Volíem portar a Barcelona l’exposició Hard Core Punk Anni ’80 (dedicada al jove moviment punk torinès dels 80), una expo comissariada per en Michele ‘Barox’ D’Alessio* que es va presentar l’any passat a Itàlia. Però també volíem que això fos una excusa perfecta per explicar (i celebrar) aquell mateix context dins la nostra ciutat, això ens va esperonar a crear les Jornades Hardcore Punk anys 80 a l’Antic. Enquadrada dins de les jornades, l’exposició no només en serà la columna vertebral sinó que dialogarà amb material gràfic del propi moviment hardcore punk de la Barcelona coetània. Si el material de Torí l’aporta en Michele, que va ser bateria de la mítica banda Negazione, el material sobre Barcelona l’aportarà en Boliche, bateria d’una no-menys-mítica banda local: els Subterranean Kids. El resultat serà l’exposició Torino/Barcelona Hardcore-Punk anys 80. Al voltant d’aquesta exposició es bastiran, els dies 4, 5 i 6 d’abril, vàries activitats paral·leles: concerts, xerrades, projeccions de documentals, fira punk, menjar vegà, etc.
PROGRAMA
Divendres 4 d’abril 2025
15:00-22:00 Exposició fotogràfica: Torino/Barcelona: Expo Hardcore Punk Als Anys 80’s. Aquesta exposició és un viatge per connectar amb una xarxa internacional d’amics basada en valors compartits i una actitud de «fes-ho tu mateix». Torí com Barcelona, Berlín i altres ciutats importants d’Europa foren escenaris clau pel moviment Hardcore Punk. Fotografies: Mario Spesso, Lija Friedman, Helge Schreiber, Anne Ulrich, Winni Wintermeyer, Andrea Gallinini, Guido Harari, Bodo’s project, Andrea “Pippo” Penco, Claudia Schewe i Boliche. Al Bar de l’Antic
16:00 Inauguració de les jornades amb els organitzadors: Michele Barox (Negazione, Torí), Boliche (Subterranean Kids, Barcelona), Semolina (Poppins), Silenzio (Feria Vegana). A la Sala de l’Antic
16:30 – 18:00 Torino è la mia città – Xerrada sobre el Moviment punk a Torí en una època de recerca d’espais on compartir somnis, ràbia, organitzar concerts i autogestionar la pròpia vida. A càrrec de Michele Barox (Negazione), Mini (Bedbois) i Boliche (Subterranean Kids). A la Sala de l’Antic
18:30 – 21:30 Concert amb: MALESTAT, TRONERS, YRASCIBLE i DEAD PEOPLE. Al Palau Alòs, c/ Sant Pere Més Baix 55
22:00 Post-Concert: DJ set Michele Barox. Al Gran Torino, Pl. del Duc de Medinaceli 6
Dissabte 5 d’abril 2025
13:30-22:00 Exposició fotogràfica: Torino/Barcelona: Expo Hardcore Punk Als Anys 80’s. Al Bar de l’Antic
13:30-21:00 Vermut musical a càrrec de Michele Barox. A l’Antic
13:30-21:00 Fira Punk: discos, llibres i samarretes. Parada de menjar a càrrec de la Feria Vegana de Barcelona. A la Terrassa de l’Antic
14:30 Presentació del llibre: HARTO DE TODO. Historia oral del Punk en la ciudad de Barcelona 1979-1987 per part del seu autor Jordi Llansamà. Jordi Llansamà (Barcelona, 1967) va començar a involucrar-se a l’escena punk de Barcelona quan era un adolescent. Des d’aquell moment la seva activitat dins de l’ámbit musical no ha parat: Des de l’edició de fanzines (Lo Kurkó de Les Korts, Reptil Zine, Absolut Zine) passant per la seva col·laboració a la radio (Atac de Core, Radio Pica), o l’organització a Barcelona dels primers concerts d’algunes bandes internacionals (quan aquestes eren, encara, desconegudes): Green Day, At the Drive In, June of 44, Hot Water Music, Less Savy Fav, The Locust, Karate, etc. L’any 1990 va fundar el segell BCore Disc, que compta, avui dia, amb 35 anys d’activitat. Sota aquest segell han editat els seus treballs bandes com: Corn Flakes, Aina, Standstill, The Unfinished Sympathy, Tokyo Sex Destruction, The New Raemon, Brighton 64, Delorean, Nueva Vulcano, Madee, Cala Vento, etc. Moltes d’aquestes bandes son, actualment, un referent en el panorama musical independent. També és destacable la seva tasca com a arqueòleg musical, reeditant i rescatant de l’oblit gravacions de la primera fornada del punk i el hardcore de la Barcelona dels 80’s. A la Sala de l’Antic
16:00 Passi del documental: ITALIAN PUNK HARDCORE 1980 – 1989 de Lovehate80 (V.O.S.E., 118 min). A la Sala de l’Antic
18:15 Presentació del llibre: Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80 per part del seu autor Joni D.. Joni D.: nascut mesos abans de l’esclat insurreccional del Paris de 1968, el seu cap inquiet i la seva consciència autogestionària l’han portat a experimentar i dinamitzar diverses formes creatives culturals i artístiques. Vinculat al punk i al moviment llibertari, a finals de l’any 2010 va publicar el seu primer llibre Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80 (del qual porta cinc edicions entre català i castellà), un llibre que recollia les seves memòries de joventut i que va rebre una gran resposta per part del públic. Com ell mateix va explicar posteriorment, aquell llibre només va pretendre ser un experiment mitjançant el qual poder valorar la seva capacitat d’escriure abans d’atrevir-se, o no, a fer el seu segon treball, Grups Autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica (El Lokal, 2013). L’any 2015 va publicar, ja amb Tigre de Paper, la seva primera novel·la curta La Torre de la Serra, un treball on, des de la ficció, comença un repàs d’alguns dels fets històrics que l’han marcat i que continuà amb La Casa de la Selva i amb La noia del pantà. A la Sala de l’Antic
Diumenge 6 d’abril 2025
13:30-22:00 Exposició fotogràfica: Torino/Barcelona: Expo Hardcore Punk Als Anys 80’s. Al Bar de l’Antic
13:30-21:00 Vermut musical a càrrec de Michele Barox. A l’Antic
13:30-21:00 Fira Punk: discos, llibres i samarretes. Parada de menjar a càrrec de la Feria Vegana de Barcelona. A la Terrassa de l’Antic
16:00 Passi del capítol: Skate, hardcore y okupacion en Los 80’s de la sèrie Fanzilona (28′). Després dels primers anys de l’aparició del punk a Barcelona, arriba el hardcore, una evolució musical que accelera el ritme de las cançons, i porta un discurs renovat a les lletres. Els mes joves prenen consciència i apareixen noves bandes musicals que van acompanyades d’una nova estètica i altres formes de fer i pensar. Fanzilona: 50 anys de cultura alternativa a Barcelona. Inspirada en els fanzines; Zosen Bandido, Miquel Ardèvol i Eric de Gispert firmen una sèrie documental en la que es retrata la creació artística i la cultura alternativa a Barcelona des de finals dels 70 fins a dia d’avui. Còmic, graffiti, skate, punk, hardcore, ska, moviments socials, gentrificació i noves generacions artístiques son, entre altres, els temes que se tracten de forma cronològica al llarg dels diversos capítols. A la Sala de l’Antic
16:30 Taula rodona/debat sobre la projecció de: Skate, Hardcore y Okupación en los 80’s amb l’autor (Zosen Bandido), Joni D., Boliche i Semolina Tomic. A la Sala de l’Antic
17:30 Passi del documental: A como Anarquía d’Angelo Rastelli (32′). Episodi sobre els anarcopunx italians extreta d’una sèrie de televisió sobre el punk a Itàlia. A la Sala de l’Antic
Sobre l’exposició Hard Core Punk Anni ’80
«El passat és ple de sorpreses…» El punk no és només música, el punk és una actitud, el punk és una elecció de vida i son les eleccions que hem fet en el passat les que determinaran el futur de cadascú de nosaltres en una contesa sagnant entre el que vam ser i el que serem.
Als anys vuitanta, a Torí – la ciutat italiana del motor, la tecnologia punta, els cels grisos, les fàbriques i l’avorriment–, encara hi planejava la llarga ombra dels «anni di piombo». És en aquesta ciutat de patrons i obrers, on uns quants varen decidir viure al marge per seguir essent lliures, i foren aquests –els que es van negar a conformar-se– els que van soscavar els fonaments de l’equació Torí = automòbil. Van transformar la ciutat en un dels bressols dels moviments juvenils més prolífics i importants del Vell Continent. Als vuitanta, aquells joves van fer dels llocs de trobada la seva salvació i la seva esperança. La plaça del poble on es bevia cervesa i s’intercanviaven cassets i fanzins ja no bastava. Necessitaven espais propis on compartir somnis i ràbia: còlera descarada en soterranis humits convertits en locals d’assaig, bramuls al micròfon. Ràbia al riff sec d’una guitarra elèctrica i ràbia dibuixada als ciclostils de concerts i manifestacions contra el sistema al que no es volien plegar. Contra el sistema. El somni era canviar el mon o, com a mínim, intentar-ho.
L’exposició està comissariada per Michele ‘Barox’ D’Alessio i evoca l’incipient moviment punk torinès dels anys vuitanta, moment en el que Michele deixava anar la seva ràbia sobre el cuir dels tambors com a bateria de la banda Negazione. La mateixa ràbia que va fer que Barox, que encara no havia fet 20 anys, s’enfilés en un tren de Torí a Berlín per tocar en una gira amb la mítica banda. La seva trobada amb Berlín fou tan impressionant i fatal que va fer que, al cap d’un temps, s’hi traslladés i hi seguís vivint fins a dia d’avui.
A l’exposició s’hi exposen algunes fotos originals del llibre Collezioni di attimi editat per DeeMo i publicat per Goodfellas, així com fotografies d’altres bandes de l’escena HC italiana, discs, fullets, cartells i records del període que va de 1983 a 1991.
Negazione pertanyen a la primera generació del hardcore italià –un moviment que comptava amb bandes com Declino, Raw Power i Cheetah Chrome Motherfuckers– i es va convertir en una de les bandes italianes de hardcore més influents. Aquestes bandes italianes foren les primeres bandes punk europees fora d’Anglaterra, influenciades pel hardcore estatunidenc, però tocaven de manera més ràpida i extrema, eren més radicals i polítics en les lletres i es diferenciaven considerablement del punk tradicional també en la manera de vestir.
Aquesta exposició és un acte de memòria col·lectiva en el que participen tots els que van viure aquell període. Està dedicada a aquells que no van poder ser-hi presents, als que ens van deixar massa d’hora i als que encara no han nascut. «El passat és ple de sorpreses…»
Michele ‘Barox’ D’Alessio *
*L’estreta vinculació de Michele ‘Barox’ D’Alessio amb l’Antic ve de lluny, des de l’organització dels mítics festivals B2B (Barcelona to Berlin i a l’inrevés) a l’Adriantic, fins a fer de Dj en moltes de les festes i events que s’hi han organitzat.
Sobre les Jornades Hardcore Punk anys 80 a l’Antic
A finals dels 70, però sobretot a principis dels 80, rere la gran explosió punk britànica i el llegat de bandes proto-punk com els Stooges, els New York Dolls o els Ramones als Estats Units, un nou terme musical saltava a la palestra: el Hardcore. Hardcore significa el que és dur, extrem…. i musicalment és la ràbia, la velocitat i les lletres crítiques. És una ramificació més del punk. Escampat de cap a cap del planeta, a tot arreu sorgiren bandes amb pocs mitjans, il·lusió i ganes de canviar-ho tot: CIRCLE JERKS, DOA, SEPTIC DEATH, DRI, DECLINO, WRETCHED, INDIGESTI, BGK, INFERNO, RAZZIA, BLUT+EISEN, UBR, TERVEET KADET, SUBHUMANS, SO MUCH HATE… Un bon exemple, d’aquestes bandes podria ser MDC (que vingueren a Barcelona a mitjans dels 80). Va ser una gran sort poder-los veure en el seu millor moment, ja que feren “esclatar” els cervells amb la seva música, i encara més ho van fer amb les seves lletres i la seva actitud. MDC eren d’ Austin (Texas), van haver de marxar a San Francisco per pressions policials, varen crear el seu propi segell, s’auto-editaven el material i feien gires tant als Estat Units com a Europa. Les seves lletres contra las actituds feixistes, en defensa dels drets de les comunitats, de l’autogestió, del veganisme, de les lluites LGBTIQ+ o contra les multinacionals, varen influenciar fortament l’escena punk local. D’aquí que moltes bandes es van contagiar obsessivament del seu esperit canviant estilísticament. Dues propostes coetànies en indrets diferents foren NEGAZIONE, a Torí i SUBTERRANEAN KIDS, a Barcelona. A dia d’avui es confirma que el hardcore és un estil, o forma de vida, saludablement actiu.
El divendres 4, el dissabte 5 i el Diumenge 6 d’abril de 2025, a L’Antic Teatre podrem fruir d’unes jornades dedicades al hardcore dels vuitanta, amb exposicions de les dues bandes, concert, material inèdit, xerrades, distribuïdores, menjar vegà…. Una bona oportunitat per les amants del hardcore per reunir-nos, descobrir, recordar i aconseguir material auto-editat de vàries distribuïdores de la ciutat.
Boliche