Ajo ens ofereix en els seus microshows moments on es cultiven brevetats, “vendo agendas pequeñas para gente de pocos amigos”, microhistories xineses, microproblemes, rimes a llarg plaç o pseudiobiografies perquè com ella mateixa ens diu “no me tires de la memoria que yo vengo del punk y la cresta la llevo en la lengua”.
La seva trajectòria l’ha fet publicar quatre llibrets, el primer amb La Luz Roja i els altres tres amb Arrebato Libros, un llibre objecte de Mides Micropoètiques (Nowhere Man Press, 2011), un llibre de fotografies de la seva trajectòria com taquillera en el teatre Alfil, Bello Público (La Fàbrica 2013) i un llibre, La Perrina y yo (Espasa, 2016).
De tots aquests llibres s’han venut més de 50,000 exemplars, aconseguint superar les deu edicions en molts d’ells, sense cap dubte Ajo és una de les autores més llegides de l’Espanya del segle XXI.
Durant els últims cinc anys s’ha concentrat bàsicament en la seva activitat com a creadora, ha passejat per tot tipus d’escenaris del nostre país, Berlín, New York, Sâo Paulo o Mèxic de la mà com Nacho Mastretta, Corcobado, Tsukiko Amakawa, Paco Soto Ivars, Julieta Venegas, Javier Colis, Don Simon i Telefunken o Judit Farrés, qui amb la seva música condueixen els textos de l’Ajo, regalant directes irrepetibles.
La seva proposta ha marcat un impàs en el panorama actual, participant en els més importants festivals i aconseguint penjar el cartell de sold-out en la major part dels seus microshows.
Precisa i aguda, Ajo segueix a la recerca del centre de brevetat permanent on crear històries i anhels.