Acció escultòrica performativa. La peça recupera el ritual pagà com a forma de relació entre cossos, entorn i subjectes no humans, prenent com a eix Agdistis, divinitat intersexual vinculada a allò salvatge. En els mites clàssics, quan un heroi destruïa un monstre (un antic déu), eliminava també una forma de coexistència amb el món. Matar el monstre era imposar ordre: transformar allò híbrid, allò divers i allò desitjant en alguna cosa llegible i productiva.
La performance entén l’escultura com un esdeveniment viu on cos, matèria, música i entorn actuen conjuntament. Des d’una sensibilitat propera a la teoria queer, la identitat apareix com una cosa fluida i inestable.
Joaquín Jara desenvolupa una pràctica on l’escultura s’entén com un procés expandit en relació amb l’entorn i les seves dinàmiques materials. El seu treball se situa entre escultura, acció i ecologia, a través d’intervencions en contextos naturals i urbans i processos experimentals vinculats a altres agents vius. Les obres sorgeixen de situacions on cos, matèria, temps i entorn interactuen juntament amb subjectes humans i no humans dins d’una mateixa operació escultòrica. Ceràmica, fusta, bronze, escaiola o corda funcionen com a empremtes materials d’accions vinculades al ritual, al paisatge i a la transformació de la matèria.
