Del 15 al 18 de novembre

ARTISTAS ASOCIADAS A LA PODEROSA

No Estamos ARTAS #3 {propostes escèniques}

Dijous 15 de novembre a les 20:00
Divendres 16 de novembre a les 20:00
Dissabte 17 de novembre a les 20:00
Diumenge 18 de novembre a les 20:00
Entrades: 6 euros ONLINE i TAQUILLA
Comprar
entrades

Dijous 15
– Las Cara B / Cristina Celada / 25 min
– La Forma / Anabella Pareja Robinson /25-30 min
– El espacio negativo /Bea Fernandez en colaboración con Marina Colomina /25min

Divendres 16
-La Forma/ Anabella Pareja Robinson /25-30 min
-El espacio negativo /Bea Fernandez en colaboración con Marina Colomina / 25min

Dissabte 17
– Al voltant de “si em rento les dents morirà algú” / Rosa Muñoz y Monica Muntaner /30min
– Las Cara B / Cristina Celada / 25 min

Diumenge 18
– Al voltant de “si em rento les dents morirà algú” / Rosa Muñoz y Monica Muntaner / 30min
– Esquarterant  el document / Mariona Naudín / 45min

Artistes associades a La Poderosa: Anabela Pareja Robinson, Marina Colomina, Mònica Muntaner, Bea Fernández, Mariona Naudin, Cris Celada, Carmelo Salazar i Rosa Muñoz

http://lapoderosa.es/ca/artas

http://lapoderosa.es/ca

https://artaspoderosa.wordpress.com/

http://leeressexy.com/

http://anabellapareja.blogspot.com/

http://www.tea-tron.com/beafernandez/blog/

https://marinacolomina.wordpress.com/

http://lapoderosa.es/es/artista/mariona-naudin

Des de la Poderosa i amb el suport de Antic Teatre volem posar en joc una sèrie de pràctiques artístiques que al llarg de 2018 s’han estat quintant dins de les parets Poderoses.

N.E.A (No estamos ARTAS) no és solament un petit programa de propostes escèniques, és també i sobre tot la voluntat de seguir generant un altre ordre de les coses a l’hora de plantejar el que fem i trobar altres maneres de contemplar la escen… mostrant allò que no seria possible que succeís d’una altre manera.
Amb aquest desig conquerim l´Antic Teatre, casa de totes i de ningú, i ho encarnarem amb la idea de crear un espai per contemplar, per l’ intercanvi, la creació, o l’anàlisi crític.

Al llarg d’aquests quatre dies d’ocupació destaparem tots aquells materials, temàtiques, i formes de fer que potser van quedar descartades en la producció, o també recuperarem aquells residus que es perden pel camí però ens acompanyen sempre.
Allò que esquitxa, allò que taca, allò que contagia i que és invisible als ulls de l’espectador, en definitiva el que envolta, acompanya, empeny i travessa els processos creatius.

Mirar a través de la “mirilla ” i observar tot el que passa a LA PODEROSA per tal de veure com les persones que l’habiten comparteixen coneixement, pensament, amistat i trossos de vida, aquest és el nostre desig.

Us Esperem!
ARTAS

(Dijous 15 i dissabte 17) Cris celada Las Cara B (Noves Dramatúrgies) 25 min

El meu nom es Cristina Celada i des de 2016 formo part del Col·lectiu ARTAS, artistes associades a La Poderosa. I, encantada d’aquest encreuament, La Poderosa va ser el primer lloc, la primera casa, que va donar suport al treball de El Pollo Campero.
Per aquesta trobada que es presenta a Antic Teatre he pensat passar per les tres peces que, de moment, ha presentat amb El Pollo Campero a escena: Sekvantaro: piezas codependientes de duración relativa en las que las actrices intentarán no hacer teatro; Las actrices siempre mienten; Parecer Felices.
Us proposo una visita a allò que no va entrar a la peça, però que forma part de la peça. Les línies d’investigació d’aquesta companyia són: privilegiar el text de creació pròpia, a partir del fet autobiogràfic per generar ficció; conjugar el llenguatge del cabaret, el cafè teatre o el petit format amb els nous llenguatges escènics; preguntar-nos tota l’estona: que fa falta perquè sigui teatre? Què necessita per ser contemporani?


(Dijous 15 i divendres 16) Anabella Pareja Robinson La Forma (noves dramatúrgies, nous llenguatges del cos) 25-30 min
La Forma.
Així he nomenat aquesta investigació, que de moment s’ha convertit en una dansa molt lluny d’haver arribat a una conclusió.
Quan vaig començar a estudiar la forma, em vaig “posar creativa” i vaig inventar-me una sèrie d’exercicis titulats: Pràctiques per hackejar la forma (Quina bona idea!, pensava cada cop que algú em preguntava sobre què treballava). Vaig entrenar aquestes pràctiques com un atleta, amb la intenció de sorprendre’m amb una nova corporalitat. Com que no hi havia prou, vaig recórrer a pràctiques d’altri; algunes apreses, altres apropiades. Però com deia Agnes Martin, i segur que molts més, “cal ser molt curós de no tenir idees, són molt inadequades”.
Ara per ara, he aparcat aquesta sèrie de pràctiques, m’he oblidat dels trucs que planejava utilitzar, de totes les coreografies que havia inventat i gràcies a Paz Rojo i a Sara Gómez em vaig decidir a tornar a allò més primari. Entre en materia entreno amb i en el plaer, un cop més: la sensibilitat, la percepció, l’experiència del moviment, allò que ja és. I és en el “fer” on m’he trobat amb aquest ball.
Tot és forma.”


(Dijous 15 i divendres 16) Bea Fernandez en colaboración con Marina Colomina El espacio negativo (nous llenguatges del cos) 25 min

“Doncs aquesta trobada d’ARTAS aquí, a l’Antic, m’agafa en una cruïlla de pràctiques, però la que més “m’ocupa” en aquest moment és la transmissió que estic fent amb Marina i de la qual presentem una nova versió a La Caldera dins del cicle Corpografies #3 el proper cap de setmana [24/11/2018].
Amb la col·laboració de Marina m’imagino construir un espai negatiu d’allò que està sent l’experiència de “transmissionar” Escorzo, la peça, per a la presentació a La Caldera. L’espai negatiu és un espai que queda entre els diferents elements de la composició. Un negatiu és una pel·lícula que, rere l’exposició i el processat, produeix les imatges captades en valors complementaris, en la qual les llums apareixen en tons foscos i les ombres en tons clars.”


(Dissabte 17 i diumenge 18) Rosa Muñoz y Monica Muntaner Al voltant de “si em rento les dents morirà algú” (nous llenguatges del cos) 30 min

En aquesta trobada La Rosa i la Mònica volem compartir les diferents capes sobre les quals estem elaborant la peça escènica Quatre octaves i mitja, el NO CONCERT un concepte de show que apunta el que sembla serà un concert, però que mai arriba a concretar-se.
La idea es jugar amb els diversos materials sobre els quals estem creant la peça escènica per tal de concebre’ls de manera independent i des d’una altre perspectiva donant-nos així l’ oportunitat de valorar-los com a unitats i potser també com a possibles petites obres en sí mateixes.
Textos originals, lletres de cançons,  melodies conegudes que remeten a la memòria col·lectiva, versions de temes musicals ja existents, el cos de Rosa, el cos de Monica, les danses , la biografia de Jeff Buckley , la nostra … un univers ple de sensacions, formes i textures.


(Diumenge 18) Mariona Naudín Esquarterant el document (Noves Dramatúrgies) 45 min
Mariona Naudin, membra de la companyia de teatre documental Mos Maiorum, esquartera la seva darrera peça, Gentry, i ens explica com es va construïr i el perquè. Des dels orígens de la Marca Barcelona fins a les seves conseqüències més recents, Gentry és una radiografia de la nostra ciutat feta teatre. Amb la col.laboració de David Bravo, urbanista i arquitecte.
Mariona Naudin. Barcelona, 1980. És treballadora de les arts vives. Es forma en interepretació i teatre i treballa a Espanya, Argentina i Alemanya. Els seus treballs giren entorn el cos i l’antropologia. Actualment forma part de les companyies Mos Maiorum i Los Detectives.


ARTAS és una plataforma d’artistes associades a La Poderosa que aplega a un col·lectiu d’artistes i funciona com un espai d’experimentació i co-aprenentatge on compartir projectes, pràctiques i sabers, teixint aliances amb altres comunitats de la ciutat i realitzant accions subversives que agiten la realitat més propera.
Com a plataforma d’investigació reuneix diferents línies i processos artístics i propicia espais de col·laboració i contagi. Proposa una pràctica de cooperació continuada que experimenta formes de treball col·lectiu i d’autogestió. Vol transversalitzar la qüestió del moviment, el cos i la dansa a altres territoris de la vida, obrint un ventall d’experiències al voltant de les pràctiques que els importen. És un espai de possibilitat que s’ enten en si mateix com una pràctica artística de creació.

[BIOS]

Cris Celada. 1975 Neix i viu a Madrid on porta a terme els seus estudis universitaris d’educació i pedagogia. Posteriorment es forma en diferents disciplines d’art dramàtic i moviment escènic i en estudis de doblatge. Es trasllada a Barcelona on desenvolupa la seva pròpia activitat teatral combinant creacions de tall més contemporani amb espectacles de narració oral, cafè teatre i cabaret. Actualment treballa com actriu a peces de companyies a les quals admira (El Conde de Torrefiel, Cristina Blanco) i com a creadora i actriu en la seva pròpia companyia, El Pollo Campero, comidas para llevar. Forma part del col·lectiu ARTAS, artistes associades a La Poderosa, Barcelona.

Anabella Pareja Robinson.
Desenvolupo la meva feina entre les arts en viu, el moviment i la coreografia.
Soc mexicana i des de desembre de 2017 resideixo a Barcelona.
Les meves peces més recents són: La Forma (investigació en procés, 2018-2019, amb el suport d’ARTAS), El Desierto (2017), La Masterpiece (2016), 9 maneras de morir de forma fantástica (2015) Historias posibles del cuerpo (2) (2014), el fin de los principios (2012).
I he tingut l’oportunitat de presentar-la a diferents indrets de Mèxic, Buenos Aires, Montevideo, Madrid, Barcelona, Berlón i Belice.
Formo part del Colectivo AM, col·lectiu de coreògrafs de Mèxic.
Interessada en l’educació, vaig treballar en l’àrea educativa del Centro de Cultura Digital de la Ciutat de Mèxic entre 2013 i 2017 i intento dictar tallers dirigits a tota mena de públic en els quals es qüestionen i comparteixen modes, metodologies i eines de treball.
M’he format a Madrid, Buenos Aires i Mèxic amb persones com Rabih Mroué, Paz Rojo, El Conde de Torrefiel, Cuqui Jerez, Marten Spangberg, Fabiana Capriotti, Eugenia Estévez i Francesc Bravo.

Beatriz Fernández. Ballarina, coreògrafa i curadora. Viu i treballa a Barcelona. «Des de molt nena petita he sentit un gran desig de ballar. Em vaig llicenciar en coreografia a l’Institut del Teatre i poc després estava ballant professionalment amb Danat Dansa, donant voltes pel món, de bolo en bolo, de teatre en teatre… En vaig aprendre molt i em vaig esgotar el mateix.
Vaig viure i estudiar un any a la Gran Poma i això ha significat un abans i un després en tot, vida i professió. A partir d’aquest moment, vaig començar a col·laborar amb altres artistes, especialment amb Carmelo Salazar, qui s’ha convertit en una constant en el meu camí; amb ell he desenvolupant processos de recerca i la creació de peces que incideixen molt profundament en com es mou un cos.
Soc cofundadora de Las Santas al costat de Mònica Muntaner i Silvia Sant, amb les quals vam arrancar La Poderosa – espai per a la dansa i els seus contaminants, projecte que després de 15 anys segueix ben viu, agitant el nostre entorn més immediat. 
Després d’haver-me submergit durant uns anys en la memòria de l’intèrpret i el cos del ballarí com a arxiu, visc de les obres dels altres amb peces com Los que se ven entre si, Tres personas todos los cuerpos i Restos de mis series. He desenvolupat Muy Experimental per mitjà de laboratoris i trobades entre estudiants i professionals, posant en joc eines que activen percepció, atenció i decisió en l’escena i en temps real.
D’aquests anys de recerca neix Este lugar entre en col·laboració amb Oihana Altube i Clara Tena.
Actualment faig una pràctica de transmissió de coneixement i partitura d’un dels meus primers solos, Escorzo, a Marina Colomina, que pretén reunir dues mirades artístiques i coreogràfiques intergeneracionals i revifar experiències des de l’acció.
En aquests moments, el meu focus d’atenció està en Estela, un bebè de dos anys que m’ha canviat la vida, i des d’aquí practico el multifocus i l’atenció dispersa, fet que m’interessa en gran mesura.»

Marina Colomina. Neix a Alacant el 1985. Resideix i treballa a Barcelona. Després de llicenciar-se en Belles arts, es trasllada a Amsterdam per estudiar coreografia a la School for New Dance Development (SNDO). Rep la beca DanceWEB en 2014. Treballa sobretot dins del camp de la dansa. Ha presentat el seu treball a Estats Units, Polònia, Alemanya, Holanda, Portugal i Espanya. Ha col·laborat en projectes amb Deborah Hay, Benoit Lachambre, Ann Liv Young, Marta Ziolek, Quim Bigas, Min Oh o Bea Fernández, entre d’altres. El 2015 forma amb Carles Casallachs la companyia Abast Elàstic, plataforma que vol expandir els límits de la dansa cap a altres territoris. El 2016 entra a formar part del col·lectiu ARTAS de la Poderosa – espai per a la dansa i els seus contaminants. Des del 2017 forma part de la companyia Los Detectives, juntament amb Laia Cabrera, María García Vera i Mariona Naudin.

Mònica Muntaner (1966). Es forma com a ballarina de dansa contemporània a Barcelona. Ha treballat com a ballarina/intèrpret amb diferents creadors i companyies. És codirectora artística de la Poderosa, espai de creació a Barcelona fundat l’any 2000 i cofundadora dels col·lectius Les Santes (agrupació artística multidisciplinària) i ARTAS (artistes associats a la Poderosa). Combina la seva part artística com a creadora donant classes de dansa a nens i adolescents i impartint entrenaments a professionals. Ha participat en el treball de cos en diferents projectes socials amb dones immigrants, dones amb el risc d’exclusió social i gent gran. Actualment està cursant el quart any de formació de hatha ioga a l’escola EQUILIBRIUM – Bhakti Yoga Shala (Barcelona) i està creant el seu últim projecte escènic amb Rosa Muñoz.

Rosa Muñoz (1967). Ha dirigit la companyia de dansa RARAVIS amb el també coreògraf Andrés Corchero entre 1995 i 2009. Ha compaginat les seves creacions en solitari amb les col·laboracions amb altres coreògrafs, com ara Sofia Asencio, Carmelo Salazar, Soren Evinson, el performer Jorge Albuerne o el poeta Eduard Escoffet. Després d’una aturada voluntària per maternitat, actualment es troba immersa en el procés d’aquest nou treball, Quatre octaves i mitja, amb Mònica Muntaner, creadora i codirectora de l’espai La Poderosa.

Mariona Naudin. Barcelona, 1980. És treballadora de les arts vives. Es forma en interepretació i teatre i treballa a Espanya, Argentina i Alemanya. Els seus treballs giren entorn el cos i l’antropologia. Actualment forma part de les companyies Mos Maiorum i Los Detectives.

Subscriviu-vos a la nostra newsletter