sessió 3
GONZALO MARCUZZI IGLESIAS
Bahía Blanca (Argentina, 1972). Productor i realitzador. Muntador de ràdio i audiovisuals. Radicat a Espanya des del 2002, compta amb diversos llargmetratges documentals amb tendència a l’experimental, en els quals tracta temes socials i universals. Ha tingut alguns reconeixements rellevants i té més de mil peces només en vídeo, de les quals al voltant de quatre-centes són treballs com a docent en els seus tallers de vídeo DocuMentalidades.
gonzalo.marcuzzi@gmail.com
https://www.youtube.com/channel/UCAxp_HBPZneRzTcRANc-aqw
presentació
DOCUMENTALIDADES XX ANYS: EL MILLOR DEL PITJOR. PECES I CARTUTXOS DE VÍDEO
El vídeo és un mitjà, mai un fi. DocuMentalidades o rebentar i perdre’s en aquest còmode “benestar” que anul·la el passat i destrueix el futur. Vídeo o neoliberalisme, relativisme, postveritats i les mentides de sempre. Vídeo o pensament únic, unicitat, modes, verticalitat, aridesa. El vídeo és una arma? No, en tot cas és un escut per aguantar cops i enganys. Una eina legítima contra l’absurd quotidià i planificat. La guerra pot estar perduda, però s’han guanyat batalles i se’n guanyaran. DocuMentalidades: sense glòria però amb honor. Més que vídeo d’autor, vídeo autònom i vint anys a contracorrent. Fes-ho tu mateix, sí, però no et prenguis gaire seriosament a tu mateix.
Los nietos de las vanguardias
2008_24 min_mini dv
Documental testimonial fet entre 2007 i 2008. Es tracta d’un repàs de l’escena polipoètica i de performance entre 2005 i 2008 a Barcelona, de la mà d’històrics com Xavier Sabater, Rosa Grau, Pere Sousa, Paolo Colleoni i alguns altres. Art i poesia no comercial en un Kabaret Obert.
War porn
2008_4 min
Sara Frau – Gonzalo Marcuzzi Iglesias – Taller de Video DocuMentalidades.
T’agrada mirar? T’agrada observar còmodament en el teu sofà tortures, guerres per a la pau i les lògiques conseqüències dels danys col·laterals i la democràcia mundial?
“La guerra és la pau” resava l’eslògan del 1984 orwellià. El voyeurisme sobre genocidis en massa i la postveritat són armes per a la pau també, el 2019.
VideoMinutos serie EX Barcelona
2016_3 min
a. Tu foto es Mentira
b. Breve ensayo de amor turístico e imagen premarital
c. Turisteos o viajeros
Alumnes del taller de vídeo urbà DocuMentalidades, Convent de Sant Agustí, 2016: Susana de Val D´Espaux, Cristina Miñana Planchart, Bell Bosc, Massimo Perego Meroni i Guillem Vich.
Reeditats per a la 23a edició de L’Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona 2016 – Secció “(H)All about tourism”.
Sèrie de VídeoMinutos amb la temàtica de la gentrificació i la turistificació de Barcelona, realitzada sobre la base del documental EX Barcelona, del taller de vídeo urbà 2015.
Ciutat maniquí, pròspera tenda de varietats i vanitats (La millor botiga del món) i un parc temàtic des fa un parell de dècades. Quan la ciutat és un lloc de pas, d’usar i llençar, d’expo, i deixa de pertànyer als indígenes autòctons i adoptius, la cosa es posa tal com està: Ex Barcelona.
Dulcineas de los Balcones
2016_3 min
Gonzalo Marcuzzi Iglesias – Teresa Rodríguez del Pozo.
2n Premi al Festival de Almagro 2016, videoarte. Convocatòria “Dulcinea: la mujer ideal”.
La dona ideal de Cervantes era una fal·làcia, i fins Dulcinea del Toboso era una dona comuna i vulgar, corrent i farta de la normalitat. La dona ideal és un mite gairebé sempre imposat per homes i sistemes de pensament. La dona ideal és una idea interessada. L’antiideal és una idea composta i descomposta, un cant a la banalitat i a la vulgaritat. En aquests balcons del Raval hi ha part de la veritat no Cervantina o Quixotesca.
Del sol a la Merda
2017_3 min
Text i veu poema: Hanni Barolix.
Idea en edició: Gonzalo Marcuzzi Iglesias.
Vídeo antiurbà. No videopoema. Farts d’estar farts de ser hàmsters de ciutat. Sol mediterrani, mentalitats larvades, mosques vironeres. Un videopoema?
Guau WAU! – La Xeta de Teruel sin amantes. Perra, mujer y artista kabaretera
2019_3 min
Gonzalo Marcuzzi Iglesias, Xeta Giol Barnet, família Giol Barnet. De la sèrie documental Colonia Barcino (2002 -2019).
Una amiga, mai una mascota. Retrat d’una dona no humana, una diva canina, una vedet amb quatre potes. Una morena de setanta anys i molts ossos mastegats. Una fanàtica de les pomes prohibides, clipejada en la seva Barcelona adoptiva.
Raval – NO xino NO barrio: neoGuetto after guay in DocuClips
2018_3 min
El gueto neix o es fa? Totes dues coses. El Raval és un gueto. Per mèrit propi i aliè. Aquesta mescla de refugi popular immigrant i presó oberta, aquest divorci amb l’autòcton en ple centre i a pocs metres de catalanitats, aquest menysteniment i pacífica indiferència entre desenes de nacionalitats, aquest continu pul·lular de guiris cap als seus bars ara guais i de tendència. El Raval és un barri no-barri. Ja no el deixaran ser.
Welcome to Vulgaria
2018_3 min
Videotext lligat a la ràdio lliure, experimental i sobretot fundat en El síndrome de las palabras, programa radial nascut el 2005 i avui encara furibund collage social i de sons moribunds, que s’emet ocasionalment a les xarxes.
Cosas y antiCosas en un maravilloso mundo Binario
2019_3 min
Uns fan coses, són emprenedors. I des de fa un temps, hi ha tota una “generació Merlí” amb cert perfum de superioritat moral. Els altres, els de Jamón Jamón, l’Espanya de Goya, la de l’etern “caudillismo” i “Los santos inocentes”, són els anticoses, els immobilistes, els que volen la història en punt mort. I després hi ha els no binaris, els de Ningú, els Ningú, els que no són cap dels dos. Diuen que som els equidistants. I dins d’aquest tercer grup: els apàtrides, els pàries, els documentalitzats.
De la sèrie Videos apátridas para la liberación humana.
Pudo ser peor – pudo ser más mejor… RETROspectiva AudioVisual o como No tomarse nunca muy en serio
2019_5 min
Videocollage d’alguns dels centenars de treballs i treballets fets durant més de dues dècades.
Desena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.
Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació.
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d’accés públic.