Sessió 9
LISA MARRANI, VERA LIVIA GARCÍA & ALESSANDRO OLLA
+
MARTÍN VIRGILI & MÚSICA NARANJA
En aquesta sessió es reivindiquen espais, memòries, sons i teixits socials a través de l’audiovisual i la performance. Per sort, a tot arreu hi ha resistència activa i artistes que la fan visible, i avui n’hem reunit cinc que venen de l’Argentina i d’Itàlia, i que conflueixen a Barcelona. Amb tots ells compartirem audiovisuals de factures molt diverses i esperits molt afins.
LISA MARRANI, VERA LIVIA GARCÍA & ALESSANDRO OLLA
projecció
Lisa Marrani
Itàlia. És arquitecta i performer. Phd en Technology and Management of Cultural Heritage (IMT Alti Studi Lucca/UPC), Postgrau en Llenguatge Sensorial i Poètica del Joc (Fundació UdG-Girona). Els seus treballs se centren en la relació entre habitant i hàbitat. Duu a terme creacions artístiques on fusiona diversos llenguatges com a ressort per escoltar i visibilitzar problemàtiques socials i urbanes. Des de 2008 comença a col·laborar a Barcelona amb la companyia Teatro de los Sentidos, dirigida per Enrique Vargas, treballant com a actriu i investigant sobre l’espai i la creació d’imaginaris. Ha treballat en diversos projectes amb companyies i artistes internacionals a Espanya, Itàlia i Dinamarca. Des del 2018 col·labora amb la Comissió d’Urbanisme de la FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona) i assessora processos de participació ciutadana. Ha estat docent sobre arquitectura i poètica de l’espai en diversos centres de Catalunya i d’Itàlia.
Vera Livia García
Argentina. Llicenciada en Arts de l’Espectacle per la Universitat de Buenos Aires, ha realitzat el Màster Oficial en Art i Disseny (EINA) i el Màster en Estètica i Teoria de l’Art Contemporani (UAB). Treballa en el camp de les arts escèniques com a ballarina, actriu, performer, creadora, directora artística i pedagoga. Els seus projectes s’han desenvolupat dins de l’àmbit multidisciplinari i s’han presentat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Museu Picasso (Barcelona), Fundació Antoni Tàpies (Barcelona), Festival Terrassa Noves Tendències (TNT), entre d’altres. Des de 2002 coordina tallers d’entrenament corporal i vocal per a actors / ballarins, dansa contemporània, teatre per a nens, improvisació / composició a Buenos Aires, i des de 2008 imparteix workshops i tutories a Espanya i a Itàlia. En l’àmbit de la creació els seus últims treballs són: El eco de las luciérnagas, Ágape Insípido, Aquí, no Ahora, Paisajes indeterminados, Absentia. Com a creadora independent, ha col·laborat amb el projecte Mucha Mujer, per al qual ha creat i dirigit les performances Múltiples Marcos, Cartografía de Cuerpos i Las Voces Silenciadas i amb el col·lectiu Impatto Teatre per al projecte Vita Nella Città.
http://www.veraliviagarcia.com
Alessandro Olla
Itàlia. Artista prolífic i polifacètic, Alessandro Olla ha invertit una bona part del seu esforç creatiu a transgredir l’academicisme i la formalitat musicals. Forjat en estudis clàssics que abasten el piano, la composició i l’electrònica, es veu aviat temptat per les possibilitats que li ofereix el vessant més llibertari de la creació sonora, i s’endinsa en els procel·losos però apassionants terrenys de la improvisació, l’experimentació i l’electrònica de risc. En el curs d’aquests viatges ha comptat amb la col·laboració de figures clau de l’activisme musical més insubornable: Tim Hodgkinson, David Shea, Phil Niblock, Marc Ribot, Ikue Mori, Llorenç Barber… Fruit d’aquesta fèrtil curiositat i del seu propòsit d’esvair els murs de contenció entre les disciplines, la feina d’Alessandro Olla s’ha anat escampant des de fa gairebé una dècada en múltiples direccions que l’han portat a involucrar-se en projectes que incorporen el factor visual i escènic com a interlocutors (creacions per a films i espectacles de teatre i de dansa, performances), a esprémer les potencialitats poètiques i sonores dels objectes i de la matèria o redescobrir certs fenòmens físics (gravitació, oscil·lació, inèrcia) des de l’òptica d’un atrevit prestidigitador. El resultat d’aquesta investigació és una obra que extreu del risc i de l’experimentació un ventall d’experiències nítides i immediates, que fan de la quotidianitat alguna cosa a redescobrir contínuament.
Més Veïnes
2022_29 min
Investigació, direcció i dramatúrgia: Lisa Marrani i Vera Livia García
Enregistrament en vídeo, ambient sonor i edició: Alessandro Olla
El projecte Més Veïnes va començar l’any 2019 per generar un diàleg entre un col·lectiu de dones grans i un altre de dones joves de Can Peguera (Nou Barris), l’únic barri de Barcelona completament d’habitatges públics, en aquest moment esperant rehabilitació. Amb les dones es van fer tallers de teatre i dansa basats en l’intercanvi d’experiències, sabers i pràctiques sobre les seves vivències al barri per descobrir el fil invisible que uneix passat, present i futur, amb la intenció de visibilitzar la història de resistència i solidaritat social d’aquest barri i obrir una reflexió sobre la problemàtica actual: el dret a l’habitatge.
Més Veïnes, originalment, estava pensat com una performance itinerant entre les cases de les veïnes, però amb l’arribada de la pandèmia l’any 2020 es va canviar a un format audiovisual.
MARTÍN VIRGILI & MÚSICA NARANJA
Projecció + performance
Martín Virgili (Buenos Aires, 1976) és compositor, guitarrista, performer, docent i investigador. Llicenciat en Arts (Universitat de Buenos Aires), actualment participa en el màster d’Art Sonor de la UB (Barcelona). Les seves obres s’inscriuen en l’àmbit de la composició musical, la poesia sonora, l’experimentalisme sonor, la literatura i el cine.
Ha rebut beques i ajuts de la Université de Paris, la Universitat d’Helsinki, la Universitat de Duke, el Fondo Nacional de las Artes, Fundación Telefónica de Argentina i el Centro Cultural España a Buenos Aires.
Juntament amb Pamela Guruciaga conforma el duo Música naranja, focalitzat en peces experimentals en el creuament de l’escena, el so i la poesia. És membre actiu del grup Negra40, Club del Dibujo i Proyecto Intemperie. Actualment viu i treballa a Heidelberg (Alemanya).
http://www.martinvirgili.com.ar
San Antonino
2021_8:21
Seleccionada per BIENALSUR 2021, San Antonino és una acció sonora musical per a orquestres, xiulets, autos i llanxes grogues, dedicada al port de la ciutat de Mar del Plata. El projecte cerca fer audible un espai de 640.000 metres quadrats intervenint el paisatge marí del lloc amb diverses fonts sonores. Mobilitza la composició la deteriorada situació de les llanxes grogues de Mar del Plata i la resta de béns patrimonials (tangibles i intangibles) del port d’aquesta ciutat.
Projecte, música, vídeo: Martín Virgili
oeste – día 1
2020_5:10 min
oeste – día 1 és la primera part d´un díptic audiovisual centrat en l´escolta i en els processos sensibles que es juguen en la improvisació musical. El dia 1 succeeix als penya-segats del sud de Mar del Plata, territori en ebullició ecològica i social, i on emergeixen sonoritats formades per un paisatge actiu enllaçades amb pràctiques socials i comunitàries, portadores d’un to i una veu identitàries. Aquestes formacions sòniques s’emmarquen en un penya-segat erigit per sediments patagònics en constant transformació, un paisatge únic on es pot veure i escoltar la particular configuració geopoètica de lloc. oeste – día 1 es tracta del registre i elaboració d’aquest procés sonor, geogràfic i social, en una gran acció de 24 hores dividida en dos dies de treball. Aquesta part, la primera, s’inicia de bon matí a la boca d’un mar mil·lenari i culmina al capvespre en un bosc d’àlbers.
Projecte: Yamandú Rodríguez, Adriana Sasali i Martín Virgili
So: Martín Virgili
Vídeo: Maximiliano Gutiérrez
Rockaby
videoperformance_1980_8:17 min
Rockaby és una breu però contundent dramatúrgia de Samuel Beckett que enllaça el sonor amb la memòria d’una dona gran, i que ressona per la seva simplicitat en el mar i els penya-segats. Donada la naturalesa descarnada de l’escena, el material textual-sonor d’una cinta pregravada amb el text de l’actriu funciona com una “musiqueta” que acompanya l’hipnòtic moviment de la protagonista. El duo Música naranja (Pamela Guruciaga & Martín Virgili) n’ha preparat una particular versió per a vídeo, centrada en el rerefons sonor que abraça l’acció.
Vídeo i perfomance: Música naranja
FLUX CLUB compleix la 13a temporada a l’Antic Teatre i el 22è aniversari de la seva creació, a l’any 2000.
Es tracta d’una programació de vídeo amb periodicitat quinzenal que reflecteix la vitalitat del vídeo de creació a Barcelona. Acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, sessions temàtiques dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
Són sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a la ciutat, que complementen el festival de vídeo d’autor FLUX des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival, que té lloc al desembre.
HABITUAL VIDEO TEAM
és una associació sense ànim de lucre, dirigida per Josep M. Jordana i Lis Costa, que té com objectiu principal la promoció d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival d’arts escèniques audiovisuals INFLUX: www.influxfestival.org.
Una altra branca és la documentació videogràfica d’actes culturals vinculats sobretot amb la música i la poesia experimentals. L’any 2012 posa en marxa el projecte SUMMA per convertir aquest patrimoni audiovisual (més de 1000 gravacions) en un arxiu videogràfic online d’accés públic: www.summa-hvt.org.