sessió 3
VICENT ARLANDIS
El 1963, a la Ciutat de València, per cesària, asfixiat, deumesó, vaig nàixer. Després vaig estudiar Belles Arts a València i Barcelona perquè volia pintar i dibuixar. Després, encara no sé per què ni com, vaig començar a fer videoclips per a grups del moment: Radio Futura (Veneno en la Piel), Presuntos Implicados, Sabina… alguns amb dibuixos animats. Em donaren premis rars a Vitòria, que és molt rara. Després vaig fer una animació per a MTV UK, quan MTV no feia pudor. Em donaren un premi Laus d’Or a Barcelona, i tothom prenia cocaïna. Després vaig començar a fer il·lustració per a premsa, tampoc no sé per què ni com. Després, tampoc no sé per què ni com, vaig fer més animacions, i el (que sembla) primer curt d’animació per a adults del país: 240, sobre un nen clònic que es ven en tetrabrik. Després vaig muntar un estudi amb el qual vaig coproduir tres sèries animades de TV amb TV3: 240, Benvinguts a Patatamón i Família. cat. Tampoc no sé per què ni com. Ara pinte i dibuixe, i encara no m’he mort, però ho faré.
presentació
UNA MATEIXA MAMELLA
Al llarg de la seva trajectòria, el Vicent Arlandis ha pelegrinat per formats i mitjans ben dispars: des de la temptació pecaminosa que suposa la difusió massiva per televisió, fins a l’intimisme gairebé xamànic de la pintura o el dibuix. Diu l’autor que ha viscut aquesta esquizofrènia de targets de vegades amb goig, però també amb angoixa i culpa. Sigui com sigui, la seva obra sempre xucla de la mateixa mamella: la celebració d’un cert barroquisme nihilista i visceral, sens dubte conseqüència del fet de ser fill d’una terra descaradament dionisíaca, a més d’unes circumstàncies emocionals i ètiques molt extravagants. En aquesta sessió projectarem diverses obres audiovisuals d’animació, així com il·lustracions, dibuixos i pintures.
Little MTV Show Just for Lonely Women Dues bessones i una mula amiga seva senten un fort desig lúbric per un cowboy que balla a un teatret. Petita peça d’animació per al canal MTV-United Kingdom, quan aquesta televisió encara era un mitjà decent. Fou premiada amb un Laus d’Or. |
|
Piezas Diferents éssers plens d’odi es barallen sense pietat per un aparell de televisió. Capçalera d’animació per al programa “Piezas” de Canal + Espanya. |
|
240, ha nascut un estúpid Ja ningú no vol suportar els greus inconvenients de tenir un nen: bolquers, obligacions, sagnia econòmica, plors, caca, mocs… El món s’enfonsa en una greu crisi demogràfica, i els estats no poden pagar els pensionistes, que prenen els carrers sembrant el terror. La humanitat camina cap a l’aniquilació total. Però vet ací que Genecon, l’empresa líder en productes de biogenètica per a la llar, llença al mercat el seu producte estrella: “240”, el nen clònic que es ven en tetrabik. Curtmetratge d’animació coproduït amb Canal + per a públic adult, probablement un dels primers exemples d’aquest gènere a l’Estat. |
|
240, el nen clònic (episodi 18) 2008_3:44 minA partir del personatge “240” es va crear una sèrie d’animació per a tv, consistent en 30 mini episodis de 3 minuts, que simulen espots promocionals per vendre aquest fantàstic nen clònic dotat amb 240 punts de quocient intel·lectual. La sèrie va ser coproduïda i emesa per TV3, tot i que amb nocturnitat i traïdoria. |
|
Benvinguts a Patatamón 2009_15:58 minEl Jojó és un jove escriptor de Barcelona amb tendències maniacodepressives, que travessa una profunda crisi creativa. Un dia desperta i de sobte tothom a la ciutat s’ha convertit en horrorosos éssers antropomorfs amb cap de patata. La vida, però, continua. Curtmetratge d’animació coproduït per Canal +. Premi al millor guió al Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Sebastià. |
|
Família.cat (episodi 04) 2012_12:25 minEls Puig-Martínez són una família normal de classe mitjana normal que viuen a un barri suburbial normal fent vida normal. Diabòlic. La idea de la sèrie de tv era fer una mena de Family Guy a la catalana, tot i que la timidesa institucional va acabar per rebaixar el nivell de sarcasme inicialment previst. La sèrie, altre cop, fou emesa amb nocturnitat i traïdoria. |
|
Capritxos metafísics
2016_3:49 min Petit vídeo de creació en animació limitada sobre paper, desenvolupada amb motiu del passat Flux Festival, que interpreta de manera capritxosa cinc aspectes diferents de la metafísica universal. |
|
Il·lustracions, dibuixos i pintures 2017_2 minProjecció d’una selecció d’il·lustracions, i sobretot dibuixos i pintures de l’autor. El seu treball més lliure i personal, la seva recerca particular de l’Alfa i l’Omega, sense destinataris ni intermediacions mundanes. |
Vuitena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.
Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació.
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d’accés públic.