L'ANTIC TEATRE AL GREC 17 >> GREC+
29 de juliol

Verónica Navas

Hasta agotar existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida)

GREC +
Dissabte 29 de juliol - 21:00
Durada: 50 min
Entrades: 10 euros ONLINE // 12 euros TAQUILLA
Comprar
entrades

L’Antic Teatre, al Grec 2017 és una proposta de l’Antic Teatre amb el suport del Grec 2017 Festival de Barcelona.

Autoria: Verónica Navas Ramírez
Ajudantia de direcció: Ona Sallas
Mirada externa: Anna Pérez, Agustina Basso i María García Vera
Disseny d’il·luminació i ajudantia d’espai escènic: Oriol Corral
Imatge promocional: Verónica Navas Ramírez
Producció: Institut del Teatre

Agraïments: Sílvia Ferrando, Víctor Molina, Txiki Berraondo, Sara Montserrat, Jordi Soriano, Oriol Morales, Álvaro Sanjuán, Salva Márquez i familia Navas Ramírez

vimeo.com/dichodepaso

Visc amb la idea recurrent què la meva mare morirà en qualsevol moment i sense previ avís i de què, arribat el dia, no tindré amb què vestir-la. Enfoco la meva atenció cap a la seva aparença (i hi desvio el meu pànic): sé que res del que li posi li farà justícia, però ella ja no hi serà per portar-me la contrària o per protestar.

No serà ella, serà una cosa; un cos amb el qual em relacionaré d’una altra manera i al qual li podré fer un munt de filigranes, allò que no se li fa a una mare quan està viva: retorçar-la, masegar-la, flairejar-la, pessigolles, pessics.

Però a una mare morta sí que se li podria fer, oi?

Un cop morta no es queixa.


Verónica Navas és autora escènica i guionista nascuda i establerta a Barcelona. Graduada en Comunicació Audiovisual i Màster en Guió de Cinema i Televisió, actualment finalitza el Grau en Direcció Escènica i Dramatúrgia. Ha treballat com a performer en fotografia, vídeo i teatre. Durant els darrers anys ha dirigit i, de vegades, interpretat les seves peces. Algunes són TOC-rrr-TOC (FITZ! Zentrum für Figurentheater, 2016), Un paseo colectivo, amb Xavier Manubens (Antic Teatre, 2017) i Hasta Agotar Existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida). El seu context d’interès es mou entre les performativitats documentals, el site-specific, la paraula en escena com a signe plàstic, l’espectador-doer, el field-recording i l’urbanisme, sempre amb una marcada perspectiva de gènere.

<< Tornar

Subscriviu-vos a la nostra newsletter