Un conjunt d’escenes que investiguen sobre la comunicació, els rituals diaris i la manipulació, construeixen estats i paisatges que van des de la pura contemplació fins a d’altres amb caràcter gairebé apocalíptic. Una dona a escena que passa per diferents formes d’habitar un espai, la relació amb la natura i amb el so, ens aboca a un conjunt d’imatges que semblen intents de fer-nos sortir de la nostra realitat quotidiana i portar-nos a un futur incert. Una combinació de presència i qüestionament sobre les possibilitats d’abstracció i poètiques. Esdeveniments per col·locar l’espectador dins d’un viatge on l’experiència perceptiva del cos va evolucionant per donar obertura a un intercanvi imaginatiu.
Park Keito és l’associació establerta a Barcelona en la que convergeix el treball de Kotomi Nishiwaki i Miquel Casaponsa.
Kotomi Nishiwaki és una performer i coreògrafa japonesa. Després de la seva formació a P.A.R.T.S (Bèlgica), ha col·laborat i treballat per/amb Anzu Furukawa, Joao Fiadeiro, Abraham Hurtado i Meg Stuart/Damaged Goods, entre d’altres.
Miquel Casaponsa estudia arquitectura interior i música a Barcelona i Brussel·les. Composa i improvisa amb guitarra i field recordings i crea so per a instal·lacions i performances amb Brendan Dougherty, Monia Montali, Ana Konjetsky, Giovanni Di Domenico, Charo Calvo i Joao Lima entre d’altres.