Els Dilluns Flux Club

nodoCCS

FLUXCLUB

Dilluns 20 de maig a les 20:00
Durada: 90 min
Entrada gratuïta

Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org
www.habitualvideoteam.org

sessió 8

nodoCCS és una plataforma experimental amb seu a Caracas, Veneçuela. Es va fundar el 2015 per la María Bilbao-Herrera (Caracas, 1980) i Diana Rangel (Caracas, 1987), dos artistes docents veneçolanes amb la necessitat d’ampliar el debat sobre les formes d’aproximació al voltant de la pràctica artística, tant en la creació, com en la promoció i la crítica.

La columna vertebral de nodoCCS és l’organització anual del Festival de vídeo a la ciutat de Caracas, així com servir la plataforma de difusió i enllaç entre artistes nacionals i internacionals. nodoCCS ha buscat des dels seus inicis prendre diverses formes per així qüestionar-les, explorar-les a través de la pràctica i el pensament, ja sigui oferint un espai educatiu i crític per a artistes, com les Sessions de crítica (2015-2017), fins i tot funcionant com a arxiu o recuperant peces de videoart del centre documental Sala Mendoza (2015-2016). D’aquesta manera, nodoCSS busca a través dels seus projectes aprofundir col·lectivament en els processos artístics per generar nous models d’investigació i aprenentatge.

www.nodoccs.com | hello@nodoccs.com | @nodoccs

presentació
En la primera convocatòria que realitzem des de nodoCCS només es van seleccionar cinc vídeos de més de quatre-cents rebuts per una mostra d’on després va néixer el nostre I Festival de vídeo nodoCCS (2015). Dins d’aquests vídeos seleccionem l’obra de la barcelonina Rrose Present, Codes of Senses (2014) obra que ens va parlar directament i des de la subjectivitat sobre un tema molt present a Veneçuela: l’estat de violència des dels cossos policials i militars de l’estat. Aquest fet ens va commoure. Adonar-nos en carn pròpia de les infinites possibilitats de relació que ens ofereix l’art i les seves manifestacions i de com a través de la imatge els problemes d’un poden ser problemes de tots.

Els anys van anar passant per nodoCCS i el projecte va seguir evolucionant. Va ser quan ens vam plantejar Les trobades nodoCSS que van refermar de manera més directa el que inicialment havíem somiat: fer de nodoCSS un lloc i plataforma de trobada entre artistes de diferents nacionalitats. La nostra primera trobada va ser a Berlín (2016), posteriorment a Mèxic/Perú (2017) i el 2018 a Madrid i Barcelona.

Hem preparat per a l’ocasió una selecció d’obres inspirades en aquesta primera trobada, aquesta primera reflexió sobre com ens comuniquem amb altres a través de plataformes de difusió com ho és un festival de vídeo, però també com a través de la imatge en moviment podem viatjar entre el particular i l’universal en qüestió de pocs quadres de segon.

Des de nodoCCS confiem amb el vídeo com a mitjà que ens permeti crear espais que ofereixin un camp d’estudi en expansió. La intenció des de nodoCCS és generar trobades al voltant d’aquestes preguntes, no un esforç per respondre-les.

En aquesta sessió retrospectiva de peces destacades del festival, comptarem amb la presència de les seves directores María Bilbao-Herrera i Diana Rangel i de l’autora Rrose Present.

RROSE PRESENT
Codes of Senses
2014 _ 4: 39 min _ Espanya

Les imatges dels famosos disturbis d’Estambul són transformades en blocs de colors, com la mínima unitat de representació, el píxel. Àtom d’aquest nou món-data en el que habitem des de cada una de les nostres cultures específiques. Són com els gràfics de dades en moviment que invisibilitza la realitat tangible que representen darrere dels estadístics codis informacionals preparats per ser disseminats per la xarxa virtual “insensible” als sentits.

MARIA MOLINA PEIRÓ
Digital Trauma (And the Crystal Image)

2017 _ 8 min _ Espanya

Si podem accedir al nostre passat en un moment donat, en quina mesura podem desfer-nos-en d’ell i mirar cap endavant? Quines conseqüències té l’accés a una memòria digital (inclòs l’accés a les paraules, imatges i sons dels horrors del passat) per a les societats que surten d’un conflicte? Pot una memòria digital convertir-se en una eina poderosa per encendre un odi ètnic més profund, una violència i la guerra?

FLORENCIA LEVY
Landscape for a person

2015 _ 8 min _ Argentina

El paisatge per a una persona traça un camí a través de diferents ubicacions en una seqüència d’imatges. Llocs com el teló de fons per a una història que llisca des de la seva representació, construint una capa invisible de significat entre la imatge i la història. Aquest vídeo es va construir a partir de material gravat de Google Street View i posteriorment es va editar amb entrevistes en àudio de persones que estaven en conflicte de trànsit o deportació.

FRANCISCO ACUÑA
3 minutos al día

2018 _ 3: 18 min _ Veneçuela

L’obra, que presenta trets de sàtira, és una crítica sobre com en l’actualitat ens relacionem o busquem relacionar-nos simplement a través de la imatge, deixant que la superficialitat sigui qui domini els patrons socials.

LEONARDO ALMAO
Y para la memoria siempre habrá una palabra

2017_0: 20 min _ Veneçuela

Pico Bolívar, Mérida, Veneçuela.

EL GABA
Noúmberes

2017 _ 7:11 min _ Veneçuela

Pla fixe on apareixen les meves mans executant una acció, sobre l’asfalt d’un carrer de Caracas.

DUO STRANGLOSCOPE
Sólo un poco aquí

2018 _ 5: 33 min _ Mèxic

En l’espai vibrant d’imatges, els déus, cadascun en el seu lloc, surten cap a nosaltres per un crit o per un rostre i el color del rostre té un crit; i el crit val el seu pes en imatges en l’espai en què madura la vida.

MAX PROVENZANO
Lecha

2014 _ 1: 40 min _ Veneçuela
Lecha és una crítica a la societat veneçolana actual, trobant-se en una espècie d’automatisme, submergida en un sistema en què s’aposta per la simple existència de governs paternalistes, la solució a través del plaer extrem, a traves de la substitució d’objectes, productes, figures representatives, una “devoració” permanent independentment de la tendència política involucrada, conducta que ha estat observada amb freqüència al veneçolà al llarg de la història.

ANDRÉS RODRÍGUEZ DECENA
Unitario n13

2017 _ 1: 01 min _ Veneçuela

L’ombra inclinada d’una bandera cobreix intermitentment el cos inert de l’artista, col·locat en posició fetal al terra d’una plaça pública.

KIARI BASTARDO
Breve historia visual sobre el peculado en Venezuela

2016 _​ 0: 11 min _ Veneçuela

La ironia existencial de Veneçuela representada en un pastís es converteix en una imatge tècnica, summament poderosa com a dispositiu del pensament reflexiu i al·legòric al peculat medul·lar a Veneçuela. El Pastís amb motiu del territori veneçolà és repartit a direccions ocultes.

ABRAHAM ARAUJO
Un post-it escrito a Dios, aunque puede que ni siquiera lo lea. Titulado: Grandes movimientos tectónicos ocurriendo

2016 _ 4: 52 min _ Veneçuela

Tracta de seguir un diàleg lineal construït a partir del cut+paste prenent diferents recursos que van des de: programes de televisió, pel·lícules conegudes i fosques, documentals i personalitats que d’alguna forma i manera en la seva naturalesa original –o fora de context- “discuteixen” o analitzen el tema de l’avorriment i les seves diverses etapes: causes possibles, els símptomes en la vida moderna, la comuna subestimació, la recerca poc freqüent que aborda el tema, el qüestionament com a exercici basat en el sistema educatiu, i també, una mirada més pròxima a la curiositat, l’emoció, la creació i inclús la destrucció, entra altres mètodes lúdics per a trobar maneres de resoldre o bregar amb l’avorriment.

ELENA PASTOR
Así fue: tránsito en la ciudad del desabastecimiento

2014 _ 1: 58 min _ Veneçuela

Caracas, una ciutat que es construeix i una altra que es desconstrueix. La primera, present en les llargues cues per comprar medicaments, aliments i estris domèstics. La segona, es construeix en la memòria personal de l’individu, en el record d’un millor viure. Així va ser, un transitar pels carrers de la ciutat, un multimèdia compost d’una sèrie fotogràfica i so de falques publicitàries del passat. Un divagar entre dècades, carrers i desolació. Així va ser Caracas, així és avui.

FAIR BRANE
Centered

2017 _ 1 min _ USA

Centered és una interpretació subjectiva de la peça de vídeo de 1971 de Vito Acconci. Centered rendeix homenatge tant al difunt cineasta com a la seva dona, identificant als contemporanis d’aquella època que també van defensar l’art subversiu del cinema experimental.

RODRIGO MOREIRA
Vocabulary / Intensive Course / Portuguese – English / Speaking / Module I / Illustrated Version

2016 _ 4: 52 min _ Brasil

L’ús de l’anglès està creixent país per país internament i per a la comunicació internacional. L’anglès modern, a vegades descrit com la primera llengua franca global, també es considera el primer idioma mundial. Fent un pas enrere, aquest vídeo és un intent d’ensenyar un idioma diferent dels parlants natius de l’anglès.


Desena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.


Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació.
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d’accés públic.

Subscriviu-vos a la nostra newsletter