sessió 3
FRANCESC TORRES
Francesc Torres (Barcelona, 1948). Artista visual. Viu a París de 1967 a 1969. Es trasllada als Estats Units l’any 1972 (Chicago). El 1974 s’estableix a Nova York on té la residència des d’aleshores. Entre el 1986 i el 1988 viu a Berlín dins d’un programa d’intercanvi acadèmic. Adquireix la nacionalitat nord-americana el 1989. Des de l’octubre de 2001 és a Barcelona per a una estada indefinida.
Ha exposat al Whitney Museum of American Art (NY), al Museum of Modern Art (NY), al Carnegie Institute (Pittsburgh), a Los Angeles Museum of Contemporary Art, a la Nationalgalerie (Berlin), al Stedelijk Museum (Amsterdam), al Rudolfinum de Praga, al Museu Estatal Rus (Sant Petersburg), al Massachusetts Institute of Technology, MIT (Cambridge, Mass.), al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, retrospectiva), al Museu Guggenheim Bilbao, a la Fundació Joan Miró, a l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM (València), al Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona), al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, etc.
Ha realitzat treballs permanents en l’espai públic. És comissari d’exposicions i col·labora amb diversos diaris i publicacions. Ha sigut president de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya.
El seu treball és present a nombroses col·leccions públiques i institucionals arreu del món. Diferents exposicions seves han estat finançades per la Rockefeller Foundation i la Bohen Foundation de Nova York. Ha rebut, entre altres, el National Endowment for the Arts Individual Artist’s Fellowship en quatre ocasions, el New York Council for the Arts Fellowship en dues ocasions, el Massachusetts Council for the Arts and Humanities Fellowship, New York Foundation for the Arts en dues ocasions, la D.A.A.D. del Govern Federal Alemany, el Premi Emil Radok de la Universitat de Praga, el Premi de la Fundación Picasso, i la Fulbright Fellowship d’intercanvi acadèmic. És Premi Nacional d’Arts Plástiques i d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya i ha ocupat la càtedra del Juan Carlos I Center for Spanish Culture and Civilization a la New York University (NYU). Ha representat Catalunya a la Biennal de Venècia de 2013.
https://www.vilaweb.cat/noticies/francesc-torres-si-lart-no-existis-no-sabriem-qui-som
presentació
En aquesta sessió comptarem amb la presència de l’artista Francesc Torres, pioner en el camp del videoart i la videoinstal·lació, que ens presentarà la versió monocanal del projecte Què en sap la Història de mossegar-se les ungles, que analitza la història de la brigada Abraham Lincoln, formada per un grup de voluntaris americans que van lluitar en el bàndol republicà durant la guerra civil espanyola. La projecció es complementa amb el vídeo Old Flames, rodat a la Costa da Morte de Galícia.
La sessió coincideix amb la seva exposició recentment inaugurada al MACBA titulada “La campana hermètica. Espai per a una antropologia intransferible”.
 |
What Does History Know of Nail Biting (Què en sap la Història de mossegar-se les ungles) 2015_45 min_B/W, color, so Realitzat a partir del metratge de Harry Randall, fotògraf i càmera de la Brigada Lincoln (voluntaris americans de les Brigades Internacionals que van lluitar a favor de la República durant la guerra civil) filmat entre 1937 i 1938. Material mostrat amb una mínima intervenció per part de l’artista. Forma part del projecte del mateix títol que inclou el vídeo monocanal, la instal·lació de tres canals més objectes recuperats del front de l’Ebre i un llibre d’artista publicat per l’editorial Polígrafa de Barcelona, tot del 2015. |
 |
Old Flames 2015_4:46 min_B/W, color, so Peça més literària que visual basada en el significat de l’expressió anglosaxona que dóna el títol a l’obra. Old flame (antiga flama o flamarada) és com s’anomena un antic amant. El vídeo desenvolupa el tema utilitzant els encenedors descartables llençats al mar que les marees tornen a terra ferma al cap de molt temps. Fet a la Costa da Morte, Galícia, el 2015. |
Novena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.
Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació.
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d’accés públic.
