciclado y donde los tiempos de producción se alarguen y no condicionen el proceso.
La presentación que vais a ver es fruto de la tercera fase, donde investigo el tema de la identidad y la búsqueda de atmósferas o sonidos y donde colaboro con la artista sonora Yolanda Uriz.

Sandra Navarro
Coreógrafa y actriz, trabaja transversalmente con diferentes disciplinas artísticas, desde la video creación a la realización de escenografías. Colabora con diferentes artistas nacionales e internacionales entre otros destacar a Marina Mascarell, Nuria Font quien produce Rooom, Karin Du Croo y Violeta Marsans junto a ellas es elegida mejor actriz en el 15X15 festival, Melbourne. Desde 2004 practica diferentes técnicas meditativas y arte marcial como el Qi gong, judo (cinturón negro) y reiki .El 2014 recibe una beca para formarse en Suzuki y Viewpoints con la SITI Company en NY. Actualmente desarrolla e imparte workshops donde une danza y meditación.

Tongue and Groove Is a piece in process of constant (de)composition. The idea starts with the possibility to create a piece with the minimum possible budget , using recycled material and where the times of production do not condition the process. The presentation that you are going to see is the result of the third phase, where investigate the subject of the identity and the research of atmospheres or sounds and where collaborate with the sound artist Yolanda Uriz.

Sandra Navarro
Choreographer and actress, works across different artistic disciplines, from video creation to the realisation of scenographies. She collaborates with different national and international artists like Marina Mascarell, Núria Font who produces Rooom, Karin Du Croo and Violeta Marsans next to them is awarded best actress in 15X15 festival, Melbourne. Since 2004 practises different meditation techniques and martial art like Qi gong, judo (black belt) and reiki .In 2014 received a scholarship to be formed in Suzuki and Viewpoints with the SITI Company in NY. Currently develops and deliver workshops where joins dance and meditation.


★ 18 Maig  18 Mayo 18 May ★


FLUXCLUB



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion



HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

CALENDARI SESIONS:
1 i 15 de Juny

[+] Info Cicle Flux Club →

 

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 20 Maig  20 Mayo 20 May ★


STOP DISTOPIA


"Artika"

durada / duración / duration / durée: 120 min

Festival solidàri a favor del projecte artístic comunitari de l’Antic Teatre amb veïns del Casc Antic de Barcelona

HORARIS
DIMECRES: 20:00

5 euros

HORARIOS
MIERCOLES: 20:00

5 euros

SCHEDULES
WEDNESDAY: 20:00

5 euros

HORAIRES
MERCREDI: 20:00

5 euros






Actuació musical: Songstore + convidats especials
Video projeccions: Apablo Nicasso

stopdistopia.bandcamp.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Concert acústic a càrrec de Songstore amb convidats especials i videoprojeccions a càrrec de la productora independent Apablo Nicasso.

STOP distopia és un projecte iniciat el 2014 amb la finalitat de promoure espectacles solidaris per aconseguir una societat millor.
La primera edició es va celebrar el 17 de maig de 2014 a la Nau Ivanow.

Concierto acústico de la banda Songstore i invitados especiales con video proyecciones de la productora independiente Apablo Nicasso.

STOP distopia es un proyecto iniciado en el 2014 que promueve espectáculos solidarios con el fin de conseguir una sociedad mejor.
La primera edición se celebró el 17 de mayo de 2014 en la Nau Ivanow.

Acoustic concert with Songstore and special guests Video Art by Apablo Nicasso.

The STOP distopia project began in 2014 to promote benefit shows with the aim of achieving a better society. The first edition took place on 17th May 2014 at Nau Ivanow.


★ 21 i 22 Maig  21 y 22 Mayo 21 & 22 May ★


ISAAC TORRES / PROYECTOS POPLÍTEOS


"El cerdo"

durada / duración / duration / durée: 50 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

HORARIS
DIJOUS i DIVENDRES: 21:00

8 euros

HORARIOS
JUEVES y VIERNES: 21:00

8 euros

SCHEDULES
THURSDAY & FRIDAY: 21:00

8 euros

HORAIRES
JEUDI et VENDREDI: 21:00

8 euros








Idea, text i en escena: Isaac Torres
Producció: Proyectos Poplíteos
Coproducció: La Exhibición cultura Sexplícita
Col·labora: Teatro de los Manantiales

proyectospopliteos.wix.com/proyectospopliteos →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Aconseguir l'anarquisme a través del sexe és una cosa que l'ésser humà intenta des de fa mil·lennis. L'aparició de les Institucions Religioses i el Poder va fer desaparèixer el gaudi, la carn, el pensament, la llibertat. En els moments actuals, en els que esta més que comprovat que cap estructura ni aposta política funciona, només ens queda tornar a l'anarquisme utilitzant el cos, el sexe, y aconseguir el plaer a través de l'esgotament més plaent. La Exhibición Cultura Sexplícita és un certamen d'arts pornogràfiques on s'intenta treure la pornografía del simple fet de plaer propi i utilitzar-la com a una eina més de discurs polític i artístic.

Isaac Torres
Ex-professor d'Educació Física, actor físic, performer i investigador artístic, ha treballat amb personlaitats del món de l'escena com Angélica Liddell, Ximo Flores, Fernando Renjifo, Pablo Gisbert o Chema Cardeña, entre d'altres. La seva passió per l'escena l'ha portat a formar-se amb artistes com Los Torreznos, Annie Sprinkle, Jorge Picó, Minako Seki, Felix Ruckert...Ha treballat com a tècnic en diferents espais com el Teatro de los Manantiales i Teatro Pradillo. La investigació de nous llenguatges artístics i escènics posen el risc en tots els seus projectes, essent la sexualitat, el gènere i la política els àmbits que més l'inquieten.

Alcanzar el anarquismo a través del sexo es algo que el Ser humano viene intentando desde hace milenios. La aparición de las Instituciones Religiosas y el Poder hizo desaparecer el goce, la carne, el pensamiento, la libertad. En momentos actuales donde está más que comprobado que ninguna estructura y apuesta política funciona, solo nos cabe volver al anarquismo utilizando el cuerpo, el sexo, y conseguir el placer a través del agotamiento más placentero. Convertirnos en cerdos anárquicos. La Exhibición Cultura Sexplícita es un certamen de artes pornográficas donde se intenta sacar a la pornografía del simple hecho del placer propio, y utilizarla como una herramienta más de discurso artístico y político.

Isaac Torres
Ex-profesor de Educación Física, actor físico, performer e investigador artístico, ha trabajado con personalidades del mundo de la escena como Angélica Liddell, Ximo Flores, Fernando Renjifo, Pablo Gisbert ó Chema Cardeña, entre otros. Su pasión por la escena le ha llevado a formarse con artistas como Los Torreznos, Annie Sprinkle, Jorge Picó, Minako Seki, Felix Ruckert... Ha trabajado como técnico en distintos espacios como el Teatro de los Manantiales y Teatro Pradillo. La investigación de nuevo lenguajes artísticos y escénicos ponen riesgo a todos sus proyectos, siendo la sexualidad, el género y la política los campos que más le inquietan.


★ 23 i 24 Maig  23 y 24 Mayo 23 & 24 May ★


JOÃO LIMA, ANNA RUBIROLA
& CECILIA COLACRAI


"Morder la lengua"

durada / duración / duration / durée: 45 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

HORARIS
DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

8 euros

HORARIOS
SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

8 euros

SCHEDULES
SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

8 euros

HORAIRES
SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

8 euros








Creació: Cecilia Colacrai, Anna Rubirola i João Lima
Interpretació: Anna Rubirola i Cecilia Colacrai
Direcció artística i dramatúrgia: João Lima
Col·laboració als texts: Pablo Colacrai
Disseny de so: Amdy Poole
Disseny d'il.luminació: Joana Serra
Assistència tècnica: Pablo (Mo) Ramírez
Fotos i vídeos: Tristan Pérez-Martín
Producció: DancerDanger
Residencies: La Visiva, La Caldera, Centre Civic La Barceloneta i L’Estruch

Amb el suport de Iberescena

Agraïments: Núria Bernaus, El Conde de Torrefiel, Guillem Mont De Palol, Oscar Abril Ascaso i Lorenzo Parra

www.joaolima.info →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

‘Cos, boca, mossegar, llengua, llenguatge, paraules, verbs, accions.’
Morder la Lengua té com a eix fonamental la tensió entre diferents plans del llenguatge. Obrir intervals entre significat i significant a través de relacions inusitades entre gestos i paraules. Interrogar les possibilitats d'expressió i comunicació i reflexionar sobre l'alteritat: Què es transmet d'un cos a un altre?

Anna Rubirola
Ha treballat com intèrpret en diverses companyies catalanes i estrangeres. Entre les seves creacions es troben Coristes (amb Maria Montseny, 2011) i Dia Zero (2012). Col·labora amb Cecilia Colacrai i Mireia de Querol a BIG Bouncers. Imparteix cursos de dansa contemporània a diverses institucions.
www.annarubirola.wordpress.com

Cecilia Colacrai
Ballarina, creadora independent i professora de dansa contemporània. Treballa amb diverses companyies. Entre les seves creacions es troben Gira (amb Jorge Albuerne, 2007), Azul como uma laranja (amb João Lima, 2009) i Sola?(2005).
www.ceciliacolacrai.com

João Lima
Performer, coreògraf i professor a diverses institucions. Entre les seves creacions estan Noturno (2003), Involuntariamente (amb Vitor Roriz i Sofia Dias,2007), O Outro do Outro (2010) i Ilusionistas (Premi Klauss Vianna 2011).
www.joaolima.info

‘Cuerpo, boca, morder, lengua, lenguaje, palabras, verbos, acciones.’
Morder la Lengua tiene como eje fundamental la tensión entre diferentes planos del lenguaje. Abrir intervalos entre significado y significante a través de relaciones inusitadas entre gestos y palabras. Interrogar las posibilidades de expresión y comunicación y reflexionar sobre la alteridad: ¿Qué se transmite de un cuerpo a otro?

Anna Rubirola
Ha trabajado como intérprete en diversas compañías catalanas y extranjeras. Entre sus creaciones están Coristes (con Maria Montseny, 2011) y Dia Zero (2012). Colabora con Cecília Colacrai y Mireia de Querol en BIG Bouncers. Imparte cursos de danza contemporánea en diversas instituciones.
www.annarubirola.wordpress.com

Cecilia Colacrai
Bailarina, creadora independiente y profesora de danza contemporánea. Trabaja con diversas compañías. Entre sus creaciones están Gira (con Jorge Albuerne, 2007), Azul como uma laranja (con João Lima, 2009) y Sola? (2005).
www.ceciliacolacrai.com

João Lima
Performer, coreógrafo y profesor en diversas instituciones. Entre sus creaciones están Noturno (2003), Involuntariamente (con Vitor Roriz y Sofia Dias, 2007), O Outro do Outro (2010), e Ilusionistas (Premio Klauss Vianna 2011).
www.joaolima.info

‘Body, mouth, bite, tongue, language, words, verbs, actions.’
Morder la Lengua (Biting the Tongue) has as its central concept the tension between different planes of language. It opens intervals between the meaning and the signifier through unexpected relations of gestures and words. Questioning the potential for expression and communication and considering otherness: What is transmitted from one body to another?

Anna Rubirola has performed with many Catalan and international companies. Her creations include Coristes (with Maria Montseny, 2011) and Dia Zero (2012). She works with Cecilia Colacrai and Mireia de Querol in BIG Bouncers. She teaches contemporary dance at various institutions.
www.annarubirola.wordpress.com

Cecilia Colacrai is a dancer, an independent creator and contemporary dance teacher. She works with a number of companies, and her works include Gira (with Jorge Albuerne, 2007), Azul como uma laranja (with Joao Lima, 2009) and Sola? (2005).
www.ceciliacolacrai.com

João Lima is a performer, choreographer and teacher at several institutions. He has created Noturno (2003), Involuntariamente (with Vitor Roriz and Sofia Dias, 2007), O Outro do Outro (2010) and Ilusionistas (Klauss Vianna Award, 2011) among others.
www.joaolima.info


★ 28-31 Maig  28-31 Mayo 28-31 May ★


CRIATURA DEL ARTE


"Criatura"


ESTRENA
durada / duración / duration / durée: 60 min

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

HORARIS
DIJOUS, DIVENDRES i DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

10 euros

HORARIOS
JUEVES, VIERNES y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

10 euros

SCHEDULES
THURSDAY, FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

10 euros

HORAIRES
JEUDI, VENDREDI et SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

10 euros






Creació: Consuelo Trujillo, Andrés Waksman, Borja Maestre
Direcció: Andrés Waksman i Consuelo Trujillo
Interpretació: Consuelo Trujillo i Borja Maestre
Ajudant de direcció: Laura Barceló
Investigació vocal: Mónica Dorta
Investigació a la dansa: Víctor Orive
Il·luminació: Jesús Almendro
Vestuari: Eugenia Gusmerini
Col·laboració a la creació: Víctor Orive, Víctor Dupla i Mónica Dorta
Fotografia: Mireia Plans (fotos dossier) - Antonio Martínez
Vídeo i teaser: Ainara Pardal
Gestió i difusió: Coro Bonsón
Producció executiva: Roberto Trujillo, Susi Sanchez, Consuelo Trujillo

Produït per CriaturadelArte en coproducción amb Alas Movimiento, Barcelona

Amb el suport de Corral de Comedias de Alcalá de Henares i Centro del Actor, Madrid

criaturadelarte.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Criatura és poesia, un món poètic que ens evoca la vida, l’amor, la mort, el misteri... mitjançant els cossos i les paraules que es mouen en ordre i desordre en un espai buit.
L’espectacle furga en el ser humà infinit, i també al ser humà de peu, aquell que neix, creix, envelleix i mor. Tan simple i tan gran a la vegada quan un es deté a mirar-l'ho.
Dos actors-ballarins a un escenari desert: un home i una dona, l’home i la dona, la mare i el fill, els amants, el llop i la lleona, una vida que acaba, una altra que comença, tot es barreja sense cronologia, però cantant-li a la vida i al seu misteri, entregats a allò que no sabem amb poesía i devoció.

Consuelo Trujillo
Actriu i directora de teatre, mestra d’actors i investigadora dels processos artístics aplicats a la interpretació, l’educació i el desenvolupament humà. L’any 2009 va crear CriaturaldelArte, pel desenvolupament de projectes de creació i investigació d’un llenguatge artístic propi.

Borja Maestre
Format a Art Dramàtic a l’Estudi Corazza, ha participat en nombrosos projectes teatrals sota la direcció de J.J.Alonso Millan, Mónica i Luis Gª Ferreras, Paco Montes o Julián Fuentes Reta i de cinema amb N. Ramos Del Val, J. López Linares i A. Aguirre.

Andrés Waksman
Actor, ballarí, coreògraf i director de llarga trajectòria a América i Espanya. Des de 2003 dirigeix el seu propi espai a Barcelona, ALASArtes en movimiento.

Criatura es poesía, un mundo poético que nos evoca la vida, el amor, la muerte, el misterio… a través de los cuerpos y las palabras que se mueven en orden y desorden en un espacio vacío.
El espectáculo hurga en el ser humano infinito, y también en el ser humano de a pie, aquel que nace, crece, envejece y muere. Tan simple y tan grande a la vez cuando uno se detiene a mirarlo.
Dos actores-bailarines en un escenario desierto: un hombre y una mujer, el hombre y la mujer, la madre y el hijo, los amantes, el lobo y la leona, una vida que acaba, otra que comienza, todo se entremezcla sin cronología, pero cantándole a la vida y a su misterio, entregados a lo que no sabemos con poesía y devoción.

Consuelo Trujillo
Actriz y directora de teatro, maestra de actores e investigadora de los procesos artísticos aplicados a la interpretación, educación y desarrollo humano. En 2009 creó CriaturadelArte, para el desarrollo de proyectos de creación e investigación de un lenguaje artístico propio.

Borja Maestre
Formado en Arte Dramático en el Estudio Corazza, ha participado en numerosos proyectos teatrales bajo la dirección de J. J. Alonso Millan, Mónica y Luis Gª Ferreras, Paco Montes o Julián Fuentes Reta y de cine con N. Ramos del Val, J. L. Lopez Linares y A. Aguirre.

Andrés Waksman
Actor, bailarín, coreógrafo y director de larga trayectoria en América y España. Desde 2003 dirige su propio espacio en Barcelona, ALASArtes en movimiento.

Criatura is poetry; a poetic world recalling life, love, death and mystery... through bodies and words moving in order and disorder in an empty space.
The piece delves into the infinite human being but also into common people; who are born, grow up, age and die. Simple and extraordinary, once we stop to look at it.
Two actor-dancers on an empty stage: a man and a woman; the man and the woman; the mother and the son; the lovers; the wolf and the lioness; one life ends, another one begins... everything is jumbled with no sense of chronology but it sings to life and mystery, surrendering to that which we ignore with poetry and devotion.

Consuelo Trujillo
Actress, theatre director, acting coach and researcher of artistic process applied to performing, education and human development. In 2009, she founded CriaturadelArte, to focus on the development of creation and investigation projects with a unique artistic language.

Borja Maestre
Educated in Performing Arts at Estudio Corazza, he has participated in many theatre projects directed by J. J. Alonso Millan, Mónica & Luis Gª Ferreras, Paco Montes and Julián Fuentes Reta, and in cinema, with N. Ramos del Val, J. L. Lopez Linares & A. Aguirre.

Andrés Waksman
Actor, dancer, choreographer and director with a long career in America and Spain. Since 2003, he runs his own space in Barcelona: ALASArtes en movimiento.


PROGRAMA  ANTIC TEATRE   2015 /// JUNY /// JUNIO /// JUNE →

★ 1 Juny  1 Junio 1 June ★


FLUXCLUB



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion



HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

CALENDARI SESIONS:
15 de Juny

[+] Info Cicle Flux Club →

 

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 2 Juny  2 Junio 2 June ★


LOS MOÑEKOS


"YI-HA"

durada / duración / duration / durée: 45 min

performance

HORARIS
DIMARTS: 21:00

8 euros

HORARIOS
MARTES: 21:00

8 euros

SCHEDULES
TUESDAY: 21:00

8 euros

HORAIRES
MARDI: 21:00

8 euros








Idea i dirección: Los Moñekos
Intèrprets: Sarah Anglada i Miquel Fiol
Textos: Enric Álvarez i Los Moñekos
Tècnica de llums i sò: Ganecha Gil
Arranjaments músicals: Natàlia Ortiz
Disseny gràfic: Manualex i El Mandril
Fotografies: Tristán Pérez-Martín
Músiques: Los Moñekos, Filastine

www.losmonekos.com →

CALENDARI SESIONS:
9 y 16 de Juny

[+] Info Cicle Los Moñekos →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

YI-HA s'obre camí, polsegós camí, cap a la dura i seca vida del Vell, Salvatge i Llunyà Oest. Un camí cap a ves a saber on. Dos en el camí, en aquest camí pecaminós. Història de com dos es complementen, l’un sense l’altre no són, però l’un a l’altre es maten. Duels de cos a cos, duels a viva veu, duels a tort i a dret.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, són Sarah Anglada i Miquel Fiol, contra, de, des, en, entre tots els seus coneixements, per, segons, sobre, sota, dir, contar i manifestar tot el que porten dins. Són autòctons, autosuficients, autocomplaents, estan totalment autoritzats encara que poden, podrien o pogueren causar algun tipus de trastorn aliè.
La companyía neix el 2010 fluctuant sense parar entre la dansa i el teatre, la veu i la manipulació d’objectes, l’humor i el deliri, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA se abre camino, polvoriento camino, hacia la dura y seca vida del Viejo, Salvaje y Lejano Oeste. Un camino hacia vete tú a saber donde. Dos en el camino, en este camino pecaminoso. Historia de cómo dos se complementan, uno sin el otro no son, pero uno al otro se matan. Duelos de cuerpo a cuerpo, duelos a viva voz, duelos a mansalva.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos sin, para, con, son Sarah Anglada y Miguel Fiol, contra, de, desde, en, entre todos sus conocimientos, para sin según sobre decir, contar y manifestar todo lo que llevan dentro. Son autóctonos, autosuficientes, autocomplacientes, autos de choque, están totalmente autorizados aunque pueden, podrían y pudiesen causar algún tipo de trastorno ajeno.
La compañía nace en el 2010 fluctuando sin cesar entre la danza y el teatro, la voz y la manipulación de objetos, el humor y el delirio, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA wends its dusty way towards the harsh and arid life of the Old, Wild and Far West. A road leading who knows where. Two on the road, on this sinful road. The story of how two complement each other; one cannot exist without the other, even though they will kill each other. Hand to hand duels: two opponents fighting until only one survives. Songs spat out until the strongest lion roars.
Victory will come, but it won’t be the end.
With or without you, but killing me softly.
…the wind will whisper the melody of their pain…

Los Moñekos are Sarah Anglada and Miguel Fiol. They are indigenous, self-sufficient, self-satisfied, they are fully authorized but can, could, and may cause some kind of alien disorder. The company was born in 2010, fluctuating between dance and theatre, voice and object manipulation, humour and surrealism.


★ 4 i 5 Juny  4 y 5 Junio 4 & 5 June ★


LAILA TAFUR


"Susobras"

durada / duración / duration / durée: 45 min

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS
DIJOUS i DIVENDRES: 21:00

8 euros

HORARIOS
JUEVES y VIERNES: 21:00

8 euros

SCHEDULES
THURSDAY & FRIDAY: 21:00

8 euros

HORAIRES
JEUDI et VENDREDI: 21:00

8 euros








Creació i dansa: Laila Tafur
Música: Hans Laguna Existe Dios al noroeste; Toni Higuchi Sin título (a partir de fragments d’entrevistes i cançons conegudes de l’últim temps)
Vídeo i visuals: Hannes Anderson
Foto i OpenFrameworks: Ovidiu Cincheza

vimeo.com/user9063681 →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

El terme coreografia es relaciona intuïtivament amb la paraula escriptura. Quan pensem en compondre, pensem en escriure una dansa, en traçar moviments i tractar-los com si fossin signes. Però, quins són els signes de la dansa? El cos, les formes, els gestos?
Al fer la pregunta de si hi ha un llenguatge de la dansa, estem també preguntant-nos per la intel·ligibilitat d’aquesta, si ha de ser coneguda des de l’intel·lecte. Atrapar a la dansa amb les paraules és una obstinació impossible, i aquesta impossibilitat és lo interesant, un joc irresoluble, un plaer per fer art també de la interferència i l’error. Doncs més aviat són les paraules les que estan atrapades al cos, perquè el cos està, i és, i explica des d'un altre lloc.

Laila Tafur
Utilitza el cos com a eina per a transcendir el món físic i teòric, a partir del qual incidir en la creació de realitats acotades: la imatge, l’acció, la performance o la instal·lació. Fixa el seu ull a la frontera i la forma.
El seu bagatge és el de qualsevol ballarí, d’uns inicis consagrats al clàssic fins al moviment no tècnic, passant per una infinitat de tècniques de dansa contemporània. Amb les seves peces manté despertes qüestions com mal fet/ben fet, popular/elitista, bellesa/utilitat. A més de gaudir de l’acció de ballar sense ocupar-se de l’argumentació que aquesta desperta.
La seva carrera s’ha desenvolupat entre Granada, Barcelona, Reykjavík, Lisboa, Copenhaguen i Eivissa, recollint una llarga llista d’experiències, habilitats, hàbits, i informació al voltant de qüestions com que és una performance o cap a on va la dansa.

El término coreografía se relaciona intuitivamente con la palabra escritura. Cuando pensamos en componer, pensamos en escribir una danza, en trazar movimientos, y tratarlos como si fueran signos. Pero ¿Cuáles son los signos de la danza?¿El cuerpo, las formas, los gestos?
Al hacer la pregunta de si hay un lenguaje de la danza, estamos también preguntando por la inteligibilidad de ésta, si ha de ser conocida desde el intelecto. Atrapar a la danza con las palabras es un empeño imposible, y esa imposibilidad es lo interesante, un juego irresoluble, un placer por hacer arte también de la interferencia y el error. Pues más bien son las palabras las que están atrapadas en el cuerpo, porque el cuerpo está, y es, y cuenta desde otro sitio.

Laila Tafur
Usa el cuerpo como herramienta para trascender el mundo físico y teórico, a partir del cual incidir en la creación de realidades acotadas: la imagen, la acción, la performance o la instalación. Fija su ojo en la frontera y la forma.
Su bagaje es el de cualquier bailarín, de unos inicios consagrados al clásico hasta el movimiento no técnico, pasando por un sinfín de técnicas de danza contemporánea. Con sus piezas mantiene despiertas cuestiones como mal hecho/bien hecho, popular/elitista, belleza/utilidad. Además de disfrutar de la acción de bailar sin ocuparse de la argumentación que ella despierte.
Su carrera se ha desarrollado entre Granada, Barcelona, Reykiavik, Lisboa, Copenhague e Ibiza, recogiendo una larga lista de experiencias, habilidades, hábitos e información alrededor de cuestiones como qué es una performance o hacia dónde va la danza.

The term ‘choreography’ is intuitively related to the word ‘writing’. When we think of composing, we think of writing a dance, in tracing movements and treating them as signs.
But what are the signs of dance? Body? Shape? Gesture? When asking whether there is such a thing as the language of dance, we are also asking how understandable it is, whether it needs to be understood intellectually. Capturing dance in words is an impossible task, and it’s this impossibility that makes it interesting; an unsolvable puzzle, the pleasure of creating art out of interference and error. It’s more as if words are trapped inside the body, because the body is there, and is, and tells its story from somewhere else.

Laila Tafur
Uses her body as a tool with which to transcend the physical and theoretical world, and from there to investigate the creation of limited realities: image, action, performance or installation. She fixes her gaze on the frontier and the form.
Her baggage is that of any dancer, from beginnings dedicated to the classics through to non-technical movement, passing through any number of contemporary dance techniques. She uses her work to keep alive such concepts as: well done/badly done; popular/elitist; beauty/utility. In addition to enjoying the act of dancing without worrying about the ideas she may awaken.
Her career has developed between Granada, Barcelona, Reykjavik, Lisbon, Copenhagen and Ibiza, collecting along the way a long list of experiences, skills, habits and information on questions such as what a performance is or where dance is heading.


★ 6 i 7 Juny  6 y 7 Junio 6 & 7 June ★


BIG BOUNCERS
(Cecilia Colacrai, Mireia de Querol, Anna Rubirola)


"bigbounce"

durada / duración / duration / durée: 50 min

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS
DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

6 euros

HORARIOS
SABADO: 21:00
DOMINGO:20:00

6 euros

SCHEDULES
SATURDAY: 21:00
SUNDAY:20:00

6 euros

HORAIRES
SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

6 euros








Creació i interpretació: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola
Col•laboració artística: Joao Lima, Federica Porello
Edició d’àudio: Pablo (Mo) Ramirez
Veu en off: Cristina Carrasco i Claudia Solwat
Disseny i tècnica de llums: Joana Serra
Vídeo i foto: Pablo (Mo) Ramirez, Tristán Pérez Martín, Alba Suñé

Agraïments: Joao Lima, Federica Porello, Iris Heitzinger, Pablo Mo Ramírez, Roger Llimós, Tristán Pérez Martín, Olga Tragant, Alba Suñé, Roger Puig, Andrea Acosta, Claudia Solwat, Cristina Carrasco, Velvet Sweatshop

La peça Big Bounce ha estat creada en residència als següents espais de creació:
tragantDansa 2013, La Caldera 2012-2013, La Visiva 2013 i Burdag Studio (Polonia) 2013

Amb la col•laboració de: Institut Ramón Llull, Osic i Antic Teatre

bigbouncers.wordpress.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Big Bounce és una peça escènica centrada en el moviment i la paraula que gira entorn del concepte d’origen i que juga a desplegar possibles futurs, derivats d’un mateix origen.
Big Bounce proposa un viatge que qüestiona la temporalitat del fet escènic a partir de cossos que es transformen, es substitueixen i es complementen contínuament.
Big Bounce pren el nom de la teoria homònima que suggereix que podríem estar vivint en el primer de tots els universos però és igualment provable que estiguem vivint a l’univers dos mil milions ( o en qualsevol d’una seqüència infinita d’universos).

Col•lectiu Big Bouncers: Cecilia Colacrai , Mireia de Querol i Anna Rubirola
Totes elles són creadores independents residents a Barcelona. Totes elles compten amb una àmplia trajectòria com a creadores en solitari o juntament amb altres artistes així com en la docència de la dansa. Comencen a treballar conjuntament al maig del 2012. Des de l’inici, el treball del Col•lectiu, s’ha desenvolupat i articulat al voltant de tres eixos d’acció: la creació de peces escèniques, la creació de Performance en espais no convencionals, i els tallers d’eines de composició per a la creació. Des del setembre de 2014 el Col•lectiu Big Bouncers gestiona l’espai de creació La visiva (www.lavisiva.org), que es converteix en la seva seu regular i on desenvolupa una programació d’activitats relacionades amb la creació.

Big Bounce es una pieza escénica centrada en el movimiento y la palabra que gira entorno al concepto de origen y que juega a desplegar posibles futuros, derivados de un mismo origen. Big Bounce propone un viaje que cuestiona la temporalidad del hecho escénico a partir de cuerpos que se transforman, se sustituyen y se complementan continuamente. Big Bounce toma el nombre de la teoría homónima que sugiere que podríamos estar viviendo en el primero de todos los universos pero es igualmente probable que estemos viviendo en el universo dos mil millones (o en cualquiera de una secuencia infinita de universos).

Colectivo Big Bouncers: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol y Anna Rubirola
Todas ellas son creadoras independientes residentes en Barcelona. Cuentan con una amplia trayectoria como creadoras en solitario o juntamente con otros artistas así como una amplia experiencia en la docencia de la danza. Empiezan a trabajar conjuntamente en mayo del 2012. . Desde el inicio, el trabajo del Colectivo, se articula alrededor de tres ejes de acción: la creación de piezas escénicas, la creación de Performance en espacios no convencionales, y los talleres de herramientas de composición para la creación. Desde septiembre de 2014 el Colectivo Big Bouncers gestiona el espacio de creación La visiva (www.lavisiva.org), que se convierte en su sede regular, y donde desarrolla una programación de actividades relacionadas con la creación.

Big Bounce is a scenic piece based on movement and speech which treats the concept of origin and plays a game of unfolding different possible futures which derivate from a common origin. Big Bounce proposes a trip that questions the temporality of the scene throughout moving bodies which transform, alternate and complement each other continuously. Big Bounce takes the name from the homonymous theory that suggests that we could be living in the first of all universes, but that it is equally probable that we would be living in the universe two thousand million (or whatever in an infinite sequence of universes).

Big Bouncers Collective: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol and Anna Rubirola
All of them are independent makers resident in Barcelona. They have had a wide trajectory as independent makers as well as in working in collaboration with other artists, and also with a large experience in the field of dance pedagogy. They start to work together in May 2012. From the beginning their work as a Collective has been developed around three lines: the creation of pieces, the creation of performances for non conventional spaces, , and the workshops on compositional tools for creation. Since September 2014 the Big Bouncers Collective manages the creation space La Visiva (www.lavisiva.org), which becomes its regular working space and where they program several activities related with the creation process.


★ 7 Juny  7 Junio 7 June ★


BIG BOUNCERS
(Cecilia Colacrai, Mireia de Querol, Anna Rubirola)


"big bounce"
per public familiar

durada / duración / duration / durée: 50 min

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS
DIUMENGE: 12:00

6 euros

HORARIOS
DOMINGO: 12:00

6 euros

SCHEDULES
SUNDAY: 12:00

6 euros

HORAIRES
DIMANCHE: 12:00

6 euros








Creació i interpretació: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola
Col•laboració artística: Joao Lima, Federica Porello
Edició d’àudio: Pablo (Mo) Ramirez
Veu en off: Cristina Carrasco i Claudia Solwat
Disseny i tècnica de llums: Joana Serra
Vídeo i foto: Pablo (Mo) Ramirez, Tristán Pérez Martín, Alba Suñé

Agraïments: Joao Lima, Federica Porello, Iris Heitzinger, Pablo Mo Ramírez, Roger Llimós, Tristán Pérez Martín, Olga Tragant, Alba Suñé, Roger Puig, Andrea Acosta, Claudia Solwat, Cristina Carrasco, Velvet Sweatshop

La peça Big Bounce ha estat creada en residència als següents espais de creació:
tragantDansa 2013, La Caldera 2012-2013, La Visiva 2013 i Burdag Studio (Polonia) 2013

Amb la col•laboració de: Institut Ramón Llull, Osic i Antic Teatre

bigbouncers.wordpress.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Big Bounce és una peça escènica centrada en el moviment i la paraula que gira entorn del concepte d’origen i que juga a desplegar possibles futurs, derivats d’un mateix origen.
Big Bounce proposa un viatge que qüestiona la temporalitat del fet escènic a partir de cossos que es transformen, es substitueixen i es complementen contínuament.
Big Bounce pren el nom de la teoria homònima que suggereix que podríem estar vivint en el primer de tots els universos però és igualment provable que estiguem vivint a l’univers dos mil milions ( o en qualsevol d’una seqüència infinita d’universos).

Col•lectiu Big Bouncers: Cecilia Colacrai , Mireia de Querol i Anna Rubirola
Totes elles són creadores independents residents a Barcelona. Totes elles compten amb una àmplia trajectòria com a creadores en solitari o juntament amb altres artistes així com en la docència de la dansa. Comencen a treballar conjuntament al maig del 2012. Des de l’inici, el treball del Col•lectiu, s’ha desenvolupat i articulat al voltant de tres eixos d’acció: la creació de peces escèniques, la creació de Performance en espais no convencionals, i els tallers d’eines de composició per a la creació. Des del setembre de 2014 el Col•lectiu Big Bouncers gestiona l’espai de creació La visiva (www.lavisiva.org), que es converteix en la seva seu regular i on desenvolupa una programació d’activitats relacionades amb la creació.

Big Bounce es una pieza escénica centrada en el movimiento y la palabra que gira entorno al concepto de origen y que juega a desplegar posibles futuros, derivados de un mismo origen. Big Bounce propone un viaje que cuestiona la temporalidad del hecho escénico a partir de cuerpos que se transforman, se sustituyen y se complementan continuamente. Big Bounce toma el nombre de la teoría homónima que sugiere que podríamos estar viviendo en el primero de todos los universos pero es igualmente probable que estemos viviendo en el universo dos mil millones (o en cualquiera de una secuencia infinita de universos).

Colectivo Big Bouncers: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol y Anna Rubirola
Todas ellas son creadoras independientes residentes en Barcelona. Cuentan con una amplia trayectoria como creadoras en solitario o juntamente con otros artistas así como una amplia experiencia en la docencia de la danza. Empiezan a trabajar conjuntamente en mayo del 2012. . Desde el inicio, el trabajo del Colectivo, se articula alrededor de tres ejes de acción: la creación de piezas escénicas, la creación de Performance en espacios no convencionales, y los talleres de herramientas de composición para la creación. Desde septiembre de 2014 el Colectivo Big Bouncers gestiona el espacio de creación La visiva (www.lavisiva.org), que se convierte en su sede regular, y donde desarrolla una programación de actividades relacionadas con la creación.

Big Bounce is a scenic piece based on movement and speech which treats the concept of origin and plays a game of unfolding different possible futures which derivate from a common origin. Big Bounce proposes a trip that questions the temporality of the scene throughout moving bodies which transform, alternate and complement each other continuously. Big Bounce takes the name from the homonymous theory that suggests that we could be living in the first of all universes, but that it is equally probable that we would be living in the universe two thousand million (or whatever in an infinite sequence of universes).

Big Bouncers Collective: Cecilia Colacrai, Mireia de Querol and Anna Rubirola
All of them are independent makers resident in Barcelona. They have had a wide trajectory as independent makers as well as in working in collaboration with other artists, and also with a large experience in the field of dance pedagogy. They start to work together in May 2012. From the beginning their work as a Collective has been developed around three lines: the creation of pieces, the creation of performances for non conventional spaces, , and the workshops on compositional tools for creation. Since September 2014 the Big Bouncers Collective manages the creation space La Visiva (www.lavisiva.org), which becomes its regular working space and where they program several activities related with the creation process.


★ 9 Juny  9 Junio 9 June ★


LOS MOÑEKOS


"YI-HA"

durada / duración / duration / durée: 45 min

performance

HORARIS
DIMARTS: 21:00

8 euros

HORARIOS
MARTES: 21:00

8 euros

SCHEDULES
TUESDAY: 21:00

8 euros

HORAIRES
MARDI: 21:00

8 euros








Idea i dirección: Los Moñekos
Intèrprets: Sarah Anglada i Miquel Fiol
Textos: Enric Álvarez i Los Moñekos
Tècnica de llums i sò: Ganecha Gil
Arranjaments músicals: Natàlia Ortiz
Disseny gràfic: Manualex i El Mandril
Fotografies: Tristán Pérez-Martín
Músiques: Los Moñekos, Filastine

www.losmonekos.com →

CALENDARI SESIONS:
16 de Juny

[+] Info Cicle Los Moñekos →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

YI-HA s'obre camí, polsegós camí, cap a la dura i seca vida del Vell, Salvatge i Llunyà Oest. Un camí cap a ves a saber on. Dos en el camí, en aquest camí pecaminós. Història de com dos es complementen, l’un sense l’altre no són, però l’un a l’altre es maten. Duels de cos a cos, duels a viva veu, duels a tort i a dret.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, són Sarah Anglada i Miquel Fiol, contra, de, des, en, entre tots els seus coneixements, per, segons, sobre, sota, dir, contar i manifestar tot el que porten dins. Són autòctons, autosuficients, autocomplaents, estan totalment autoritzats encara que poden, podrien o pogueren causar algun tipus de trastorn aliè.
La companyía neix el 2010 fluctuant sense parar entre la dansa i el teatre, la veu i la manipulació d’objectes, l’humor i el deliri, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA se abre camino, polvoriento camino, hacia la dura y seca vida del Viejo, Salvaje y Lejano Oeste. Un camino hacia vete tú a saber donde. Dos en el camino, en este camino pecaminoso. Historia de cómo dos se complementan, uno sin el otro no son, pero uno al otro se matan. Duelos de cuerpo a cuerpo, duelos a viva voz, duelos a mansalva.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos sin, para, con, son Sarah Anglada y Miguel Fiol, contra, de, desde, en, entre todos sus conocimientos, para sin según sobre decir, contar y manifestar todo lo que llevan dentro. Son autóctonos, autosuficientes, autocomplacientes, autos de choque, están totalmente autorizados aunque pueden, podrían y pudiesen causar algún tipo de trastorno ajeno.
La compañía nace en el 2010 fluctuando sin cesar entre la danza y el teatro, la voz y la manipulación de objetos, el humor y el delirio, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA wends its dusty way towards the harsh and arid life of the Old, Wild and Far West. A road leading who knows where. Two on the road, on this sinful road. The story of how two complement each other; one cannot exist without the other, even though they will kill each other. Hand to hand duels: two opponents fighting until only one survives. Songs spat out until the strongest lion roars.
Victory will come, but it won’t be the end.
With or without you, but killing me softly.
…the wind will whisper the melody of their pain…

Los Moñekos are Sarah Anglada and Miguel Fiol. They are indigenous, self-sufficient, self-satisfied, they are fully authorized but can, could, and may cause some kind of alien disorder. The company was born in 2010, fluctuating between dance and theatre, voice and object manipulation, humour and surrealism.


★ 11-14 Juny  12-14 Junio 11-14 June
SÓLOS ANTE EL PELIGRO
Xerrada oberta sobre el procces creatiu i presentacció de les peces:
"Júbilo" + "Tranformando mi cotidianeidad en pos de la búsqueda del oro"
Amb la intervenció de Natalia Jiménez Gallardo, Jorge Gallardo i Nazario Díaz

www.vertebro.es →

www.escenicasgallardo.blogspot.com.es →

nataliajiga.weebly.com →

durada / duración / duration: 60 min cada dia / each session

nous llenguatges del cos /// nuevos lenguajes del cuerpo /// new body languages


HORARIS // HORARIOS // SCHEDULES

XERRADA / CHARLA / TALK
DIJOUS / JUEVES / THURSDAY: 19:00

Gratuït Gratuito Free

"TRANSFORMANDO MI COTIDIANIDAD EN POR DE LA BUSQUEDA DEL ORO"
DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY: 21:00
8 euros

"JÚBILO" (Proyecto conjugaciones)
DISSABTE / SABADO / SATURDAY: 21:00
8 euros

"JÚBILO" (Proyecto conjugaciones)
+
"TRANSFORMANDO MI COTIDIANIDAD EN POR DE LA BUSQUEDA DEL ORO"

DIUMENGE: 19:30
10 euros

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

El contacte de l’escena amb les noves formes de fer contemporànies ha desenvolupat una sèrie d’enigmes que empenyen el treball de l’intèrpret cap a una direcció, diguéssim sense instruccions aparents.
El treball desenvolupat a Júbilo i Oro ha empès a realitzar una sèrie de formulacions amb l’objectiu de construir un llenguatge comú. Un llenguatge pròpiament informal des d'on poder farcir l’aljub de les indefinicions i parlar, per exemple, de l’aparició accidental de l’entitat anomenada personatge, de tàctiques per a ensopegar; de l’etimologia de la paraula “implicació”, del tacte, el brot, l’aura, la promesa; d’invitar al present a entrar en trànsit i expandir la ficció més enllà de les parets del teatre.

Natalia Jiménez Gallardo és coreògrafa, ballarina i artista interessada en la hibridació de llenguatges i en la col·laboració artística pel desenvolupament de l’art com a mitjà de comunicació. El seu eix principal d’acció i recerca és Proyecto Conjugaciones.

Jorge Gallardo és un creador vinculat a les arts escèniques, una mica errant (Andalusia, Catalunya, Polònia). La seva pràctica es centra en la composició narrativa i l'observació del treball subtil de l’intèrpret.

Nazario Díaz és actor i creador escènic. Des de Març 2013 desenvolupa el seu propi treball entorn de la peça Oro; un procés de recerca de llenguatges que es presenta com una estructura performativa com si fos una autobiografia o bioficció.

El contacto de la escena con las nuevas formas de hacer contemporáneas ha desarrollado una serie de enigmas que empujan el trabajo del intérprete en una dirección digamos sin instrucciones aparentes.
El trabajo desarrollado en Júbilo y Oro ha empujado a su vez a realizar una serie de formulaciones con el objetivo de construir un lenguaje común. Un lenguaje propiamente “informal” en el que poder rellenar el aljibe de las indefiniciones y hablar, por ejemplo, de la aparición accidental de la entidad llamada personaje, de tácticas para tropezarse; de la etimología de la palabra "implicación", del tiento, el brote, el aura, la promesa; de invitar al presente a entrar en trance y expandir la ficción más allá de las paredes del teatro.

Natalia Jiménez Gallardo es coreógrafa, bailarina y artista interesada en la hibridación de lenguajes y en la colaboración artística para el desarrollo del arte como medio de comunicación. Su eje principal de acción e investigación es Proyecto Conjugaciones.

Jorge Gallardo es un creador vinculado a las artes escénicas, un tanto errante (Andalucía, Cataluña, Polonia). Su práctica se centra en la composición narrativa y la observación del trabajo sutil del intérprete.

Nazario Díaz es actor y creador escénico. Desde marzo de 2013 desarrolla su propio trabajo entorno a la pieza Oro; un proceso de búsqueda de lenguaje que se presenta como una estructura performativa a modo de autobiografia o bioficcion.

The contact between performance and new ways of contemporary action has developed a series of enigmas that propel the performer’s work forward without, shall we say, any apparent instructions.
The work developed in Júbilo and Oro has, in turn, instigated a series of formulations with the aim of constructing a common language. A truly ‘informal’ language with which to refill the deposits of the undefined and talk, for example, of the accidental appearance of the entity known as character; of tactics that will trip you up; of the etymology of the word ‘implication’, of the touch, the shoot, the aura, the promise; of inviting the present to slip into a trance and expand fiction beyond the walls of the theatre.

Natalia Jiménez Gallardo is a choreographer, dancer and artist with an interest in the hybridisation of languages and artistic collaboration for the development of art as a medium of communication. Her main axis of action and collaboration is Proyecto Conjugaciones.

Jorge Gallardo is a creator in performing arts with a tendency to rove (Andalucia, Catalonia, Poland). His practice centers on narrative composition and as the outside eye for the ‘subtle’ work of the performer.

Nazario Díaz is an actor and performance creator. Since March 2013 he has been developing his own work around the piece Oro; a search process for language presented as an autobiographical or bio-fiction performance.


★ 15 Juny  15 Junio 15 June ★


FLUXCLUB



Projecció + col·loqui
Proyección + coloquio
Screening & discussion



HORARIS
DILLUNS: 21:00
gratuit

HORARIOS
LUNES: 21:00
gratuito

SCHEDULES
MONDAY: 21:00
free

HORAIRES
LUNDI: 21:00
gratuit




Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org

 

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Sisena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival.
FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.

Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org.
Una branca de les seves activitats és l'organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d'accés públic: www.summa-hvt.org.

Sexta temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo con una periodicidad quincenal que pretende reflejar la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de una extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, con sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días estrictamente dedicados al festival.
FLUX CLUB acoge todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrecen al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Pueden ser tanto sesiones monográficas de autores reconocidos, como temáticas colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza.
FLUX CLUBes un espacio de difusión del vídeo de creación en la ciudad de Barcelona.

Habitual Video Team es una asociación sin ánimo de lucro que tiene como objetivos principales la promoción de todo tipo de actividades relacionadas con las artes audiovisuales y concretamente con la videocreación: www.habitualvideoteam.org.
Una rama de sus actividades es la organización de festivales, ciclos y muestras de vídeo, como el festival de vídeo de autor FLUX: www.fluxfestival.org.
Otra rama fundamental de su trabajo es la documentación videográfica (grabación y edición) de eventos culturales generalmente de pequeño formato como conciertos, poesía, performances o espectáculos teatrales. A partir de 2012, pone en marcha el proyecto SUMMA, con el fin de convertir este patrimonio audiovisual de más de 1.000 grabaciones en un archivo videográfico on line de acceso público: www.summa-hvt.org.

The sixth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself.
FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance.
FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.

Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art: www.habitualvideoteam.org.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX Video Auteur Festival: www.fluxfestival.org.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive: www.summa-hvt.org.


★ 16 Juny  16 Junio 16 June ★


LOS MOÑEKOS


"YI-HA"

durada / duración / duration / durée: 45 min

performance

HORARIS
DIMARTS: 21:00

8 euros

HORARIOS
MARTES: 21:00

8 euros

SCHEDULES
TUESDAY: 21:00

8 euros

HORAIRES
MARDI: 21:00

8 euros








Idea i dirección: Los Moñekos
Intèrprets: Sarah Anglada i Miquel Fiol
Textos: Enric Álvarez i Los Moñekos
Tècnica de llums i sò: Ganecha Gil
Arranjaments músicals: Natàlia Ortiz
Disseny gràfic: Manualex i El Mandril
Fotografies: Tristán Pérez-Martín
Músiques: Los Moñekos, Filastine

www.losmonekos.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

YI-HA s'obre camí, polsegós camí, cap a la dura i seca vida del Vell, Salvatge i Llunyà Oest. Un camí cap a ves a saber on. Dos en el camí, en aquest camí pecaminós. Història de com dos es complementen, l’un sense l’altre no són, però l’un a l’altre es maten. Duels de cos a cos, duels a viva veu, duels a tort i a dret.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, són Sarah Anglada i Miquel Fiol, contra, de, des, en, entre tots els seus coneixements, per, segons, sobre, sota, dir, contar i manifestar tot el que porten dins. Són autòctons, autosuficients, autocomplaents, estan totalment autoritzats encara que poden, podrien o pogueren causar algun tipus de trastorn aliè.
La companyía neix el 2010 fluctuant sense parar entre la dansa i el teatre, la veu i la manipulació d’objectes, l’humor i el deliri, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA se abre camino, polvoriento camino, hacia la dura y seca vida del Viejo, Salvaje y Lejano Oeste. Un camino hacia vete tú a saber donde. Dos en el camino, en este camino pecaminoso. Historia de cómo dos se complementan, uno sin el otro no son, pero uno al otro se matan. Duelos de cuerpo a cuerpo, duelos a viva voz, duelos a mansalva.
Contigo pero sin ti. Hola y adiós. Si te he visto no me acuerdo.

Los Moñekos sin, para, con, son Sarah Anglada y Miguel Fiol, contra, de, desde, en, entre todos sus conocimientos, para sin según sobre decir, contar y manifestar todo lo que llevan dentro. Son autóctonos, autosuficientes, autocomplacientes, autos de choque, están totalmente autorizados aunque pueden, podrían y pudiesen causar algún tipo de trastorno ajeno.
La compañía nace en el 2010 fluctuando sin cesar entre la danza y el teatro, la voz y la manipulación de objetos, el humor y el delirio, lo zurdo y lo abzurdo.

YI-HA wends its dusty way towards the harsh and arid life of the Old, Wild and Far West. A road leading who knows where. Two on the road, on this sinful road. The story of how two complement each other; one cannot exist without the other, even though they will kill each other. Hand to hand duels: two opponents fighting until only one survives. Songs spat out until the strongest lion roars.
Victory will come, but it won’t be the end.
With or without you, but killing me softly.
…the wind will whisper the melody of their pain…

Los Moñekos are Sarah Anglada and Miguel Fiol. They are indigenous, self-sufficient, self-satisfied, they are fully authorized but can, could, and may cause some kind of alien disorder. The company was born in 2010, fluctuating between dance and theatre, voice and object manipulation, humour and surrealism.


★ 18 Juny  18 Junio 18 June


ISABEL OLLÉ,
QUIM CABANILLAS &
VEÏNES DEL CASC ANTIC


RITME EN EL TEMPS
Projecte comunitari de l’Antic Teatre amb les veïnes del Casc Antic

Peça:"Fantasies d'un temps"

durada / duración / duration / durée: 50 min

Projecte comunitari
Proyecto comunitario
Community Project
Projet communautaire

HORARIS
DIJOUS: 20:00

6 euros

HORARIOS
JUEVES: 20:00

6 euros

SCHEDULES
THURSDAY: 20:00

6 euros

HORAIRES
JEUDI: 20:00

6 euros








Creació: Veïnes del barri del Casc Antic (Aurora Roig, Núria Gracia, Pilar Bajo , Alsi Fernández, Rosario Guerra, Teresa Peiró, Pepita Bustamante, Maria Carme Rodríguez, Carmen Peaguda, Pilar Bayod i Emilia Martín)
Direcció: Isabel Ollé i Quim Cabanillas
Producció: Antic Teatre

Amb la col·laboració de Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella), Casal de Gent Gran del carrer Comerç, Casal de Joves Palau Alòs, Convent de Sant Agustí

www.tea-tron.com/projecte-comunitari

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Ja és el tercer any que les veïnes de l'Antic Teatre ballen regularment a la nostra sala. Elles són la Carmen, la Teresa, la Pepi, la Pili, l’Aurora, la Rosario, l’Alsi, la Pilar, la Núria, la Mª Carme, , l'Emilia, la Pepa l'Enrique, la Carme, el Jonhattan, la Maria Isabel i la Lluïsa 14 dones i 2 home d'entre 65 i 91 anys, veïnes del Casc Antic de Barcelona. Algú ha comentat, després de veure-les, que podrien ser les "iaies" que tenim alguns a casa, o bé les "iaies" que algunes serem algun dia. I és que aquest grup es mereix, més que ningú, i al seu mateix barri, disposar de visibilitat, espai i recursos per a poder expressar de forma artística tot allò que tenen per explicar.

Amb aquesta, ja seran vuit les mostres artístiques al públic de l'Antic Teatre, formant part, inclús, en dues ocasions, de la programació del Festival GREC. En cada actuació, es proposen un nou repte i intenten portar cada cop més lluny la seva capacitat artística.

El projecte comunitari de l'Antic Teatre amb els seus veïns consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. Amb això es fa accessible el llenguatge i l’expressió artística de la dansa, amb els beneficis que pot tenir en relació a la inclusió i cohesió social. De la mateixa manera es fan més visibles les necessitats i formes d’expressió de la gent més invisible del nostre barri: la gent gran.

El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més grans i els més joves del barri.

Ya hace dos años que las vecinas del Antic Teatre bailan regularmente en nuestra sala. Ellas son Carmen, Teresa, Pepi, Pili, Aurora, Rosario, Alsi, Pilar, Núria, Mª Carme, la Emilia, la Pepa el Enrique, la Carme, el Jonhattan, la Maria Isabel Bogado y la Lluïsa. Todas son mujeres entre 65 y 91 años, vecinas del Casc Antic de Barcelona. Alguien ha comentado, después de verlas, que podrían ser las "yayas" que tenemos algunos en casa, o bien las "yayas" que seremos algunas algún día. Y es que ellas se merecen, más que nadie, y en su mismo barrio, disponer de visibilidad, espacio y recursos para poder expresar de forma artística todo lo que tienen para explicar.

Con ésta, ya serán siete las muestras artísticas al público del Antic Teatre, formando parte, incluso, en dos ocasiones, de la programación del Festival GREC. En cada actuación, ellas se proponen un nuevo reto y intentan llevar cada vez más lejos su capacidad artística, liberando esa creatividad que se les había quedado escondida durante tanto tiempo.

El proyecto comunitario del Antic Teatre con sus vecinos consiste en la realización de talleres de danza y movimiento dirigidos a la gente mayor y la presentación de muestras artísticas de forma regular durante el año. Con esto se hace accesible el lenguaje y la expresión artística de la danza, con los beneficios que puede tener en relación a la inclusión y cohesión social. Así mismo se hacen más visibles las necesidades y formas de expresión de la gente más invisible de nuestro barrio: la gente mayor.

El proyecto también incluye diferentes actividades para fomentar la relación intergeneracional, entre los más mayores y los más jóvenes de nuestro barrio.

Some of our neighbours have been dancing regularly in our auditorium for two years now. They are Carmen, Teresa, Pepi, Pili, Aurora, Rosario, Alsi, Pilar, Núria, Maria Carme, Emilia, Pepa l'Enrique, Carme, Jonhattan, Maria Isabel and Lluïsa; all women aged between 65 and 91, who live in Barcelona´s Casc Antic neighbourhood. Someone said, after seeing them perform, that they could well be the ‘grannies’ some of us have at home, or even the ‘grannies’ we ourselves will become some day. And the fact is that they deserve more than anyone to have, in their own neighbourhood, the visibility and the access to space and resources necessary for the artistic expression of all they have to tell us.

This will be their seventh performance in front of an Antic Teatre audience. They have even been part of the GREC Festival twice. At each presentation they face new challenges and take their artistic capabilities ever further, freeing up the creativity that was hidden to them for so long.

The Antic Teatre's community project with his neighbourhood consists of dance and movement workshops for older people and a series of public performances over the year. This provides access to the language and artistic expression of dance with the accompanying benefits that this has in terms of social inclusion and cohesion. At the same time, we create awareness of the needs and methods of expression of the least visible members of our community – the elderly.

Also included in the project are various activities designed to encourage relations across the generational divide, between the eldest and youngest residents of our neighbourhood.


★ 19-21 Juny  19-21 Junio 19-21 June


MARC CAELLAS


"Guiris go home"

durada / duración / duration / durée: 70 min


Conference-performance

HORARIS
DIVENDRES i DISSABTE: 21:00
DIUMENGE: 20:00

10 euros

HORARIOS
VIERNES y SABADO: 21:00
DOMINGO: 20:00

10 euros

SCHEDULES
FRIDAY & SATURDAY: 21:00
SUNDAY: 20:00

10 euros

HORAIRES
VENDREDI et SAMEDI: 21:00
DIMANCHE: 20:00

10 euros








Idea, text i creació: Marc Caellas
Interpretació: Bárbara Bañuelos, Carles Poy i Marc Caellas
Música en viu: Bárbara Bañuelos
Espai escènic: Marcela Caldas
Llums: Ana Rovira
Imatge gràfica: Júlia Solans

marccaellas.com →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

El Turisme és la industria que consisteix en transportar gent que estaria millor a casa seva a indrets que estarien millor sense ells. El Problema és que tots contribuïm en aquesta indústria. Tots ens estem tornant massa "guiris" a les nostres vides. No ens sabem quedar quiets enlloc. Arribem, desordenem la vida dels demés i marxem. Som turistes emocionals consumint experiències, esgotant-les.

Guiris go home és una conferència performàtica amb música en viu, projeccions i gastronomia que questiona el rol de figurants assignat als residents de les urbs turistiques. Hem de resignar-nos a ser un aparador més? Hi ha vida més enllà de la indústria turística?

Marc Caellas (Barcelona, 1974)
Escriu, crea i dirigeix propostes escèniques.
Els seus últims muntatges escènics, presentats a Buenos Aires, Bogotà, Caracas i Madrid, han estat: Entrevistas breves con escritores repulsivos (2011), a partir de textos de David Foster Wallace; El paseo de Robert Walser (2012); Notas de Cocina (2013), de Rodrigo García i Cuento mi vida (2014), una creació de teatre documental co-dirigida amb Esteban Feune de Colombi, amb qui ha fundat la Compañía la Soledad.
Ha publicat els llibres Carcelona (editorial Melusina, 2011), Caracaos (editorial El Peregrino, 2014) i Teatro del Bueno (Teatron tinta, 2015).

El turismo es la industria que consiste en transportar gente que estaría mejor en su casa a sitios que estarían mejor sin ellos. El problema es que todos contribuimos a esa industria. Todos nos estamos volviendo demasiado “guiris” en nuestras vidas. No sabemos quedarnos quietos en ningún lugar. Llegamos, desordenamos la vida de otros y nos largamos. Somos turistas emocionales consumiendo experiencias, agotándolas.

Guiris go home es una conferencia perfómatica con música en vivo, proyecciones y gastronomía que cuestiona este rol de figurantes asignado a los residentes de las urbes turísticas. ¿Debemos resignarnos a ser un escaparate más? ¿Hay vida más allá de la industria turística?

Marc Caellas (Barcelona, 1974)
Escribe, crea y dirige propuestas escénicas.
Sus últimas creaciones escénicas, estrenadas en Buenos Aires, Bogotá, Caracas y Madrid, fueron: Entrevistas breves con escritores repulsivos (2011), a partir de textos de David Foster Wallace; El Paseo de Robert Walser (2012), una obra de teatro a pie; La Conferencia final (2013); Notas de Cocina (2013), de Rodrigo García; y Cuento mi vida (2014), una creación de teatro documental codirigida con Esteban Feune de Colombi, con quién fundó la Compañía La Soledad.
Ha publicado los libros Carcelona (editorial Melusina, 2011), Caracaos (El Peregrino, 2014) y Teatro del bueno (Teatro tinta, 2015).

Tourism is an industry based on taking people who would be better off at home to places that would be better off without them. The problem is that we all contribute to this industry. We’re all becoming too much like ‘Guiris’ in our own lives. We no longer know how to stay put in one place. We arrive, we disrupt the lives of other people and then we disappear. We’re emotional tourists consuming experiences until there are none left.

Guiris go home is a performance-based conference with live music, film and cooking that questions the role of extras assigned to the inhabitants of cities that are tourist destinations. Should we resign ourselves to being part of the scenery? Is there life beyond the tourist industry?

Marc Caellas (Barcelona, 1974)
Writes, creates and directs performance pieces.
His latest works, premiered in Buenos Aires, Bogotá, Caracas and Madrid, were: Entrevistas breves con escritores repulsivos (2011), based on texts by David Foster Wallace; El Paseo de Robert Walser (2012), an ordinary play; La Conferencia final (2013); Notas de Cocina (2013), by Rodrigo García; and Cuento mi vida (2014), a documentary theatrical creation codirected with Esteban Feune de Colombi, with whom he cofounded Compañía La Soledad.
His published books are: Carcelona (Melusina, 2011), Caracaos (El Peregrino, 2014) and Teatro del bueno (Teatro tinta, 2015).


★ 25-28 Juny  25-28 Junio 25-28 June ★


ATELIER ESCÈNIC STOYANOVA
& LA CHÁCHARA ESPAI


EXPERIMENTAL ROOM
FESTIVAL 2015

durada / duración / duration / durée: 5 H

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new body languages

HORARIS
DIJOUS, DIVENDRES, DISSABTE i DIUMENGE: 18:00 - 22:00

8 euros

HORARIOS
JUEVES, VIERNES, SABADO y DOMINGO: 18:00 - 22:00

8 euros

SCHEDULES
THURSDAY, FRIDAY, SATURDAY & SUNDAY: 18:00 - 22:00

8 euros

HORAIRES
JEUDI, VENDREDI, SAMEDI et DIMANCHE: 18:00 - 22:00

8 euros






Concepte i direcció: Maria Stoyanova
Coordinació artística: Lucila Teste i Karel Mena
Producció executiva: Marta Loi
Comunicació: Daniela Conte
Il·luminació i so: Toni Alonso
Audiovisuals: EastSideConnection

Col·laboració artística: Experimental Room Collective

www.atelierescenic.com →

lachachara.info →

[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →

Experimental Room Festival 2015 ofereix experiències escèniques íntimes i personals a espais o circumstàncies no convencionals. Està dedicat a l'exhibició de peces escèniques creades a partir de material autobiogràfic, inquietuts íntimes o experiències personals. El punt en comú entre les diferents peces que es podran veure al festival són: la no-ficció i/o l'experimentació específica amb el temps, l'espai i l'espectador. Experimental Room Festival pretén esdevenir una plataforma de col·laboració, diàleg i suport entre diversos artistes de diferents països que investiguen i creen en una direcció similar dins de l'art escènic contemporani. Al llarg del festival s'oferiran workshops, conferències, trobades i intercanvis de metodologies de treball.

Atelier Escènic Stoyanova va ser creat el 2012 per Maria Stoyanova (actriu, performer i creadora escènica). L'Atelier Escènic ofereix una formació continuada d'entrenament, recerca i creació escènica contemporània en l'àmbit de la performance, el teatre experimental i les noves dramatúrgies. Es treballa a partir de material autobiogràfic, inquietuds íntimes i experiències personals, s'entrena en profunditat la presència i la veritat escènica, s'experimenta la relació específica amb el temps, l'espai i el cos, s'investiga la memòria, les emocions, la poesia de la quietud i el silenci, les nostres pròpies resistències, la seducció i la violència, el context social, polític o cultural en què vivim, la relació amb l'espectador.

Experimental Room Festival 2015 ofrece experiencias escénicas íntimas y personales en espacios o circunstancias no convencionales. Está dedicado a la exhibición de piezas escénicas creadas a partir de material autobiográfico, inquietudes íntimas o experiencias personales. Los puntos en común entre las diferentes piezas que se podrán ver en el festival son: la no-ficción y/o la experimentación específica con el tiempo, el espacio y el espectador. Experimental Room Festival pretende convertirse en una plataforma de colaboración, diálogo y apoyo entre diversos artistas de diferentes países que investigan y crean en una dirección similar dentro del arte escénico contemporáneo. A lo largo del festival se ofrecerán workshops, conferencias, encuentros e intercambios de metodologías de trabajo.

Atelier Escénic Stoyanova fue creado en el 2012 por María Stoyanova (actriz, performer y creadora escénica). Ofrece una formación continuada de entrenamiento, investigación y creación escénica contemporánea en el ámbito de la performance, el teatro experimental y las nuevas dramaturgias. Se trabaja a partir de material autobiográfico, inquietudes íntimas y experiencias personales, se entrena en profundidad la presencia y la verdad escénica, se experimenta la relación específica con el tiempo, el espacio y el cuerpo, se investiga en la memoria, en las emociones, en la poesía de la quietud y el silencio, en nuestras propias resistencias, en la seducción y en la violencia, en el contexto social, político o cultural en el que vivimos, en la relación con el espectador.

Experimental Room Festival 2015 offers intimate and personal experiences in unconventional spaces or circumstances. The festival is dedicated to the exhibition of performances created from autobiographical material, intimate concerns or personal experiences. The common points between the different performances are: non-fiction and/or specific experimentation with time, space and the spectator. Experimental Room Festival aims to become a platform for collaboration, dialogue and support between different artists from different countries who research and create in a similar direction in contemporary performing arts. Throughout the festival workshops, conferences, meetings and exchanges of working methods will be offered.

Atelier Escénic Stoyanova was created in 2012 by Maria Stoyanova (actress and performer). The Atelier Escénic offers continuing education based on training, research and self-creation of performances in the field of contemporary performance arts, experimental theatre and new dramaturgies. In the Atelier, the participants work from autobiographical material, intimate concerns and personal experiences, developing presence and performative truth, experimenting with the specific relationship with time, space and body, and investigating memory, emotions, the poetry of stillness and silence, our own strengths, seduction and violence, the social, political and cultural context in which we live, in relation to the spectator.


 RECOMENDAMOS

LIBRE COMUNIDAD ESCENICA
www.tea-tron.com →

Red TRANS IBÉRICA de Espacios Culturales Independientes
http://redtransiberica.wordpress.com/ →

TEH Trans Europe Halles European - Network of Independent Cultural Centres
http://www.teh.net/ →

Encuentre ideas. Encuentre gente. Encuentre dinero. Encuentre acontecimientos. Encuentre debates. Un sitio web, 50 países, 6 lenguas.
www.labforculture.org/ →

IETM: International Network for Contemporary Performing Arts
www.ietm.org/ →

Facilitar i fomentar la mobilitat de les arts:

on-the-move.org/ →

www.cimettafund.org/ →

The European Cultural Foundation facilita i catalitza l'intercanvi cultural i les noves formses d'expresió creativa.
www.eurocult.org/home/ →


logotipos patrocinadores c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com

Amb la col·laboració de:

Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with: