2-6 desembre 2026

El Pollo Campero, comidas para llevar

Estar en el aire

estrena
Dimecres 2 de desembre a les 20:00
Dijous 3 de desembre a les 20:00
Diumenge 4 de desembre a les 20:00
Dissabte 5 de desembre a les 20:00
Diumenge 6 de desembre a les 20:00
Idiomes: català i castellà
Durada: 80 minuts
Edat recomanada: +14 anys
Atenció: a l'espectacle es fa ús d'una màquina de fum i de llums estroboscòpiques
Entrades: 15 euros ONLINE // 17 euros TAQUILLA

Idea, text i direcció: Cristina Celada
Disseny de il·luminació: Miguel Ruz
Disseny de l’espai sonor i tècnica de so i dj a escena: Vanesa Rodrigo
Disseny de l’espai escènic: Miguel Ruz
A escena: Cristina Celada i Miguel Ruz
Mirada externa: Albert Pérez
Assistència en moviment: Rosa Romero
Assistència en dramatúrgia: Rocío Bello
Disseny audiovisual: Miguel Ruz
Vestuari: Chiqui González
Producció: Anna Bohigas
Disseny de web i comunicacions: Jaume Blanc

 

www.elpollocampero.com

Tw: @LasPolloCampero

Ig: @crisclda

Fb: El Pollo Campero. Comidas para llevar

#artes vivas, #teatro, #doblaje en vivo, #nuevas dramaturgias, #test de Bechdel, #género, #feminismo, #meryl streep, #actrices, #humor

 

Quants significats pot tenir un mateix significant? Quantes pel·lícules es poden explicar a partir d’una pel·lícula? Es poden combinar el llenguatge cinematogràfic i el llenguatge teatral? Què sorgeix d’aquesta barreja?

Estar en el aire (estar en emissió) és una expressió que s’utilitza a les sales de gravació i emissió; quan “s’està en l’aire”, qualsevol interferència apareixerà a l’emissió, tot allò extern s’interromp o se suspèn per no aparèixer a la gravació. Al mateix temps, “estar en l’aire” és estar en suspens, no ser-hi tot. A la sala de teatre totes estem en l’aire, un estar en l’aire que no és el del carrer.

Nosaltres desitgem provar-ho en el món de l’escena, que té un altre tipus de regles que també poden ser subvertides.


La companyia El Pollo Campero, comidas para llevar neix el 2012 amb la voluntat d’unir noves dramatúrgies amb l’esperit del cabaret, el cafè teatre i el teatre fet per a sales de petit i mitjà format. Després de les nostres primeres investigacions a Barcelona, estrenem Sekvantaro – peces codependents de durada relativa en què les actrius intentaran no fer teatre (2013), premiat al CENIT i als Premis Andalusos de Teatre. Des d’aleshores ha girat per festivals nacionals i internacionals. Les peces següents —Las actrices siempre mienten, Parecer felices i El Futuro— han estat coproduïdes per centres destacats i presentades en festivals i teatres d’Espanya i Europa, consolidant una trajectòria reconeguda i en gira.

Subscriviu-vos a la nostra newsletter