Cicle bianual comissariat per la Poderosa amb la col·laboració de Mercat de les Flors, Blue Project, Antic Teatre i Sala Hiroshima.
Hacer Historia(s), és un cicle de dansa contemporània que mira enrere amb el desig de construir la història des d’una mirada pròpia: COS, MEMÒRIA, ARXIU I TRANSMISSIÓ.
Des de l’any 2000 en l’escena contemporània hi ha una tendència per la recuperació d’obres del passat recent. Hacer Historia(s) se centra en algunes d’aquestes aproximacions, reposant obres de diferents èpoques a través de propostes contemporànies que difereixen del repertori a l’ús i que lluny de fixar-se en la nostàlgia d’un passat, busquen sacsejar els relats assumits, per pensar sobre la relació d’allò amb el present.
… “si s’observa l’escena de la dansa contemporània a Europa i als Estats Units, és impossible no adonar-se que els ballarins tornen cada vegada més sobre el seu propi rastre i el de la història de la dansa amb la finalitat de trobar “l’objecte de la seva cerca”… Lepecki
Dins d’aquest marc a L’Antic Teatre veurem dues propostes que contemplen el cos com un contenidor de les representacions i maneres de moure’s que l’han modelat en el seu entorn, família, ciutat, treballs, mestres, etc. de les que no pot alliberar-se però sí interpretar des de la seva particular anatomia i manera d’entendre el moviment.
18 i 19 de novembre a les 21:00 (Diumenge a les 20:00)
Carme Torrent i Quim Bigas Bassart
Eclipse, 2015. Nous llenguatges del cos
2015
El moviment de rescatar les nostres accions passades com accions que generen un nou compromís cap aquest present. Moviment, que fa possible retrobar el temps en si mateix, en tots els seus estrats, incloent-hi el temps perdut. El passat coexisteix com pre-pa-sent-ssat. ¿Què és un record el qual no podem recordar?
Eclipse
“El meu cos és com la Ciutat del Sol: no té lloc, però a partir d’ell sorgeixen i irradien tots els llocs possibles, reals o utòpics.” El cos no té temps, però a partir d’ell, irradien tots els temps possibles, reals, virtuals o utòpics. El temps orbita… Dos cossos orbiten en l’acumulació del seu propi devenir. Com si les mateixes coses existissin molts cops i en escenaris diferents.[+] INFO
25 i 26 de novembre a les 21:00 (Diumenge a les 20:00)
Sandra Gómez de la Torre
NO SOY YO Noves dramatúrgies
No soy yo és una peça formada per un solo de dansa i una instal·lació. La instal·lació s’articula al voltant d’una sèrie de vídeo-entrevistes a coreògrafes i pedagogues pioneres de la dansa contemporània al país valencià. Un collage d’històries que es barregen amb altres històries i visions de la dansa de coreògrafes europees mostrant diferents maneres de fer. Un exercici de desubjectivació que proposa com a mètode escènic la copia, reapropiació i reconstrucció de fragments coreogràfics de coreògrafes nord-americanes de la dansa postmoderna com són Ivon Rainer, Simone Forti, Lucinda Childs i Trisha Brown.[+] INFO