Els Dilluns Flux Club

MIGUEL ANDRÉS

FLUXCLUB

Dilluns 25 de març a les 20:00
Durada: 90 min
Entrada gratuïta

Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org
www.habitualvideoteam.org

Sessió 4

MIGUEL ANDRÉS
Miguel Andrés és un performer i artista visual espanyol nascut a Yecla (Múrcia, 1982). El seu treball se centra en l’experimentació amb la performance, art i el videoart i exposa la seva corporalitat com a eix central de les seves investigacions. També s’interessa pel món de la fotografia, la il·lustració i el disseny gràfic.

En la seva obra destaca el marcat caràcter crític amb la societat contemporània, especialment amb el capitalisme i la societat de consum. Amb el seu treball busca despertar consciències i aspira a un món en el qual la justícia social i els drets humans siguin una realitat, el que el converteix en un artista compromès amb l’activisme sociopolític.

Ha produït desenes d’obres que s’han exhibit en multitud de festivals i institucions en ciutats de tot el món. Ha rebut premis i mencions a escala internacional i les seves cuidades edicions limitades estan en col·leccions privades a diversos països.

http://miguelandres.com
https://vimeo.com/miguelandres

https://www.instagram.com/himiguelandres
https://www.facebook.com/himiguelandres
himiguelandres@gmail.com

Presentació
En aquesta sessió Miguel Andrés ens presenta una selecció dels seus treballs de videoart realitzats en els últims anys. En ells investiga a través de la performance art, temes tan diversos com l’anhel, la superpoblació o la democràcia.

Incomplete
2015 _ 5:50 min
videoart

Voldria parlar sobre l’anhel, aquesta sensació que fa sentir-te incomplet, que quelcom falta, sense saber el què. És com si al trencaclosques de la felicitat li faltes una peça. L’anhel ens impulsa a buscar i intentar aconseguir els nostres objectius, però al mateix temps pot desembocar a un estat de melancolia i ansietat per no poder gaudir d’allò a què s’aspira. Incomplete és un petit assaig sobre aquesta sensació, la set de sentir-se incomplet, l’amputació de l’ànima.

Negatio (short version)
2015 _ 5 min
videoperformance

Des de tots els fronts ens arriben inputs, opinions i sentències del que podem fer o de què no. Aquesta negació constant ens converteix en presa fàcil del desànim i acabem per interioritzar les nostres incapacitats. Però… i si fóssim capaços de persistir en els nostres intents i dir no al no?

Dust we are (short version)
2015 _ 10 min
videoart

Una nebulosa còsmica para una estrella. Aquesta, a la vegada, dóna llum des de les seves entranyes a nous elements, que a la vegada donaran pas a la vida. Tota aquesta vida que va existir, -existeix i existirà- està formada per a la mateixa pols d’estrelles que es va crear fa eons. Tal com va enunciar amb summa brillantor Carl Sagan: “Som pols d’estrelles”.

Cum Dederit
2015 _ 6:58 min
videoart

Els poders místics de Príap, déu menor de la fertilitat en l’antiga Grècia, s’han vist desbordats. Com una cerimònia ancestral, la fertilitat que emana de les seves entranyes ha elevat el nivell de població mundial fins a unes cotes mai vistes fins ara. El creixement exponencial de la població humana només pot entendre’s gràcies a l’agricultura intensiva, que porta desenvolupant-se des de l’últim segle. Però amb més de 7.000 milions d’habitants, el nostre planeta sembla estar patint els efectes d’una plaga incontrolada.

Golden Fountain
2015 _ 8:33 min
videoart

Fer l’obra va deixar de ser necessari des que Duchamp va proposar els seus primers ready-mades. Qualsevol objecte tret de context podia convertir-se en art. Objectes quotidians, vulgars, que s’eleven a un estatus especial en utilitzar-se en una manifestació artística. Però aquest art requereix d’una infraestructura per existir. L’art s’ha convertit en un objecte de luxe que alimenta un mercat voraç, assedegat de novetats, i que dóna valora als objectes mitjançant la retòrica. Els diners són la veritable filosofia de l’art que anomenem contemporani. Afortunadament l’art no ha mort, ja que la producció és massiva i l’obsolescència de les obres aclaparadora. En aquest punt, és inevitable fer-se la mateixa pregunta que Duchamp un segle després de presentar la seva emblemàtica obra: que considerem art?

Radicalization
2018 _ 6:25 min
videoart

La Islamofòbia és un dels principals motors de la radicalització en els joves occidentals d’origen musulmà. L’exclusió i estigmatització d’aquest col·lectiu als països occidentals genera individus vulnerables a les promeses d’un califat islàmic. Això dóna lloc a alguns a defensar la guerra santa, convertint-se en jihadistes que massacraran, en la seva majoria, a altres musulmans. Molts d’aquests joves es dirigeixen directament a la mort en acte de servei.

Democracia
2018 _ 7:53 min
videoperformance

T’imagines que la democràcia tan sols consistís a dipositar un paper en una urna cada quatre anys i després quedar-se al marge de la vida política? I si la democràcia tan sols fos una estafa? T’ho imagines?

La hostia
2018 _ 5:23 min
videoperformance

Sembla no tenir sentit que en un estat aconfessional els seus ciutadans hagin de veure’s jutjats per ofenses als sentiments religiosos. Això passa en l’Espanya Europea i és l’hòstia.

El inviolable
2018 _ 2:32 min
videoperformance

L’article 56.3 de la Constitució espanyola dicta que “La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. Aquest fet fa que el principi bàsic d’igualtat de tota la democràcia se’n vagi a norris.


Desena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.


Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació.
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d’accés públic.

Subscriviu-vos a la nostra newsletter